Marc Martí Totxo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1531 (Gregorià) Alaior (Menorca) |
| Mort | 14 novembre 1617 (86 anys) Ciutadella de Menorca (Menorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg |
Marc Martí Totxo (Alaior, 14 de maig de 1531 (Gregorià) - Ciutadella de Menorca, 14 de novembre de 1617) va ser un teòleg, Paborde de Menorca.[1]
Biografia[modifica]
Nascut en una família benestant, Marc Martí va estudiar teologia i es va llicenciar el 1557 per la Universitat de València.
Amb l'assalt a Ciutadella de Menorca per part de la flota otomana liderada per Pialí Baixà l'any 1558, el conegut com any de sa desgràcia part de la seva família és deportada a Constantinoble.
L'any 1560 Marc Martí va ser nomenat a la Universitat de Menorca per promoure peticions al Rei Felip II, i de la mateixa manera l'any 1563 va viatjar a la capital otomana, Constantinoble, per negociar l'alliberament d'uns 4.000 presoners de Menorca. A Constantinoble aconseguí, amb moltes dificultats, alliberar a uns vuitanta presoners. Durant l'acció va ser acusat d'espia i empresonat, però va aconseguir fugir. Marc Martí va tornar a Espanya a principis de 1565.[2]
El Rei Felip II el va reconèixer pels seus serveis nomenant l'any 1565 a Marc Martí Totxo Paborde de Menorca,[1] i esdevingué la màxima autoritat de l'illa, que aleshores pertanyia a la Diòcesi de Mallorca. En els anys següents, Marc Martí es va convertir en una de les figures més importants de l'Església Catòlica Romana a Menorca. A més de Paborde i rector de Santa Maria de Ciutadella, també fou comissari insular de la Inquisició i Vicari General del bisbe de Mallorca.[3]
Amb motiu del tercer centenari de la seva mort, l´any 1917, el municipi d´Alaior el va nomenar Fill Il·lustre, i va adquirir un quadre a l´oli que el representa i que es troba al saló de plens de l´Ajuntament d´Alaior.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Marc Martí i Totxo | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juny 2023].
- ↑ «Marc Martí Totxo: l’home i el seu temps». [Consulta: 28 juny 2023].
- ↑ Martí Camps, Fernando. Els llinatges dels menorquins. Ciutadella de Menorca: Col·lectiu Folklòric Ciutadella, 1990-1991, p. 11. ISBN MH 127-1991.
- ↑ «Inventari de bens artístics de l´Ajuntament d´Alaior, secció pintura a l´òli - pàgina 8». Ajuntament d´Alaior. [Consulta: 28 juny 2023].