Maria Lacerda de Moura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Lacerda de Moura
Mlacerda.png
Biografia
Naixement 16 maig 1897
Manhuaçu (Brasil)
Mort 20 març 1945 (47 anys)
Rio de Janeiro (Brasil)
Activitat
Ocupació Periodista i escriptora
Modifica les dades a Wikidata

Maria Lacerda de Moura (Manhuaçu, 16 de maig de 1897 Rio de Janeiro, 20 de març de 1945) fou una anarquista individualista i feminista, activista dels mitjans polítics, literaris i culturals brasilers, escriptora polèmica, oradora prestigiosa de les primeres dècades del s. XX.[1]

Es llicencia en l'Escola Normal de Barbacena al 1904; s'interessa per les idees anticlericals i pedagògiques dels anarquistes, especialment les de Francesc Ferrer Guàrdia, afusellat pel govern espanyol el 1909.

Després se n'anà a viure a São Paulo des d'on va escriure molts articles i llibres criticant la moral sexual burgesa, denunciant l'opressió sexista contra les dones, riques o pobres. Entre els temes triats per l'escriptora, ens trobem l'educació sexual de les joves, la virginitat, l'amor lliure, el dret al plaer sexual, el divorci, la maternitat conscient i la prostitució, assumptes poc enraonats per les dones de la seua època.[2][3] Va publicar articles en alguns periòdics, sobretot en la premsa anarquista brasilera, argentina, uruguaiana i espanyola, i llançà al 1923 la revista Renascença, especialitzada en qüestions sobre la formació intel·lectual i moral de les dones. També publicà diversos assaigs, com ara: Em torno da educação (1918); A mulher moderna e o seu paper na sociedade atual (1923); Religião do Amor e da Beleza (1926); Han Ryner e o amor plural (1928); Amai e não vós multipliqueis (1932); A mulher é uma degenerada? (1932) i Fascismo: filho dileto da Igreja i do Capital (s/d).[1]

Es considera una de les pioneres del feminisme a Brasil; fundà el 1921 la Federació Internacional Feminista. Anarquista i feminista, també s'uní als moviments obrers i sindicals de la seua època.

Entre 1928 i 1937, formà part d'una comunitat a Guararema (una comuna anarquista formada per pensadors i exiliats) corresponent al període més intens de la seua activitat intel·lectual. Descrigué l'experiència d'aquesta època així: «lliure d'escoles, lliure d'esglésies, lliure de dogmes, lliure d'acadèmies, lliure de crosses, lliure de prejudicis governamentals, religiosos i socials». A causa del govern repressiu de Getúlio Vargas hagueren d'abandonar la comunitat i ella se n'anà a Rio de Janeiro, on es dedicà a la locució radial i a diverses activitats fins a la seua mort.

Treballs seleccionats[modifica]

  • "La fraternitat en l'escola" (1922)
  • "La dona actual i el seu paper en la societat" (1923)
  • "La dona és una degenerada?" (1924)
  • "Religió de l'amor i la bellesa" (1926)
  • "Estimeu-vos i no us multipliqueu" (1931)
  • "Han Ryner i l'amor no plural" (1933)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Maria Lacerda de Moura, 1887-1944 en Singularidades
  2. das Neves, Roberto «Entre Colunas: Ensaios sociológicos e filosóficos». Falta indicar la publicació. Germinal [Rio de Janeiro], 1980.
  3. Hochschartner, Jon «Socialists and Animal Rights v. 6». . edició de l'autor [Nova York], 2014.

Enllaços externs[modifica]