Marian Dawkins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarian Dawkins

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Hereford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSomerville College Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaThe mechanism of hunting by 'searching image' in birds (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1970 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióbiòloga, etòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRichard Dawkins (1967–1984) Modifica el valor a Wikidata
ParesArthur Maxwell Stamp Modifica el valor a Wikidata  i Alice Mary Richards (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marian Dawkins (Hereford, 13 de febrer de 1945) Marian Ellina Dawkins CBE FRS[1] és una biòloga, catedràtica en comportament animal a la Universitat d'Oxford.[2] Ha publicat diversos llibres, un dels quals ha estat traduït a l'alemany i un gran nombre d'articles científics. Les seves recerques s'han centrat en la visió de les aus, teoria de senyals, sincronia del comportament, consciència animal i benestar dels animals.[3][4][5]

Biografia[modifica]

Marian Dawkins va realitzar el seu doctorat a la Universitat d'Oxford el 1970.[6] Va passar a ser Professora Ajudant en Zoologia el 1977 i, el 1998, va aconseguir la Càtedra en Comportament Animal. Ha estat directora del Grup de Recerca en Comportament Animal a Oxford. Actualment és Professora Emèrita de Ciències Biològiques en Somerville College (Oxford).

Recerca[modifica]

Dawkins ha publicat un extens nombre de documents sobre comportament i benestar dels animals. Ha promogut, al costat d'altres col·legues acadèmics, com Ian Duncan, l'argument que el benestar animal està relacionat amb els sentiments dels animals.[7][8][9] Aquest enfocament defensa la idea que els animals haurien de considerar-se com a éssers sensibles. Dawkins va escriure, "Parlem amb franquesa: El benestar animal comporta sentiments subjectius per part dels animals".[10]

El 1989, Dawkins va publicar un estudi en el qual va filmar el comportament habitual d'un grup de gallines; va observar i va analitzar com es movien, el seu estat postural o com estiraven les ales. En aquests enregistraments, Dawkins va calcular la superfície de sòl que les gallines necessitaven per dur a terme tots aquests moviments habituals, i la va comparar amb la superfície de sòl del que solen disposar quan estan en gàbies. Va demostrar que molts dels moviments rutinaris de les gallines no es podien realitzar adequadament o fins i tot no podien realitzar-se quan aquestes habitaven en gàbies.[11]

El 1990, va escriure un article en el qual va desenvolupar les seves idees sobre com avaluar el benestar animal mitjançant una sèrie de proves. La seva proposta incloïa proves de preferència i preferències de consum, per identificar així què preferien els animals (per exemple, espai o relació social) i les motivacions que mostraven davant això. Dawkins va argumentar que els animals tenien major tendència a sofrir si no disposaven dels recursos associats amb la seva major motivació.[10] Aquestes tècniques s'apliquen actualment de manera general en la Ciència del benestar animal.[12][13][14][15][16][17][18]

Més recentment, en 2012 va manifestar el seu escepticisme sobre la capacitat de la ciència d'establir si els animals tenen consciència i, per tant, en el paper de la ciència en la definició i indicadors del benestar o sofriment animal. En canvi, el seu punt de vista defensa que el benestar animal hauria de consistir a determinar les necessitats i desitjos dels animals i garantir-los, la qual cosa no requereix consciència per part d'aquests.[19] Aquestes tesis es resumeixen en el seu llibre, “Why Animals Matter: Animal Consciousness, Animal Welfare, and Human Well-being” (2012).[20] La seva visió sobre la consciència animal ha rebut crítiques per part del biòleg evolucionista Marc Bekoff, el qual argumenta que Dawkins està rebutjant automàticament els estudis antropomòrfics en animals.[21][22] Dawkins va respondre a aquesta crítica manifestant que la seva postura havia estat interpretada de manera errònia i va afegir que el seu interès consisteix a presentar un argument sobre les emocions animals tan indiscutible com sigui possible i, d'aquesta manera, reforçar-ho. A més va afegir que la ciència progressa d'aquesta manera i que sempre ho ha fet així’’.[23][24]

Premis i reconeixements[modifica]

Dawkins va ser premiada per la Reial Societat per a la Prevenció de la Crueltat contra els Animals (RSPCA per les seves sigles en anglès) amb el RSPCA/British Society for Animal Protection prize el 1991, va rebre la Medalla Niko Tinbergen de la Association for the Study of Animal Behaviour's en 2009, i la Medalla de la World Poultry Science Association Robert Fraser Gordon en 2011.

Va ser nomenada Comendadora de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) en 2014, pels seus serveis al benestar animal.[25]

En 2014, va ser triada Membre de la Royal Society; la seva nominació diu així:[1]

”Marian Dawkins és una de les científiques més influents a l'àrea de benestar animal. El benestar animal és un tema molt important que ha estat evitat per un gran nombre de científics. Això es deu a la percepció de la base d'aquest tema com la dificultat de definir i impossibilitat de mesurar els ‘sentiments' d'éssers no-humans. Marian Dawkins ha contribuït més que ningú per canviar aquesta percepció, fent ús del rigor científic per dissipar falsos mites, desafiar dogmes i eliminar conjectures en benefici de l'home i els animals domèstics. L'originalitat dels seus descobriments científics sobre benestar d'aus de granja ha influït de manera essencial en la implementació de polítiques i el seu establiment a Europa i en l'exterior.”

