Manufacturas Colomer Hermanos S. A.

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manufacturas Colomer Hermanos S.A.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióManufacturas Colomer Hermanos S. A.
Manufacturas Colomer Hermanos, S.A.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1880 Modifica el valor a WikidataBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Manufacturas Colomer Hermanos S. A. era una empresa catalana fundada el 1880 per Narcís Colomer Filvà i els seus fills amb el nom de Narcís Colomer i Fills.[1] Fins a l'any 1888 va tenir la seva seu social al carrer Sant Pere Més Alt, número 63, de Barcelona. El mateix any instal·la la seva fàbrica a Mataró, al carrer del Prat, número 12, en un edifici construït a mitjans del segle xix i ampliat al segle xx, mantenint la seu social a Barcelona.

Entre els anys 1885 i 1890 trobem com a soci J de Wild o Carles de Wild que fou probablement alemany o flamenc i l'empresa passa a anomenar-se Colomer i Fills i de Wild; es constitueix en societat regular col·lectiva l'any 1890 i en societat en comandita a partir de 1902. En formar la societat en comandita, s'hi incorporen com a nous socis, amb aportació de capital del banquer Jaume Recoder i Miquel Albà que era propietari de finques a Barcelona. Aquest increment de capital permet l'expansió als nous mercats de l'Amèrica Llatina.[2]

L'any 1885, Narcís Colomer Filvà adquireix maquinària alemanya, que munta Gustau Gnauck, tècnic d'una empresa constructora instal·lada a Chemnitz. Sens dubte, el senyor Gnauck es desplaça més d'una vegada a Mataró per instal·lar les màquines que els fabricants compren, i així l'any 1890 obre el primer taller de construcció de maquinària per a gènere de punt a Catalunya, a la ciutat de Terrassa, i a finals del mateix any ve a Mataró.

La fàbrica estava equipada amb una màquina de vapor de quatre cavalls, construïda per Alexandre Germans de Barcelona, i va incorporar l'electricitat amb una dinamo, construïda als tallers de Francesc Vivó, també de Barcelona. Disposava de maquinària alemanya –cottons i rectilínies– i remalloses angleses.[3]

L'any 1916 l'empresa habilita un segon edifici, construït l'any 1834, al carrer del Prat, número 2, cantonada amb el carrer de Sant Ramon, sembla que ocupat per la fàbrica Xarau i, posteriorment, el 1881, per «Guinovart i Cia». L'edifici és ampliat l'any 1926, segons plànols signats per Tomàs Colomer i Volart, representant de l'empresa, i l'arquitecte Gaietano Cabañes, autor del projecte d'ampliació.

Una informació apareguda a El Mercurio l'any 1911, ens parla d'una plantilla de quatre- cents treballadors, tres-centes màquines, una producció anual de cent mil parells de mitges i mitjons i una superfície total, entre els dos edificis, de sis mil metres quadrats. El mateix any obre botiga i magatzem al carrer de la Boqueria, número 7, de Barcelona, i es traslladen més tard al carrer de Bailèn, número 161.[4]

Durant els anys vint del segle xx, inicien a Arenys de Munt la construcció d'un edifici de planta baixa i quatre pisos, obra del constructor Andreu Roca, de la mateixa localitat, amb la intenció d'instal·lar un complex industrial de gran magnitud. L'any 1927, amb l'edifici pràcticament enllestit, es paralitzen les obres degut a la mort del senyor Josep Colomer, principal impulsor de Manufacturas Colomer Hermanos, S. A. a Arenys de Munt. El febrer de 1927, l'empresa ja s'havia constituït en societat anònima, amb adreça social al carrer Roger de Llúria, número 28 de Barcelona, i un capital totalment desemborsat de 5.015.000 pessetes.

A la fàbrica es feien productes de gran qualitat. I així diu la Revista Hispano-Americana Ilustrada "es dediquen a produir gèneres fins i elegants. Les seves mitges i mitjons sense costura són confeccionats amb tal perfecció que difícilment podrem trobar algú que ho iguali a Espanya i qui els superi a l'estranger' [5].

L'empresa va arribar a cotitzar a la Borsa de Barcelona. Poc després passen a estar sota control del grup Muñoz Fabril, S. A.[6]

L'any 1888, l'empresa va obtenir la medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona, els anys 1897 i 1898 el diploma d'honor a la Exposición de Industrias Nacionales de Madrid, el 1900 la medalla de plata a l'Exposició Universal de París i el 1910 la medalla d'or a l'Exposició Universal de Brussel·les.

El 8 d'abril de 1904, en passar per Mataró en tren el rei Alfons XIII, en breu parada a l'antiga estació del davant del carrer de Sant Agustí, a més d'un ram de flors va ser obsequiat amb un lot de mitges i mitjons de seda de Colomer Hermanos, S. en C., que ostentaven el títol de «Proveedor de la Real Casa», tal com diu la publicació El Pensament Marià.[7]

Un dels propietaris de l'empresa va ser Josep Colomer Volart, diputat de la Mancomunitat de Catalunya [8] per la Lliga Regionalista.

Denominacions de l'empresa [9]

1880-1885 Narcís Colomer i Fills
1885-1890 Colomer i Fills, i de Wildt
1890-1902 Colomer Hermanos, Societat Regular Col·lectiva
1902-1927 Colomer Hermanos, Sociedad en Comandita
1927-1975 Manufacturas Colomer Hermanos, S. A.

El Consell d'Administració el 1929 [10][11]

Francesc Colomer Volart, President
Josep Colomer Comas, Secretari
Josep Colomer Volart, Vocal-Director Gerent (morí el 18/04/1929)
Narcís Colomer Volart, Vocal-Director Gerent
Miquel Parera de Partegás, Vocal
Josep Paluzie de Masmitjà Cuffí, Vocal

Referències[modifica]

  1. Yáñez, César «L'exportació de teixits de punt als mercats americans durant els anys de la primera guerra mundial.». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, p=26 [Consulta: 21 agost 2018].
  2. Ferrer, J.M. «Manufacturas Colomer Hermanos S.A.». Butlletí Museus del Gènere de Punt, 2002.
  3. «Fábrica de géneros de punto de Colomer Hermanos. Mataró». publicació desconeguda, 1903.
  4. «Colomer Hermanos, Sociedad en Comandita». El Mercurio, 24-08-1911.
  5. Revista Hispano-Americana.
  6. Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris: els. protagonistes de la revolució industrial a Catalunya.. Enciclopedia Catalana. ISBN 9788477394303. 
  7. El Pensament Marià de la Costa de Llevant, 14-03-1922.
  8. La Veu de Catalunya, 10-02-1932. Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine.
  9. Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris : els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya.. Enciclopedia Catalana. ISBN ISBN 9788477394303. 
  10. Arxiu del Museu del Gènere de Punt de Mataró
  11. El Financiero, 10-01-1930.