Ferran Ardèvol Miralles
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1887  Barcelona |
| Mort | 29 octubre 1972 (85 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, director d'orquestra, compositor, pianista |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Carles Gumersind Vidiella i Esteba, Antoni Nicolau i Parera i Joan Lamote de Grignon i Bocquet |
Ferran Ardèvol Miralles (Barcelona, 5 d'octubre de 1887 - Barcelona, 29 d'octubre de 1972) fou un pianista, pedagog, compositor, conferenciant i director d'orquestra barceloní.
Biografia[modifica]
Inicià els seus estudis musicals a l'edat de quatre anys a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i va guanyar el seu primer premi a l'any següent. Va estudiar piano amb Cecília Rodoreda, perfeccionant-se amb Carlos Vidiella. Igualment fou deixeble d'Antoni Nicolau i de Lamote de Grignon. Als quinze, tingué el seu primer contacte amb el públic en un recital en el qual interpretà el Concert en Re M de J. S. Bach per a clavicèmbal i orquestra.
Entre els anys 1910 i 1912 fou director de l'Orfeó Canigó; el 1930 va crear i dirigir el Trio Ardèvol i va ser també director de l'Institut Musical Acadèmia Ardèvol, fundat per ell el 1917, on va desenvolupar la seva enorme labor pedagògica. Com a pedagog, són innumerables els alumnes que actuen tant al país com a l'estranger en matèria de professors, concertistes i compositors. També va dirigir l'Orquestra de Cambra Ardèvol.
En el marc compositiu fou guardonat a diversos concerts, entre els quals destaquen els celebrats a Olot i Barcelona (Festivals de Música Catalana) i els Concursos Nacionals de Música esdevinguts a Madrid.
Va guanyar per concurs el càrrec de director de l'Escola de Música de Gijón, alternant des de llavors la seva residència entre Barcelona i Gijón. Com a director, va oferir per primera vegada al Palau de la Música de Barcelona l'audició integral dels Concerts de Brandenburg de Bach, amb l'Orquestra «da camera» de l'Institut Musical de l'Acadèmia Ardèvol. Va posseir una de les millors biblioteques musicals de Barcelona.
Una altra faceta de la seva carrera artística es materialitzà en el cicle de conferències "Evolució de les formes", "Història del Material Sonor", "Literatura pianística del segle XVI" i "Les 32 sonates de Beethoven, per a piano".
En addició, el mestre Ardèvol organitzà diverses audicions comentades als membres de l'Orquestra de Cambra de Badalona, entre les quals destacà el comentari de "Mort i transfiguració" de Richard Strauss realitzat el 27 d'octubre de 1949 a la Sala Biblioteca de la Caixa de Pensions de la ciutat.[1]
Com a director d'orquestra dirigí les primeres audicions a Espanya de "Les set paraules de Jesús a la Creu", així com l'òpera de Händel "Tamerlan".
Finalment, destacà la presència entre el seu repertori habitual de sonates de Strauss, Skriabin, Szymanowsky i obres per a piano i orquestra de cambra de Max Reger.[2]
A més, en 1958 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona per una nova suite per a orquestra que va sorprendre per l'avançat del seu concepte estètic, fet no del tot il·lògic en un artista que es va distingir per les seves idees innovadores i el seu poder d'assimilació de les noves tendències.
Obres didàctiques[modifica]
- Diccionari terminològic
- Estudis rítmics, polirrítmics i politonals
- Tractat de tècnica musical
- Tractat d'harmonia, contrapunt i fuga, composició, instrumentació i història.
Composicions[modifica]
Música simfònica[modifica]
- Simfonia en Si bemoll per a gran orquestra, 1909.
- Suite per a gran orquestra (premiada en 1915).
- Suite per a orquestra de corda i dos pianos, 1917.
Cançons[modifica]
- Col·lecció de cançons, S, Orq, 1908.
- Col·lecció de cançons, S, Orq, 1921.
- Sonets, S, Orq.
Conjunt instrumental[modifica]
- Trío en sol menor, 1903
- Quarteto en Mi menor, 1904
- Sonata en Do, p, vc, 1904
- Trío en Si bemoll, vn, vc, p a 4 mans, 1927
- Quarteto en Sol, vn, va, vc, p a 4 mans