Marià Andreu i Estany
 Institut del Teatre de Barcelona, on s'hi conserven mostres de l'art de Marià Andreu i Estany | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 abril 1888  Barcelona |
| Mort | 28 març 1976 (87 anys) Biarritz (França) |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, il·lustrador, dibuixant, artista |
 | |
Marià Andreu i Estany (Mataró, 1888 - Biarritz, 1976) va ser un pintor, dibuixant, gravador, escultor, esmaltador, decorador i escenògraf. Hi ha obres seves, entre d'altres, al Museu de les Arts Escèniques i al Museu d'Art Modern de Barcelona. El seu pare fou el metge mataroní Joaquim Andreu i Cabanellas. L'artista nasqué a Mataró el 7 de novembre de 1888 però al poc temps la seva familia va traslladar la seva residència a Barcelona.
Formació artística
La seva formació fou pràcticament autodidacta, només assistí pocs mesos a l'Acadèmia Galí de Barcelona i a l'Escola Municipal de Belles Arts de Londres, on va aprendre la tècnica de l'esmalt. El 1911 celebrà la seva primera exposició a Barcelona a les galeries del Fayanç Català. L'exposició fou una mostra col.lectiva on participarien també Laura Albéniz, Néstor M. Fernández de ña Torre i Ismael Smith. Tot i no ser un grup clarament diferenciat per un gust estètic contret, sembla ser que fou Nèstor qui motivà l'associació. En aquesta mostra Marià presentà dibuixos, aiguaforts i esmalts. La crítica que Folch i Torres dedicà a l'exposició destaca la mufla ornamentada amb que Marià realitzava els seus esmalts i el considerà l'artista més sólit d'aquesta exposició. El mateix 1911 torna a Catalunya on s'instal.la en un taller d'esmalt a Blanes per tal de preparar una exposició que no es celebraria fins 1913. Durant aquest període treballà com a il.lustrador per a la revista Picarol amb uns dibuixos que mostren una gran influéncia de l'artista anglés Aubrey Beardsley. La lectura que el noucentisme va fer del seu treball era sempre relativa al preciosisme i a l'habilitat en el desenvolupament de l'ofici més que en l'exercici intelectual de les seves obres. Des de 1920 i fins el 1935 exposa regularment als Salons de Tardor de París (Gran Palais i Tuileries). El 1924 abandona definitivament la tècnica de l'esmalt i es comença a dedicarà plenament a la escenografia i la ilustració. Finalment s'instala a París, on residiria fins el 1945, any en que s'establí a Biarritz.
Ja en llurs primeres obres es manifesta el seu agut sentit ornamental, que, partint de formes relacionades amb l'Art Nouveau el porta a un classisme impregnat d'aspectes manieristes. En les seves obres, de línies molt depurades, preocupació volumètrica i una sua coloració, va cultivar en especial temes de circ i de la Commedia dell'Arte.
Gravador
Excel·lent gravador, se li deu la il·lustració en molt bones edicions de bibliòfil: en aquest aspecte, destaquen les seves litografies per a Encore un instant de bonheur, Le voyageur solitaire, La petite infante de Castille i La Maître de Santiago (d'Henry de Montherlant). Amphitrion 38 i La guerre de Troie n'aura pas lieu de Jean Giraudoux i Thésée d'André Gide, entre altres.
Escenògraf
També va fer una labor important, de les que es poden citar els següents treballs:
- per a Odyseus, d'Offenbach, obra estrenada a Munic l'any 1913
Per Don Juan de Gluck, amb coreografia de Mikhaïl Fokín, que es donà conèixer a Londres el 1937
Per La Maître de Santiago de Montherlant. estrenada a París el 1948
Les decoracions i el vestuari per la comèdia Much to do about nothing, representada en el Shakespeare Memorial Theater, amb ocasió dels Festivals de Stratford-upon-Avon, el 1949.
Enllaços externs
- Marià Andreu: Biografia i fotos (castellà)
Bibliografia
- Suplement dels anys 1975-1976, pàg. 135 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-6952-5)