Margarita Alexandre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  Lleó (Espanya) |
| Mort | 23 desembre 2015 (91/92 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, productora de cinema, actriu |
   | |
Margarita Alexandre (Lleó, 3 de juliol de 1923- Madrid, 23 de desembre de 2015) va ser una de les primeres directores i productores del cinema espanyol dels primers anys del franquisme, després d'haver treballat com a actriu als anys 40, de vegades amb el pseudònim de Margarita Sandra.[1]
A més de directora de cinema, ha treballat a l'Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC) i ha estat directora d'un teatre a Cuba i coordinadora de produccions internacionals.[1]
Amb Helena Cortesina, Ana Mariscal i Rosario Pi Brujas conforma el quartet de dones fundadores del cinema a Espanya, després d'Elena Jordi.[2]
Biografia
[modifica]De família acomodada vinculada amb el Carib des que el seu avi participés en la guerra de Cuba, la seva mare va néixer a Puerto Rico i el seu pare era francès. Passà a Madrid els primers anys de vida, fins que, amb la Guerra Civil, la família, la mare i les germanes, s'instal·là a València. Es casà molt jove en un matrimoni de compromís obert amb el 12è comte de Villamonte, Juan José Melgar i Rojas. La unió afectiva va durar poc però tots dos van respectar la legal, donant-se mútuament llibertat d'acció i mantenint la seva amistat. Sent una dona inquieta començà a relacionar-se amb gents del món del cinema en el Madrid de l'època.[1][3]
Obtingué el seu primer paper a l'edat de divuit anys fent el paper de la Immaculada Concepció en la pel·lícula Tierra i cielo (1941), dirigida per Eusebio Fernández Ardavín. Més endavant va participar en pel·lícules com Porque te vi llorar (Juan de Orduña, 1941), Correo de Indias (Edgar Neville, 1942), Sabela de Cambados (Ramón Torrado, 1949) o Ronda española (Ladislao Vajda, 1951). Durant el rodatge de Pueblo de mujeres (1953), del director Antonio del Amo, conegué el crític de cinema Rafael Torrecilla, que seria la seva parella sentimental i laboral durant molts anys i amb qui va fundar la productora Nervión Films,[4] empresa en la qual també col·laborà el director de fotografia Juan Mariné.[5] Junts van rodar el documental Cristo (1954), un treball experimental de Juan Mariné sobre mil cinc-centes pintures religioses dels segles XVI, XVII i XVIII que narren la vida de Jesús. El film va gaudir, curiosament, de l'aplaudiment de Franco que el va declarar d'interès nacional i va rebre els seus autors en el Pardɔ.[6] També dirigiren i produiren La ciudad perdida (1954), el guió de la qual va ser reescrit per la censura; La Gata (1955), primera pel·lícula rodada en Cinemascope a Espanya amb Aurora Bautista i Jorge Mistral, i van produir Un hecho violento (Jose María Forqué,1958) i Nada menos que un Arkángel (Antonio del Amo, 1958).[1][7]
Tot seguit va marxar d'Espanya fugint de l'ambient i decidida a dedicar-se a la producció. Després d'una primera estada a Nova York, anà a Cuba on continuà la seva carrera.[1]
Als anys vuitanta, Alexandre va tornar a Espanya. El 2004 van ser distingida amb la medalla d'honor de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema.[1]
L’any 2023, en el centenari del seu naixement, es va publicar la seva autobiografia, La otra cara de la luna. També es va estrenar aleshores el documental Margarita Alexandre, dirigit per Fermín Aio.[8]
Filmografia
[modifica]Com a actriu
[modifica]- 1941 Porque te vi llorar (sin acreditar)
- 1941 Tierra y cielo
- 1942 Correo de Indias
- 1949 Sabela de Cambados
- 1950 Jack, el negro / Flower seller
- 1951 El negro que tenía el alma blanca
- 1952 Barco sin rumbo
- 1952 Quema el suelo
- 1952 Ronda española / Diana
- 1953 Puebla de las mujeres
Producció executiva
[modifica]- 1956 La gata
- 1958 Un hecho violento
- 1962 Las doce sillas
- 1964 Cumbite
- 1966 La muerte de un burócrata
Direcció
[modifica]- 1954 Cristo (documental)
- 1955 La ciudad perdida
- 1956 La gata
Guió
[modifica]- 1954 Cristo (documental)
- 1955 La ciudad perdida
Producció
[modifica]- 1964 Preludio 11
- 1979 Operación Ogro
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Margarita Alexandre» (en castellà). Instituto Cervantes. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Margarita Alexandre, la antifranquista que deslumbró a Franco, El País, 4 de gener de 2016 (castellà)
- ↑ «La otra cara de la luna». La ciutat invisible. Arxivat de l'original el 2025-04-20. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ «"Laudatio de Margarita Alexandre y Rafael Torrecilla" María Camí Vela/historiadores del cine.es». Arxivat de l'original el 2016-08-20. [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ La gata/Fotogramas
- ↑ "Margarita Alexandre, la antifranquista que deslumbró a Franco" Orlando Jimenez Leal/El País
- ↑ Espinosa de los Monteros, Patricia. «Margarita Alexandre, una vida que ha rozado la ficción» (en castellà), 23-11-2021. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Vidal, Núria. «Margarita Alexandre: Una dona que no s'assemblava a ningú». Filmtopia, 22-02-2024. [Consulta: 4 novembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Barbara Zecchi, Desenfocadas: cineastas españolas y discursos de género. Editorial Icaria, 2014. ISBN 9788498885682 (castellà)
- Fèlix Fanés, Vint anys de cine espanyol (1932-1951), Edicions Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1989. ISBN 9788475796901 (català)
- Ramón Espelt, Ficció criminal a Barcelona, 1950-1963, editorial Laertes, 1998. ISBN 9788475843582 (català)
Enllaços externs
[modifica]- Monogràfic sobre Margarita Alexandre per Ricard Salvat, 17 pàgs. PDF (català)
- Dones cineastes a Espanya Universitat de Barcelona (castellà)