Margarida d'Antioquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Margarida d'Antiòquia, o
santa Marina

Pintura de Felice Brusasorci, segona meitat del s. XVI
Verge i màrtir
Naixement ~275
Antiòquia de Pisídia (Turquia)
Defunció 290 o 304
Antiòquia
Enterrament Segons una tradició, a la Catedral de Montefiscone (Laci, Itàlia); un braç al mont Athos
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 20 de juliol (17 de juliol a Orient)
Fets destacables La seva historicitat és dubtosa
Iconografia Palma del martiri; llibre, creu i un drac als peus
Patronatge Dones de part, Montefiascone; Gòsol, Palafrugell, Riera de Gaià, Santa Margalida (Mallorca); Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarida de Montbui
Supressió del culte 1969, suprimida del Calendari universal dels sants

Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per totes les confessions cristianes; la festivitat se'n celebra el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient. La seva existència real, però, és dubtosa i ja va ser declarada com a apòcrifa en 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les Croades i el seu culte va expandir-se per tot Europa. Hi havia la creença que la santa mateixa havia promès indulgència a qui escrigués o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió; això va fer-la un dels sants més populars durant l'Edat mitjana.

La Passio: llegenda de la santa[modifica | modifica el codi]

La passió, confusa i plena de dades llegendàries i de dubtosa historicitat, redactada en grec per un suposat testimoni del martiri, Teòtim, Margarida havia nascut l'any 275. Era filla d'un sacerdot pagà i, en morir sa mare, havia estat criada per una dida que practicava el cristianisme en secret. Eren els temps de les persecucions de Dioclecià; quan va tornar a casa del pare, li va declarar la seva fe i va ser-ne expulsada. La noia, llavors, va tornar amb la dida, que en va tenir cura.

El prefecte romà, Ol·lari, va intentar seduir-la, però ella, que havia consagrat la seva virginitat a Déu, el va rebutjar i va confessar-li la seva fe. El prefecte, humiliat, la va denunciar i va ser detinguda. A la presó, el diable la va visitar per temptar-la, sota forma de drac i, en no conseguir-ho, la devorà: la santa, armada d'una creu, li obrí el ventre i en sortí. Per aquest motiu, habitualment és representada amb un drac als peus i és invocada per les dones embarassades per tenir un bon part.

En els interrogatoris no va voler renunciar a la serva fe. En un d'ells, un colom baixà del cel i diposità sobre el seu cap una corona. Després de sofrir diversos martiris, va ser degollada el 20 de juliol de 290, als quinze anys.

El culte[modifica | modifica el codi]

Va ser una de les santes més populars de l'Edat mitjana, tant a les esglésies occidentals com a les ortodoxes, i va ser inclosa entre els Catorze sants auxiliadors com a auxiliadora en els parts i els moments difícils. En 1969, però, va ser exclosa del calendari universal dels sants, per considerar-se que no hi ha prou proves que n'assegurin la historicitat. El seu culte és permès en aquells llocs on té tradició.

Al segle X, el seu cos va ser pres per Agustí de Pavia, que volia portar-lo a la seva ciutat. De camí, però, va morir a l'Abadia de Montefiascone, on va restar la relíquia. Altres llocs de França i Itàlia diuen de tenir-ne relíquies.

A les esglésies de l'ortodòxia és venerada amb el nom de Santa Marina, on es confon amb Pelàgia d'Antioquia (de fet, "Pelàgia", en grec, vol dir "del mar", com "Marina", i això explica que sigui la mateixa persona amb dues variants d'un mateix nom). A Occident, en canvi, es va considerar que els dos noms corresponien a dues persones diferents: avui, la llegenda de les dues santes és similar, però tenen cultes separats.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida d'Antioquia