Maria Lluïsa Amorós Corbella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Lluïsa Amorós Corbella
Maria Lluïsa Amorós.jpg
Maria Lluïsa Amorós Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareXavier Amorós Solà Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmaria-lluisa-amoros.webnode.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: marialluisa.amoroscorbella Instagram: mlluisaamoros Modifica el valor a Wikidata

Maria Lluïsa Amorós Corbella (Reus, 1 d'agost de 1954) és una novel·lista i professora catalana. És filla del poeta Xavier Amorós Solà.[1]

Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, delegació de Tarragona (avui URV) és catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, i ha exercit la docència en l'ensenyament de Secundària a l'INS Gaudí de Reus, on ha format part de col·lectiu de docents des del 1978 fins al 2016.[2][1] Com a membre del PEN Català va participar en el Fòrum 2004 Paraules i Futur a Palma.[3]

En el camp de la literatura, ha treballat sobretot la novel·la i la novel·la juvenil. Des del seu debut, l'any 1986, amb Poppis i Isolda, ha publicat disset títols en llengua catalana. Amb Aquella tardor amb Leprechaun va obtenir un Premi Vaixell de Vapor 1987.[1]

Obra literària[modifica]

Es va iniciar amb novel·les juvenils com Poppis i Isolda (1986),[2] El misteri dels Farrioles (1987), Aquella tardor amb Leprechaun (Premi Vaixell de Vapor 1987), Dietari secret (1990), Jardí abandonat (1993), D'on véns, Jan? (1994), Una setmana de Pasqua (2000), Me'n torno al carrer Kieran (2008) i El misteri de la capsa magnètica (2015).[1]

Amb Els til·lers de Mostar (1996) va començar una etapa de novel·la per a adults que va continuar amb Vora el llac (1999), Un glop de calvados (2003), La força d'Aglaia (2016),[4][5] El retorn de l'Àngela (2017), La casa de Rose Warren (2018), Berenar sota les moreres (2019),[1] Els nens de la senyora Zlatin (2021) finalista Premi Ramon Llull de novel·la 2020.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Maria Lluïsa Amorós Corbella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Quí és qui ? Amorós Corbella, Maria Lluïsa». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 4 març 2017].
  3. «El valor de la paraula: Conferència internacional del PEN al Fòrum Barcelona 2004», maig 2004. [Consulta: 28 maig 2017].
  4. Marzo, Carlota. «Maria Lluïsa Amorós. La força d'Aglaia», 15-07-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-16. [Consulta: 16 desembre 2018].
  5. Perea Simón, Eugeni. «Maria Lluïsa Amorós. La força d'Aglaia», 05-07-2016. [Consulta: 16 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]