Vés al contingut

Marianna Auenbrugger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarianna Auenbrugger
Biografia
Naixement19 juliol 1759 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1782 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 87f73185-41ce-4f6c-b253-aa3fb061ecac IMSLP: Category:Auenbrugger,_Marianne Modifica el valor a Wikidata

Marianne Auenbrugger (Viena, 19 de juliol de 1759 - íd., 25 d'agost de 1782) va ser una pianista i compositora austríaca.[1]

Biografia[modifica]

Marianne Auenbrugger era filla del metge Leopold Auenbrugger, llibretista de l'òpera de Salieri Der Rauchfangkehrer,[2] i la seva dona Marianna von Priestsberg, i reconeguda com a pianista i compositora a Viena.[1]

Juntament amb la seva germana Caterina Franziska, va ser alumna de Joseph Haydn i d'Antonio Salieri. Les germanes Auenbrugger són esmentades en la correspondència de Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart i de Haydn. El primer comenta en una carta a la seva dona que «les filles del doctor Auenbrugger... toquen extraordinàriament bé i [són] perfectament musicals», mentre que Hayden comenta en una altra a l'editor Artaria que «l'aplaudiment de les germanes Augenbrugger és el més important per a mi perquè el seu estil de tocar i la seva visió genuïna de l'art de la música són iguals als dels més grans mestres».[3][1]

El 1780 Haydn va dedicar a les germanes Auenbrugger el seu cicle de Sei sonata per il clavicembalo, o forte piano (Hob XVI:35-39 i 20). Quan Marianne va morir de tuberculosi el 1782, amb només 23 anys, Salieri li va compondre una oda fúnebre, Deh si piace voli, que va publicar a l'editorial Artaria, a càrrec seu, com a annex a la Sonata per il clavicembalo, de la qual és autora Marianne Auenbrugger.[3][4]

Discografia[modifica]

  • Dones compositores al XVIII XVIII segle: Música per a clavicèmbal, volum 1 - Barbara Harbach, clavicèmbal (1995, Gasparo Records 272).[5]
  • Mònica Jakuc, pianoforteː Marianne von Martinez, Marianna von Auenbrugger, Joseph Haydn: Sonates, 1993[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Auenbrugger, Marianna». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 28 maig 2024].
  2. Grove, 2001.
  3. 3,0 3,1 «Auenbrugger, Katharina - Sophie Drinker Institut». [Consulta: 28 maig 2024].
  4. «La Sonata vienesa de "género". M. Auenbrugger» (en castellà). Bogs Averroes - Arpegio de Corcheas, 21-07-2022. [Consulta: 28 maig 2024].
  5. «Barbara Harbach | Recordings Archive» (en anglès americà). [Consulta: 29 maig 2024].
  6. «Marianne von Martinez, Marianna von Auenbrugge... | AllMusic» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 29 maig 2024].

Enllaços externs[modifica]