Maria Novell i Picó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1914  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 24 febrer 1969 (54 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Bibliotecàries |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, bibliotecària |
Maria Novell i Picó (Figueres, 17 de març de 1914 - Barcelona, 24 de febrer de 1969)[1][2] fou una professora, bibliotecària i escriptora.[3] És especialment coneguda pel seu Viatge per la història de Catalunya (1975), explicada per mitjà de narracions i dels seus protagonistes, «gent humil i senzilla que vivien les conseqüències que per a ells tenien els fets de cada època».[4][5]
Biografia[modifica]
Llicenciada en Filosofia,[6] va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries l'any 1932 amb el número u de la seva promoció i fou becada per la Generalitat de Catalunya.[7] El 1935 el Claustre de l'Escola la designà per representar el centre al Segon Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia organitzat per l'IFLA i celebrat a Madrid i a Barcelona. Aquell mateix any es titulà i uns mesos més tard començava a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps estudiava la carrera de Filosofia i Lletres i, després de la guerra civil, ja llicenciada, es dedicà a l'ensenyament fent classes de filosofia, història i literatura.[5]
De ben jove va començar a escriure contes i articles. Els anys 1926-1928 ja havia publicat a les revistes Sigronet, El noi català, La dona catalana, Arts i lletres, de Barcelona, i Sol ixent, de Cadaqués.[7] La postguerra emmudeix la seva veu literària fins que el 1964, animada per Joaquim Carbó, inicia una fecunda col·laboració a la revista Cavall Fort amb una sèrie de narracions de la història de Catalunya. La cabra d'or inaugurava la sèrie i, segons Carbó, «l'agilitat i amenitat d'aquest conte no excloïen el rigor i una informació històrica de primera mà. Va ser el primer de la trentena que va il·lustrar Fina Rifà i que representen un dels encerts més grans de la revista: la història viscuda pels qui la sofreixen, no pas pels qui l'orienten i se n'aprofiten».[8] El projecte es proposava abraçar tota la història de Catalunya, però la seva mort prematura l'any 1969 va aturar les narracions al segle xviii.[1][4]
Formà part del consell de redacció de la revista Cavall Fort i, entre 1965 i 1969, a més de la sèrie sobre la història de Catalunya, hi publica regularment articles, obres de teatre i un guió de còmic, De Balaguer a Kum-Ram, il·lustrat per Manel. Guanya el premi Folch i Torres amb la novel·la Les presoneres de Tabriz i publica dues obres de teatre: Les orenetes i Perot joglar,[8] que el Teatre Experimental Català va estrenar al Teatre Romea el 22 de febrer de 1970.[9] Amb caràcter pòstum, entre 1973 i 1975, es publiquen tres llibres amb treballs seus: la biografia de Jaume el Conqueridor, l'obra dramàtica Tres vegades era un rei... i Viatge per la història de Catalunya, la seva obra més coneguda i difosa, on es recullen totes les narracions històriques publicades a Cavall Fort il·lustrades per Fina Rifà.
Obres publicades a la revista Cavall Fort[modifica]
Narracions de la història de Catalunya[modifica]
- La cabra d'or (núm. 53)
- Els elefants d'Hanníbal (núm. 54)
- En Daina i els soldats (núm. 56)
- Gal·la Placídia (núm. 57)
- Les aventures d'en Pau Secall (núm. 60)
- L'Arnau se'n va a Terra Santa (núm. 64)
- Els set fills d'en Pere Sabater (núm. 66)
- Els dos amics (núm. 67)
- El tabaler (núm. 69)
- L'home que va fer tard (núm. 71)
- El secret (núm. 75)
- El desafiament (núm. 76)
- La mort d'en Guillot Salvatge (núm. 79)
- La fal·lera d'en Martí (núm. 80)
- El rei astut (núm. 83)
- Les germanes d'en Bernat (núm. 84)
- La pesta (núm. 86)
- Aventura en terres d'Egipte (núm. 90)
- L'home que parlava a la babalà (núm. 93)
- El mercader i el bastaix (núm. 96)
- El remença (núm. 99)
- Paraula per paraula (núm. 105)
- Els tres fills del fargaire (núm. 106)
- Els dos tossuts (núm. 117)
- La badia del coral (núm. 119)
- Senyor i criat (núm. 124)
- Qui té rao, té raó (núm. 142)
- El mercader que es va fer soldat (núm. 143)
- El casament (núm. 145)
- Tres dibuixos i una història (núm. 149)
Teatre[modifica]
- El rei presumit (núm. 114)
- El barret de cascavells (núm. 131)
- El llogarret (núm. 133)
Articles[modifica]
- Els orígens del teatre (núm. 42)
- Parlem dels gremis (núm. 100)
- Els enigmes (núm. 127)
Guió de còmic[modifica]
- De Balaguer a Kum-Ram (núms. 175 a 178)
Conte[modifica]
- En Sisó i la Siseta (núm. 164)
Publicacions en format llibre[modifica]
- Les presoneres de Tabriz. Il. Llucià Navarro. Barcelona: La Galera, 1967
- Les orenetes. Il. Maria Dolz. Barcelona: Tàber, 1967 (Fem teatre)
- Perot Joglar. Il. Helena Cortés. Barcelona: Tàber, 1968 (Fem teatre)
- Jaume el Conqueridor. Il. de Josep Granyer. Barcelona: Proa, 1973
- Tres vegades era un rei... Il. Xita Camps. Barcelona: La Galera, 1975 (Teatre joc d'equip, 14)
- Viatge per la història de Catalunya. Il. Fina Rifà. Barcelona: La Galera, 1975
Premis[modifica]
- 1969 Folch i Torres per Les presoneres de Tabriz
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Maria Novell Picó». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, p. 560. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Maria Novell i Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Luna, Marta; Carbó i Masllorens, Joaquim «Memòria. Maria Novell». Faristol, 68, 2010, pàg. 14-17. ISSN: 0213-2427.
- ↑ 5,0 5,1 Estivill, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa (2003). «Dones bibliotecàries». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 10
- ↑ «Maria Novell i Picó». Editorial La Galera. [Consulta: 30 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Leveroni, Rosa (1969) «Maria Novell, recordada». Serra d'Or. Barcelona, Any XI, núm. 115
- ↑ 8,0 8,1 Carbó, Joaquim «Maria Novell (1914-1969)». El Punt Avui, 16-05-2014 [Consulta: 12 juny 2017].
- ↑ Fàbregas, Xavier. (1970) «El Cicle de "Cavall Fort"». Serra d'Or. Barcelona, Any XII, núm. 127, p. 90