Vés al contingut

Manuscrit de Gorica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentManuscrit de Gorica
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llengua originaleslau eclesiàstic Modifica el valor a Wikidata
EpònimGorizia Modifica el valor a Wikidata

El Manuscrit de Gorica - Горички зборник en serbi ciríl·lic - o Almanac de Gorica és una col·lecció de manuscrits medievals serbis escrita per Jelena Balšić i el monjo Nikon de Jerusalem dins del període entre 1441 i 1442 en l'església Jelena construïda a l'illa de Gorica situada al llac Skadar.[1] El seu nom és un derivat del nom de l'església.[2]

Continguts[modifica]

La primera part de Gorički zbornik conté la correspondència entre Jelena i el seu assessor espiritual, anomenat Nikon de Jerusalem. Jelena va escriure tres epístoles a Nikon. Nikon les va respondre presentant la posició de l'església pel que fa a assumptes teològics diferents. Només una de les tres epístoles, coneguda com a Otpisanije bogoljubno (serbi: Отписаније богољубно), es conserva actualment.[3] La correspondència entre Jelena i el seu assessor espiritual té el seu origen en una pràctica comuna en l'Imperi Romà d'Orient. Els erudits van elogiar aquesta epístola tot i que en part era la mateixa que l'hagiografia de John de Rila escrita per Evtimiy de Tarnovo. La semblança dels textos medievals escrits als Balcans correspon amb el gènere i la pràctica bizantina. Aquesta pràctica estava basada en les formes universals i comunes, no en les individuals.[4]

En la segona part de manuscrit de Gorica, Nikon escriu a Jelena sobre els seus avantpassats, utilitza genealogies sèrbies i annals, així com l'hagiografia de Sant Simeon escrita per Stefan el Primer-Coronat i l'hagiografia de Sant Sava escrita per Teodosije.[5]

La part següent és la constitució monàstica, composta en l'orde de Jelena, per a ser utilitzada a l'església que ella va construir a l'illa de Gorica. El 'Conte de Jerusalem Esglésies i Llocs en el Desert (serbi: Повест о јерусалимских црквама и местима у пустињи) és la part que segueix del manuscrit, la qual predica la fe, demanant perdó en cas que existíssin equivocacions als manuscrits i salutacions. L'última part del manuscrit és la carta de Jelena on confirma que va rebre feina del seu assessor espiritual Nikon com regal que donà Jelena a l'església de Gorica.[5]

Un de les raons per les quals el manuscrit de Gorica és molt important en la literatura medieval és, que és un testimoni de la presència i l'establiment del bizantins en el territori que estava sota pressió directa de la política veneciana llatina.[6]

Cobertes[modifica]

Jelena va escriure el 25 de novembre de 1442 una carta que mostra que va tenir la seva biblioteca pròpia i que en el 1441 basat en les seves instruccions el seu canceller Doberko va ordenar fer unes cobertes de llibre de plata i decorades amb una imatge de Jesús d'un orfebre de Kotor anomenat Andrija.[7] Pel que es pot assumir que aquestes cobertes van ser fetes per al manuscrit de Gorica, tot i que va ser més tard descobert dins de cobertes de pell i de fusta.

Nikon De Jerusalem[modifica]

Nikon va canviar el seu nom a Nikandar de Jerusalem després d'emprendre deures monàstics més importants.[8] A més del manuscrit de Gorica, Nikon va escriure una altra col·lecció de manuscrits coneguda com a Šestodnev en el 1439/1440 el qual es conserva al monestir de Savina.[2]

Referències[modifica]

  1. Stvaranje. Stvaranja, 1979. «Најзначајнији књижевни споменик тога доба јесте Горички зборник 1441/42 који је за Јелену Балшић саставио њен исповједник Никон Јерусалимац» 
  2. 2,0 2,1 Tomin 2000, p. 2
  3. Tomin 2000, p. 2
  4. Tomin 2000, p. 6
  5. 5,0 5,1 Spremić 2004, pp. 73–108
  6. Bogdanović 1970, p. 6
  7. Tomin 2000, p. 10
  8. Bešić 1970, p. 190

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]