Vés al contingut

Maria Lluïsa Dubon Petrus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Lluïsa Dubon Petrus
Biografia
Naixement7 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Consellera insular de Territori
11 juliol 2007 – 2011
← Bartomeu Vicens Mir

Membre del gabinet: Consell de Mallorca 2007-2011

Consellera insular de Mallorca

7 juliol 2007 – 2015

Consellera insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Medi Ambient Consell Insular de Menorca
2 agost 1999 – 2003

Nomenada per: Joana Barceló Martí
Consellera insular de Menorca
30 juliol 1999 – 4 juliol 2003

Diputada al Parlament de les Illes Balears
12 juliol 1999 – 31 març 2003

Circumscripció electoral: Menorca

Dades personals
FormacióUniversitat de les Illes Balears - geografia (–1999)
Universitat de les Illes Balears - geografia (–1982) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófuncionària (1989–), geògrafa, política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Maria Lluïsa Dubon Petrus (Maó, 7 d'agost de 1953), tot i que en alguns casos el seu segon cognom apareix escrit com a Pretus, és una geògrafa i fou política menorquina, diputada al parlament de les Illes Balears en la V Legislatura. Fins a la seva jubilació ocupà la plaça de cap de servei del Gabinet de la Presidència.[1]

Estudis

[modifica]

Després d'estudiar magisteri, va estudiar Geografia a la Universitat de les Illes Balears, a la qual es va doctorar amb la tesi Anàlisi territorial de les causes i els condicionants socials de la mortalitat a Espanya, 1990-1994: El cas de les Illes Balears (1999).[2]

Aquesta tesi, dirigida pel professor José María Vidal-Beneito, se centra en la relació entre els factors socials i territorials que influencien la mortalitat a les Illes Balears durant el període esmentat. És considerada una de les aportacions més importants al camp de l'anàlisi territorial i la demografia, ja que proporciona una anàlisi detallada de les causes de la mortalitat en funció dels condicionants socials i geogràfics a la regió.

La tesi doctoral va ser publicada en format de llibre en 2001 sota el títol Análisis territorial de la mortalidad en España (1990-1994). El caso de las Islas Baleares, i ha estat utilitzada com a referència en múltiples estudis de geografia, salut pública i desenvolupament territorial a la comunitat autònoma.

Càrrecs

[modifica]

Durant la legislatura 1999-2003 va ser diputada del Parlament de les Illes Balears,[3] consellera Delegada d'Urbanisme, Ordenació del Territori i Medi Ambient en el Consell Insular de Menorca,[4] i cap del Servei d'Estadístiques Demogràfiques i Socials a l'Institut Balear d'Estadística (Conselleria d'Economia i Hisenda) des d'abril de 2004.[5]

Des de 2007 és Consellera del Departament de Territori del Consell Insular de Mallorca, càrrec en què ha destacat per la seva tasca en la planificació territorial i la sostenibilitat mediambiental.[6][7]

Al 2016 fou nomenada vocal de la Comissió de Toponímia de les Illes Balears.[8] Al 2021 fou anomenada suplent del grup d'experts del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, càrrec que tingué fins al 2024.[9][10] Al 2022, fou nomenada vocal titular, com a representant del Grup Socialista, del Consell Social de l'Agència Menorca Talaiòtica.[11]

Serra de Tramuntana

[modifica]

Ha impulsat la candidatura de la Serra de Tramuntana a Patrimoni Mundial per la UNESCO en la categoria de Paisatge Cultural, una iniciativa reconeguda tant per les institucions com per la societat civil.[12][13][14]

Des de 2008 és vocal de l'Executiva de la Federació Socialista de Mallorca, i ha estat una figura clau en la defensa dels valors socials i territorials dins del partit.[15] Està vinculada a l'Institut Menorquí d'Estudis, l'Associació Tramuntana XXI, l'Associació de Geògrafs de les Illes Balears, el Colegio de Geógrafos i l'Asociación de Geógrafos Españoles (AGE), organitzacions amb les quals ha col·laborat en diverses iniciatives de recerca i desenvolupament territorial.[2]

En l'àmbit acadèmic, ha estat una de les principals impulsores de programes d'investigació sobre sostenibilitat i ordenació territorial a les Illes Balears, contribuint a la creació d'un model de desenvolupament més equilibrat i respectuós amb el medi ambient.[16]

Referències

[modifica]
  1. Coordinadora de la Secretaria de Projectes i Estratègia
  2. 2,0 2,1 Maria Lluïsa Dubón, al web de la UB
  3. Diputats V Legislatura de les Illes Balears  PDF
  4. Decret núm. 434, de data 24 d'agost de 1999 Delegació competències Menorca  PDF
  5. Maria Lluïsa Dubon al web del Consell Insular de Mallorca
  6. «Organismes i particulars presenten 54 al·legacions a la modificació del PTM, a DBalears». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 15 gener 2011].
  7. Al dia entrevista la consellera Insular de Territori, Maria Lluïsa Dubón, a IB3[Enllaç no actiu]
  8. Comissió de Toponímia de les Illes Balears
  9. Decret 1/2021, d'11 de gener, pel qual es nomenen els membres del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears
  10. Decret 14/2024, de 19 d'abril, de nomenament i cessament de membres en el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears
  11. Decret de Presidència de l'Agència Menorca Talaiòtica núm. 2/2022, relatiu al nomenament dels membres del Consell Social de l'Agència Menorca Talaiòtica
  12. Maria Lluïsa Dubon se ha desplazado hasta las localidades de Esporles y Puigpunyent, donde ha destacado la importancia de que la Serra de Tramuntana pueda ser declarada patrimonio de la humanidad por la Unesco, al web de l'Ajuntament de Puigpunyent[Enllaç no actiu] (castellà)
  13. Michael Douglas apoya la candidatura de la Serra a patrimonio de la humanidad, al DiarioDeMallorca (castellà)
  14. Maria Lluïsa Dubon és la convidada d'Enric Culat, dissabte a Balears fa ciència, al web IB3[Enllaç no actiu]
  15. «Maria Lluïsa Dubon, al web dels Socialistes de Mallorca». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 15 gener 2011].
  16. «Maria Lluïsa Dubon, exemple de compromís social i territorial, a IB3». [Consulta: 9 abril 2025].

Enllaços externs

[modifica]