Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ordeMonges de Sant Josep de la Muntanya
MD-SJM-emblem.gif
Emblema de la congregació, amb la imatge de la Mare de Déu dels Desemparat portada per dos àngels
Tipus Congregació religiosa femenina
Nom oficial Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya
Nom oficial llatí Institutum Sororum Matrum Derelictorum et Sancti Josephi
Sigles M.D.
Altres noms Mares de Desemparats
Hàbit Túnica i vel negres, toca blanca
Lema "Ite ad Joseph" ("Aneu a Josep")
Objectiu Assistència a ancians i nens abandonats
Fundació 2 de febrer de 1881, Vélez-Málaga (província de Màlaga, Andalusia) per beata Ana Josefa Pérez Florido
Aprovat per Pius XII, en 14 de juny de 1958 (aprovació: 30 de juny de 1908 per Pius X; decretum laudis: 21 de juliol de 1891 per Lleó XIII, aprovació diocesana: 25 de desembre de 1881 per Manuel Gómez Salazar)
Constitucions 1886, per Ana Josefa Pérez
Patrons Mare de Déu dels Desemparats, santa Teresa de Jesús, sant Josep Obrer
Primera fundació Màlaga (Huelín, casa mare), 1882
Fundacions destacades Ronda (1883), Gibraltar (1884), Andújar (1885), Martos (1887), Arriate (1900); Mèxic, Cuba, Estats Units, etc.
Fundacions a terres de parla catalana Barcelona (1886), Manresa (1889), Santuari de Sant Josep de la Muntanya (1896), València (1893)
Persones destacades Magdalena Bravo, Trinidad Conejo, Clara Gómez
Lloc web http://www.madresdedesamparados.org
Modifica dades a Wikidata

La Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, en llatí Institutum Sororum Matrum Derelictorum, és un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles M.D.

Història[modifica]

La congregació va ésser fundada per Ana Josefa Pérez Florido (1845-1906) amb quatre companyes del seu poble; autoritzada el 25 de desembre de 1880 pel bisbe de Màlaga, Manuel Gómez Salazar, les cinc germanes prengueren l'hàbit a Vélez-Màlaga el 2 de febrer de 1881. El bisbe va aprovar la congregació el 25 de desembre de 1881 amb el nom de Congregació de les Mares dels Desemparats. El decretum laudis pontifici fou donat el 17 de juliol de 1891 per Lleó XIII, i l'aprovació, el 30 de juny de 1908 per Pius X. Pius XII va concedir l'aprovació definitiva de la congregació i les constitucions el 14 de juny de 1958.

Aviat es va fundar un noviciat a Màlaga (1882) i un hospital, una llar d'infants i una escola a Ronda (1883) i altres cases a Gibraltar (1884), Andújar (1885) i Martos (1887). En 1886 va escriure les constitucions de la congregació. El 25 de novembre de 1886 arriba a Barcelona, i al gener es trasllada amb les germanes a una torre de Sant Gervasi. El 1889 va traslladar el noviciat de Màlaga a Manresa, el 31 de juliol. El 24 de desembre de 1890 la comunitat va traslladar-se de Sant Gervasi a Gràcia. La congregació obrí orfenats, llars d'ancians i col·legis arreu d'Espanya.

Santuari de Sant Josep de la Muntanya.

En 1891 Petra de Sant Josep visita Roma i Lleó XIII la rep i li dóna el decretum laudis de la congregació el 21 de juliol. En 1893 i 1894 funden cases a València i en 1895 adquireixen els terrenys de la Muntanya Pelada de Barcelona on s'aixecarà el Santuari de Sant Josep de la Muntanya, inaugurat el 18 de març de 1896 i que donaria nom a la congregació. El 1905 el Santuari de Sant Josep fou durament atacat per les pràctiques de devoció que s'hi duien a terme, que ratllaven, segons alguns sectors eclesiàstics, la superstició popular. La fundadora i la congregació, però, foren absolts després d'una investigació.

A la fundadora van succeir-la com a superiores les seves companyes Magdalena Bravo de San José i Trinidad Conejo de San José, que fundaren noves cases i van portar la congregació a Mèxic i els Estats Units. Des de 1922, Clara Gómez de San José, la nova superiora, va consolidar la institució i obrí el procés de beatificació de la fundadora en 1932. Van obrir-se cinc cases, com les de Cuba i Xile i, en 1934, va canviar el nom original de Mares de Desemparats pel de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.

La Guerra civil espanyola va suposar un greu cop que tancà algunes cases i en disperà les germanes. Entre 1938 i 1952, la superiora Laureana García Alonso va reconstruir la congregació i obrí cinc noves cases, la de l'Argentina entre elles. Els anys cinquanta i seixanta van ésser de gran expansió, amb vint cases obertes i moltes vocacions. Des de llavors, l'obra s'ha consolidat i ha continuat la seva expansió.

Activitats i difusió[modifica]

Les Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya es dediquen a l'assistència a necessitats en residències per a ancians i nens sense recursos, llars per a nens sense recursos, col·legis, residències d'estudiants, missions i guarderies.

En 2009, la congregació està estesa a Espanya, Itàlia, Mèxic, Estats Units, Argentina], Xile, Guatemala, Puerto Rico i Colòmbia.

Al final de 2005, la congregació tenia 393 religioses en 45 cases.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]