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Dawkins, Marian. «Pagina web de Marian Dawkins en la Royal Society» (en anglès). [Consulta: 18 març 2015].
  2. ↑ Dawkins, Marian. «Pagina web de Marian Dawkins en el Departamento de Zoología de la Universidad de Oxford» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-03-11. [Consulta: 18 març 2015].
  3. ↑ «Base de datos Scopus». [Consulta: 19 març 2015].
  4. ↑ «Battery hens name their price - Consumer demand theory and the measurement of ethological needs» (en anglès). Animal Behaviour, 31, 4, 1983, p. 1195-1205. DOI: 10.1016/S0003-3472(83)80026-8 [Consulta: 19 març 2015].
  5. ↑ «Receiver psychology and the evolution of animal signals» (en anglès). Animal Behaviour, 42, 1991, p. 1-14. DOI: 10.1016/S0003-3472(05)80600-1 [Consulta: 19 març 2015].
  6. ↑ The Mechanism of Hunting by 'Searching Image' in Birds (Tesis doctoral) (en anglès). University of Oxford, 1970. 
  7. ↑ «Base de datos Scopus». [Consulta: 19 març 2015].
  8. ↑ «Retired Prof Receives Inaugural Award for Animal Welfare» (en anglès), 2011. [Consulta: 19 març 2015].
  9. ↑ Animal suffering : the science of animal welfare (en anglès). Londres: Chapman and Hall, 1980. ISBN 0412225808 [Consulta: 19 març 2015]. 
  10. ↑ 10,0 10,1 «From an animal's point of view: Motivation, fitness, and animal welfare» (en anglès). Behavioral and Brain Sciences, 13, 1, 1990, p. 1–9. DOI: 10.1017/S0140525X00077104 [Consulta: 19 març 2015].
  11. ↑ «Space needs of laying hens» (en anglès). British Poultry Science, 30, 2, 1989, p. 413–416. DOI: 10.1080/00071668908417163 [Consulta: 19 març 2015].
  12. ↑ «Cage height preference and use in battery-kept hens» (en anglès) p. 345-347, 1985. [Consulta: 19 març 2015].
  13. ↑ «Behavioural demand functions of caged laboratory mice for additional space» (en anglès). Animal Behaviour, 53, 1, 1997, p. 67–74. DOI: 10.1006/anbe.1996.0278 [Consulta: 19 març 2015].
  14. ↑ «The use and perceived importance of three resources which provide caged laboratory mice the opportunity for extended locomotion» (en anglès). Applied Animal Behaviour Science, 55, 3-4, 1998, p. 353–367. DOI: 10.1016/S0168-1591(97)00049-X [Consulta: 19 març 2015].
  15. ↑ «The use of a novel operant test to determine the strength of preference for flooring in laboratory rats» (en anglès). Laboratory Animals, 30, 1, 1996, p. 1–6. DOI: 10.1258/002367796780744974 [Consulta: 19 març 2015].
  16. ↑ «The push-door for measuring motivation in hens: Laying hens are motivated to perch at night» (en anglès). Animal Welfare, 11, 1, 2002, p. 11-19 [Consulta: 19 març 2015].
  17. ↑ «Operant studies on the behavior of pigs and sheep in relation to the physical environment» (en anglès). Journal of Animal Science, 49, 4, 1979, p. 1125-1134 [Consulta: 19 març 2015].
  18. ↑ «Activity patterns in rats (Rattus norvegicus) as a function of the cost of access to four resources.» (en anglès). Journal of Comparative Psychology, 104, 1, 1990, p. 53–65. DOI: 10.1037/0735-7036.104.1.53 [Consulta: 19 març 2015].
  19. ↑ «Crystallizing the animal welfare state» (en anglès). BioScience, 63, 1, 2013, p. 57-59. DOI: 10.1525/bio.2013.63.1.13 [Consulta: 19 març 2015].
  20. ↑ Why animals matter: animal consciousness, animal welfare and human well-being (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 9780199587827 [Consulta: 19 març 2015]. 
  21. ↑ «Animal consciousness and Science matter» (en anglès). Publicación en el blog Animal Emotions. Psychology Today. Publicado el 7 de mayo de 2012., 2012. [Consulta: 19 març 2015].
  22. ↑ «Animals are conscious and should be treated as such» (en anglès). New Scientist, 215, 2883, 2012, p. 24–25. DOI: 10.1016/S0262-4079(12)62435-X [Consulta: 19 març 2015].
  23. ↑ «Convincing the unconvinced that animal welfare matters» (en anglès). Huffington Post. Publicado el 8 de junio de 2012., 2012. [Consulta: 19 març 2015].
  24. ↑ «What do animals want?» (en anglès). Edge. Publicado el 31 de octubre de 2013., 2014. [Consulta: 19 març 2015].
  25. ↑ «New Year's Honours lists 2014» (en anglès). The full New Year Honours lists for 2014, recognising the achievements and service of extraordinary people across the United Kingdom.. Cabinet Office and Foreign & Commonwealth Office. Publicado el 30 de diciembre de 2013, 2013. [Consulta: 19 març 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marian_Dawkins&oldid=32545840»