Margarida de Bearn

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMargarida de Bearn
Margaret of Montcada.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1245 ↔ 1250
Mort c. 1319 (73/74 anys)
Activitat professional
Ocupació Regent
Altres dades
Títol Vescomte
Cònjuge Roger Bernat III de Foix
Fills Gastó I de Foix
Pares Gastó VII de Montcada i de BearnMata de Matha
Germans
Modifica dades a Wikidata

Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, i noia de Gaston VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan. Va pretendre el comtat de Bigorra del 1311 al 1319, sense cap èxit.

Biografia[modifica]

Molt aviat fou destinada a casar-se amb el comte Roger Bernat III de Foix (1240 † 1303), pel contracte de matrimoni signat a Layrac el 3 d'octubre de 1252 quan no tenia més que set anys. El matrimoni es va formalitzar quinze anys més tard, el 1267. D'aquest matrimoni van néixer:

Es fa menció alguna vegada d'una primera esposa de Roger Bernat dita «la senyora de Salenque», que hauria estat repudiada per esterilitat.[1] A més a més del silenci de les fonts contemporànies, la joventut de Roger Bernat en el moment de la firma del contracte a Layrac fa aquesta possibilitat poc versemblant. Però quan es veu la diferència de vint anys entre el matrimoni i el naixement de Gastó I, i malgrat la presència de tres germanes grans, no és absurd de pensar que Roger Bernat tingui pensar a repudiar Margarida per casar-se de nou i tenir un hereu. L'episodi de la senyora de Salenque en podria ser un eco deformat.

Un any després del naixement de Gastó, Gastó VII, pare de Margarida, va morir el 26 d'abril de 1290 deixant els seus béns de Bearn i Auloron a la seva filla gran Constança de Montcada. Aquesta no tenia fills i ja havia testat a favor de la seva germana Margarida que va rebre el vescomtat de Marsan. Margarida i el seu marit Roger Bernat es titularen vescomtes de Béarn i s'apoderaren de fet del vescomtat, a costa de Constança. Bernat VI d'Armanyac, comte d'Armanyac, fill de Mata de Moncada, la tercera germana de Constança i de Margarida (una quarta germana, Guillema, va rebre les baronies de Catalunya), va discutir aquesta successió i la guerra va esclatar entre els comtats de Foix i d'Armanyac. El rei Felip IV de França, es va erigir com a àrbitre, i atorga el Bearn a Roger Bernat i a Margarida i el Brulhès i Gabardà (Gabarret) a Mata; el rei necessitava el suport del comte de Foix en la guerra que portava contra el rei d'Anglaterra, posseïdor de la Guiena i Gascunya.

Roger Bernat va morir el 1303 i Margarida va exercir la regència en nom del seu fill Gastó I de Foix i VIII de Bearn. És possible que més tard hagués exercit la regència en nom del seu nét Gastó II de Foix, després que Joana d'Artois, la mare d'aquest últim, va ser desposseïda de la regència el 1317. Margarida va morir uns dos anys després.

Bibliografia[modifica]

  • Biographie-Française, vol. 14, 1979, Roger Bernard III de Foix per Roman d'Amat.
  • (anglès) Foundation for Medieval Genealogy : Marguerite de Béarn

Notes i referències[modifica]