Maria Dolors Calvet i Prats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Dolors Calvet i Prats
Biografia
Naixement 19 abril 1907
Vilafranca del Penedès
Mort 6 agost 1988 (81 anys)
Activitat
Ocupació Compositora i pianista
Modifica les dades a Wikidata

Maria Dolors Calvet i Prats (Vilafranca del Penedès, 19 d'abril del 1907 - Madrid, 6 d'agost del 1988) va ser una concertista de piano, compositora, poetessa i pedagoga vilafranquina.[1]

Biografia[modifica]

El 1911, amb tan sols quatre anys d'edat, va començar els seus estudis de música de la mà de la seva mare, que dirigia una acadèmia de música. Molt aviat va començar a participar en els concerts públics que s'hi feien.[1]

El 1922 anà a perfeccionar els estudis musicals a l'Acadèmia Ardèvol que dirigia Ferran Ardèvol a Barcelona. El 1923 començà l'activitat com a concertista a Barcelona, on feu nombrosos concerts, sola o amb altres instrumentistes. Resident a Vilafranca, s'implicà de ple en l'ensenyament musical a la secció Cultura de la dona de la Societat la Principal de Vilafranca del Penedès. Fou autora de sardanes, peces per piano i lieder.[1]

Abandonà la música al cap d'uns anys per ajudar el seu marit en les activitats comercials que aquest duia a terme. Morí a Madrid el 6 d'agost de 1988.[1]

Llegat[modifica]

L'Escola Municipal de Música de Vilafranca del Penedès rebé el nom de Maria Dolors Calvet.

Des de l'any 2007, Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, els descendents de Dolors Calvet (a partir de la seva filla Imma Herrera Calvet) i l'Ajuntament de Vilafranca,[2] convoquen, cada dos anys, el "Concurs de Composició per a Piano Maria Dolors Calvet i Prats", que premia obres d'entre 10 i 15 minuts que es puguin utilitzar en la pedagogia de l'instrument del piano[3] En la primera edició (2008), el premi va ser per a l'obra Escenes d'Octavi Rumbau i Masgrau,[4] la guanyadora de la segona edició (2010) va ser Marian Márquez Ruiz de Gopegui amb l'obra Deu variacions per a piano, en la tercera edició, de l'any 2012, va guanyar Moisès Bertran amb l'obra Sis preludis per a piano, en l'edició de l'any 2014 va guanyar Gerard López amb l'obra Suite per a piano VII, i en la del 2016 Ernesto Mateo amb Pequeños preludios. El jurat és presidit pel compositor Josep Soler Sardà i hi han participat els compositors Francesc Taverna-Bech i Alejandro Civilotti i els pianistes Diego Fernández Magdaleno i Montserrat Ríos.

Part dels fons documentals de Dolors Calvet (i de la seva família), i algunes de les seves partitures es conserven a l'Arxiu Musical del VINSEUM, i els premis guanyadors dels concursos Dolors Calvet són editats per Dínsic.

El seu germà, Ferran Calvet i Prats (1903-1988), va ser un bioquímic d'anomenada i catedràtic de la universitat de Barcelona.

Obres[modifica]

Llibres[modifica]

  • Un compositor català del segle XVIII [conferència pronunciada el 28 de maig per al Club Femení d'Esports de Barcelona], resumida a Portaveu del Club Femení i d'Esports de Barcelona 26 (juliol 1932) [5]
  • El Drac i la Mulassa Vilafranca del Penedès: Vilatana, 1999 ISBN 8495053101
  • Quaderns de piano = Cuadernos de piano = Piano notebooks Barcelona: DINSIC, 2008 ISBN 9790692105169

Per a piano[modifica]

  • La caixeta de música
  • Dansem, Pere?
  • M'agrada matinar
  • Els maçots del molí paperer (1929)
  • Maria Rosa
  • La nina Pepa
  • Sol, fa, mi, re, do

Sardanes[modifica]

  • Camí de la Vall d'Aran
  • Cant d'enyorança
  • La nostra anella
  • La sardana dels infants
  • Vigília de festa, versió cantada amb lletra de Lluís Ràfols
  • Vilafranca, per a coral

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Joan Cuscó i Clarassó (2008). Pròleg als Quaderns de piano de Dolors Calvet. Barcelona: Dinsic, 2008.