Maria Martí Iglesias

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Martí Iglesias
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Cervià de les Garrigues Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1939 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata

Maria Martí Iglesias (Cervià de les Garrigues, 1901 – Lleida, 28 juliol 1939) va ser una militant de la CNT. Fou la primera dona afusellada a Lleida i una de les disset dones executades a Catalunya víctimes de la repressió franquista.[1]

Nascuda a Cervià de les Garrigues, era filla de Josep i Maria, soltera i mestressa de casa. Era d'ideologia llibertària i estava compromesa políticament amb la causa Republicana i el catalanisme.

La fi de la Guerra Civil d'Espanya donà pas a la dictadura del General Franco que va iniciar una cruenta repressió dels vençuts. El BOE va publicar el 9 de febrer de 1939 la Llei de Responsabilitats Polítiques, que instava els ajuntaments a elaborar llistes de persones sospitoses d'haver simpatitzat o format part de partits d'esquerres, sindicalistes, anarquistes, comunistes, milicians, voluntaris al front, catalanistes i Socors Roig. La propagació de rumors i les rancúnies personals fomentaren les delacions entre particulars.[2]

Maria Martí, que pertanyia a una familia que s'havia significat durant les col·lectivitzacions, fou denunciada i acusada de ser propagandista dels fets ocorreguts l'any 1934 quan Lluis Companys va declarar l'Estat Català i de donar suport al Front Popular a les eleccions de 1936. La instrucció del sumari recull informes de Falange que afirmen que era una dona extremista de pèssima reputació, i que va indicar a uns milicians el lloc on es trobava el capellà Agapit Gorgues (beatificat el 2013), que fou posteriorment assassinat.[3]

Tot i que no hi havia proves concloents i que altres persones podien haver induït o participat en el crim, Maria fou condemnada a mort. Fou afusellada el 28 de juliol de 1939 a la tàpia del cementiri de Lleida i enterrada a la fossa comú. Tenia 38 anys.[4]

Referències[modifica]

  1. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades» (en català), 18-11-2016. [Consulta: 14 novembre 2019].
  2. Mas, Andreu. «La repressió va ser massiva a les comarques de Lleida - 08 nov 2015» (en català). [Consulta: 15 novembre 2019].
  3. Bella, Emili. «L'ombra de Maria Martí - 10 des 2016» (en català). [Consulta: 14 novembre 2019].
  4. «[Causa nº 000352 - Maria Martí Iglesias. Procediment Sumarissim]» (en castellà). Arxiu Tribunal Militar Tercero, 1939. [Consulta: 14 novembre 2019].