Manuscrit de Gorica
 | |
| Tipus | manuscrit  |
|---|---|
| Llengua original | eslau eclesiàstic |
| Epònim | Gorizia |
El Manuscrit de Gorica - Горички зборник en serbi ciríl·lic - o Almanac de Gorica és una col·lecció de manuscrits medievals serbis escrita per Jelena Balšić i el monjo Nikon de Jerusalem dins del període entre 1441 i 1442 en l'església Jelena construïda a l'illa de Gorica situada al llac Skadar.[1] El seu nom és un derivat del nom de l'església.[2]
Continguts[modifica]
La primera part de Gorički zbornik conté la correspondència entre Jelena i el seu assessor espiritual, anomenat Nikon de Jerusalem. Jelena va escriure tres epístoles a Nikon. Nikon les va respondre presentant la posició de l'església pel que fa a assumptes teològics diferents. Només una de les tres epístoles, coneguda com a Otpisanije bogoljubno (serbi: Отписаније богољубно), es conserva actualment.[3] La correspondència entre Jelena i el seu assessor espiritual té el seu origen en una pràctica comuna en l'Imperi Romà d'Orient. Els erudits van elogiar aquesta epístola tot i que en part era la mateixa que l'hagiografia de John de Rila escrita per Evtimiy de Tarnovo. La semblança dels textos medievals escrits als Balcans correspon amb el gènere i la pràctica bizantina. Aquesta pràctica estava basada en les formes universals i comunes, no en les individuals.[4]
En la segona part de manuscrit de Gorica, Nikon escriu a Jelena sobre els seus avantpassats, utilitza genealogies sèrbies i annals, així com l'hagiografia de Sant Simeon escrita per Stefan el Primer-Coronat i l'hagiografia de Sant Sava escrita per Teodosije.[5]
La part següent és la constitució monàstica, composta en l'orde de Jelena, per a ser utilitzada a l'església que ella va construir a l'illa de Gorica. El 'Conte de Jerusalem Esglésies i Llocs en el Desert (serbi: Повест о јерусалимских црквама и местима у пустињи) és la part que segueix del manuscrit, la qual predica la fe, demanant perdó en cas que existíssin equivocacions als manuscrits i salutacions. L'última part del manuscrit és la carta de Jelena on confirma que va rebre feina del seu assessor espiritual Nikon com regal que donà Jelena a l'església de Gorica.[5]
Un de les raons per les quals el manuscrit de Gorica és molt important en la literatura medieval és, que és un testimoni de la presència i l'establiment del bizantins en el territori que estava sota pressió directa de la política veneciana llatina.[6]
Cobertes[modifica]
Jelena va escriure el 25 de novembre de 1442 una carta que mostra que va tenir la seva biblioteca pròpia i que en el 1441 basat en les seves instruccions el seu canceller Doberko va ordenar fer unes cobertes de llibre de plata i decorades amb una imatge de Jesús d'un orfebre de Kotor anomenat Andrija.[7] Pel que es pot assumir que aquestes cobertes van ser fetes per al manuscrit de Gorica, tot i que va ser més tard descobert dins de cobertes de pell i de fusta.
Nikon De Jerusalem[modifica]
Nikon va canviar el seu nom a Nikandar de Jerusalem després d'emprendre deures monàstics més importants.[8] A més del manuscrit de Gorica, Nikon va escriure una altra col·lecció de manuscrits coneguda com a Šestodnev en el 1439/1440 el qual es conserva al monestir de Savina.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Stvaranje. Stvaranja, 1979. «Најзначајнији књижевни споменик тога доба јесте Горички зборник 1441/42 који је за Јелену Балшић саставио њен исповједник Никон Јерусалимац»
- ↑ 2,0 2,1 Tomin 2000, p. 2
- ↑ Tomin 2000, p. 2
- ↑ Tomin 2000, p. 6
- ↑ 5,0 5,1 Spremić 2004, pp. 73–108
- ↑ Bogdanović 1970, p. 6
- ↑ Tomin 2000, p. 10
- ↑ Bešić 1970, p. 190
Fonts[modifica]
- Bešić, Zarij M. Istorija Crne Gore / 2. Crna gora u doba oblasnih gospodara. (en serbi). Titograd: Redakcija za istoiju Crne Gore. OCLC 175122851., Redakcija za istoiju Crne Gore, Bešić, Zarij M. Istorija Crne Gore / 2. Crna gora u doba oblasnih gospodara. (en serbian). Titograd: Redakcija za istoiju Crne Gore, 1970. OCLC 175122851. Bešić, Zarij M. Istorija Crne Gore / 2. Crna gora u doba oblasnih gospodara. (en serbi). Titograd: Redakcija za istoiju Crne Gore, 1970. OCLC 175122851.
- Bogdanović, Dimitrije (Bogdanović, Dimitrije. Gorički zbornik (en serbi). Cetinje: Metropolitanate of Montenegro and the Littoral, 1970.), Bogdanović, Dimitrije. Gorički zbornik (en serbi). Cetinje: Metropolitanate of Montenegro and the Littoral, 1970. Bogdanović, Dimitrije. Gorički zbornik (en serbi). Cetinje: Metropolitanate of Montenegro and the Littoral, 1970.
- Tomin, Svetlana (setembre 2000), Otpisanije bogoljubno Jelene Balšić: Prilog shvatanju autorskog načela u srednjevekovnoj književnosti (en serbi), Cetinje: simposi científic Internacional "Nikon de Jeruzalem: feina — de personalitat — del temps"
- Spremić, Mamačilo (2004), Jovan Ćulibrk, ed., Spremić, Momčilo. Jovan Ćulibrk. Crkvene prilike u Zeti u doba Nikona Jerusalimca (en serbi). Cetinje, Belgrade: Svetigora, Publikum, 2004, p. 73–108. (en serbi), Cetinje, Belgrad: Svetigora, Publikum, pp. Spremić, Momčilo. Jovan Ćulibrk. Crkvene prilike u Zeti u doba Nikona Jerusalimca (en serbi). Cetinje, Belgrade: Svetigora, Publikum, 2004, p. 73–108.