Margenera aranesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Margera aranesa)
Infotaula d'ésser viuMargenera aranesa
Lasiommata petropolitana Modifica el valor a Wikidata

Imago a Tirol del Sud, Itàlia  
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereLasiommata
EspècieLasiommata petropolitana Modifica el valor a Wikidata
(Fabricius, 1787)

La margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)[1], també anomenada margera aranesa[2], és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució[modifica]

S'estén pels principals massissos muntanyosos d'Europa, com ara Pirineus, Alps, Carpats, Balcans i Escandinàvia. A l'Àsia ocupa zones temperades fins a Mongòlia, nord-est de la Xina, extrem est de Rússia i el Japó. Absent de les principals illes mediterrànies.[3][4] A la península Ibèrica només és present als Pirineus centrals, mentre que a Catalunya només es troba a la Vall d'Aran.[5]

Descripció[modifica]

Envergadura alar d'entre 35 i 41 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'una banda androconial vellutada a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior de color bru fosc amb una franja taronja discontínua a la part exterior que conté un gran ocel negre amb centre blanc i un o dos més de molt petits a sobre i a sota, respectivament. Ala posterior també bruna i amb franja taronja que inclou diversos ocels. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb major presència de color taronja. Revers de l'ala posterior de color gris fosc amb diverses línies fosques primes i sinuoses, i una sèrie d'ocels a la part exterior.[5]

Hàbitat[modifica]

Vessants pedregosos, sorrencs o rocosos, barrancs, i vores i clarianes de boscos.[4] Rang altitudinal des dels 100 m fins als 2250 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Calamagrostis, Festuca o Dactylis.[4]

Període de vol i hibernació[modifica]

Vola en una única generació des de finals d'abril fins a principi d'agost, segons l'altitud. A la part sud de la seva distribució, possiblement existeix una segona generació parcial.[4] Hiberna com a eruga o crisàlide.[4]

Espècies ibèriques similars[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Margenera aranesa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 28 març 2024].
  3. «Lasiommata petropolitana» (en anglès). [Consulta: 28 març 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs[modifica]