Vés al contingut

Mare de Déu de Carrànima

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:44, 15 gen 2010 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mare de Déu de Carrànima
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1657
Construcciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicIndefinit
Altitud1.623,7 m. alt.
Localització geogràfica
ComarcaPallars Jussà
 Abella de la Conca
LocalitzacióSerra de Carrànima
Map
 42° 09′ 58″ N, 1° 08′ 36″ E / 42.1662°N,1.1434°E / 42.1662; 1.1434
Activitat
CategoriaSantuari de Sant Esteve d'Abella de la Conca
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Jussà

Carrànima o Carràmia és un santuari dedicat a la Mare de Déu, situat a 1.624 m. alt., al cim de la serra de Carrànima, que separa les valls d'accés a Bóixols i del riu d'Abella. Pertany al municipi d'Abella de la Conca, del Pallars Jussà.

Se'n té esment almenys des del 1657, però del santuari antic a penes en queda res.

El temple actual data de l'any 1959, quan es construí el nou edifici per tal de substituir el vell, en part malmès durant el llarg combat de la Conca Dellà de la darrera guerra civil. Fou restaurat a principis dels vuitanta, del segle XX.

La Mare de Déu de Carrànima era tradicionalment la patrona de la Baronia d'Abella. Es feia una processó molt destacada des d'Abella de la Conca, amb molta concurrència. Tots els assistents hi tenien el menjar i la beguda assegurats, i es feia la benedicció del terme, missa cantada, cant dels goigs, repartiment de pa beneït, dinar comunitari de camp i repartiment de cafè, en aquell temps molt apreciat per la seva excepcionalitat.

Joan Benet i Petit va escriure fa més de 50 anys, uns Goigs a Nostra Senyora de Carràmia, recollits per Joan Bellmunt i Figueras.

Etimologia

Com explica Joan Coromines en l'obra referenciada, en la formació del topònim Carrànima actua el nom preromà de la roca, karri, que dóna també per un costat Carreu, i per l'altre, tots de topònims de zones muntanyoses que tenen l'element quer-: Queralbs, Querol, el Querforadat, etcètera.

La segona part del topònim, sempre segons Coromines, vindria de les arrels basques andi (gran) i be (sota), que, amb els canvis producte de l'evolució lingüística secular, donaria l'actual Carrànima. Aquest topònim significaria, doncs, sota la gran roca, cosa que s'adiu bé amb la situació del santuari.

Bibliografia

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Abella de la Conca", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
  • COROMINES, Joan. "Carrànima". Dins Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0
  • GAVÍN, Josep Maria. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

Enllaços externs