Marilú Marini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarilú Marini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsMerce Cunningham Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webagence-adequat.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0547681 Allocine: 3823 Allmovie: p145447 IBDB: 86625 TMDB.org: 582884 Modifica el valor a Wikidata

María Lucía Marini, més coneguda com Marilú Marini (Mar del Plata, Argentina, 15 de juny de 1940)[1] és una actriu argentina. Posseeix una important trajectòria al seu país i en França, on resideix des de 1970..[2][3] S'ha destacat en obres de Samuel Beckett, Jean Genet, Yukio Mishima, Kado Kostzer, Maurice Maeterlinck, Chantal Thomas, i actua tant en cinema com en televisió. Entre altres distincions, va ser condecorada pel govern francès com a Comendadora de la Orde de les Arts i les Lletres. Treballa sovint amb la directora Claire Denis. En 2021 la Fundació Konex la va reconèixer amb el Premi Konex de Brillant a la màxima figura de l'Espectacle Argentí per la seva trajectòria com a actriu de teatre en la dècada.[4]

Biografia[modifica]

Va començar la seva carrera a Buenos Aires, principalment des de la dansa contemporània, va ser deixebla de Renate Schottelius, treballant en el Institut Di Tella,,[5] amb Roberto Athayde i Alfredo Arias, entre altres. La institució, un punt de referència de la contracultura de l'època, que va sofrir reiterats atacs per part de la censura oficial, va ser la plataforma de llançaments de molts artistes joves de la seva generació, que van fer treballs individuals i col·lectius amb gran repercussió mediàtica. Entre ells, Marini va participar en alguns dels primers happenings que van tenir lloc al país.

Més tard va participar en diversos projectes independents (com el de la pel·lícula ...(Puntos suspensivos) d’Edgardo Cozarinsky, 1971) també uns altres de perfil més comercial (com la posada argentina del musical Hair, produïda per Alejandro Romay i el director de cinema i teatre Daniel Tinayre), en la qual es va exercir com a coreògrafa resident.

En 1975 es va traslladar a París,[6] començant una notable carrera teatral. Allí va integrar el grup TSE, fundat per Alfredo Arias i va participar de projectes teatrals amb el mateix Arias, Jérôme Savary, Ariane Mnouchkine, Hugo Santiago i Copi, de qui va fer La mujer sentada per la qual va guanyar el Premi a la millor comediant atorgat pel sindicat de crítics francesos. En 1986 va guanyar el Premi Molière per Mortadella al millor espectacle musical i en 1999 per Pintes du coeur.

Activitat recent[modifica]

Mentre continua representant obres a França i col·laborant en algunes pel·lícules, ha tornat a l'Argentina amb diversos espectacles, entre els quals calen destacar: la versió argentina d'alguns espectacles presentats abans a París al costat de Alfredo Arias (com a Mortadela, La mujer sentada o Incrustaciones), el seu homenatge a la comediant Niní Marshall, un altre homenatge a l'escriptora Silvina Ocampo titulat Invenciones i una posada de Los días felices, de Samuel Beckett. El 2008 va actuar a Barcelona al Festival Grec a La historia del soldado d’Igor Stravinsky, al costat de la cantant Mísia i l'actor argentí radicat a Espanya Ángel Pavlovsky.

En els últims anys ha augmentat la seva activitat al cinema, principalment a l'Argentina. Allí va rodar el seu primer llargmetratge com a protagonista, la pel·lícula Mentiras piadosas[7] de Diego Sabanés, basada en el conte de Julio Cortázar, La salud de los enfermos, després d'haver participat en personatges breus en El Impostor d'Alejandro Maci i Mientras tanto de Diego Lerman. Després ha protagonitzat La sublevación de Rafael Aquinaga i Las mujeres llegan tarde de Marcela Balza, al costat d’Erica Rivas i Rafael Spregelburd, entre altres.

En 2012 va estrenar a Buenos Aires Las criadas de Genet, en versió de l'argentí Ciro Zorzoli. En aquest mateix any ha estat una de les protagonistes de la sèrie televisiva Tiempos compulsivos, on interpretava a la mare del personatge de Rodrigo de la Serna. En el 2014 es va trobar treballant en l'obra 33 VariacionEs, al costat de Lito Cruz, Malena Solda I Alejo Ortiz. Aquest mateix any, també va realitzar una participació en la telenovel·la Guapas, com la mare del personatge de Carla Peterson. El 2016 va formar part de l'unitari Silencios de familia, on va interpretar la madre d’ Adrián Suar.

Cinema[modifica]

Cinema
Any Títol Paper Notes
1970 ...(Puntos suspensivos) Lucía
1977 Los aparecentes sociales Instructora en imatge Cameo
Violanta Teresa
1978 Moliere La reina
La caza de Ronald Fernanda
Ecos por venir Roxana
Flama Barbara
1981 Fifty-Fifty Marie
El jesus de la corte Dolinge
1985 Las nanas Mariana
Signo Renart María Jose
1987 Fuegos La polaca
1990 La ultima luna Margarita
1991 Canti María
1992 Sam suffit Tatiana Gracchi
Bella vista Magui
1993 Blanca Colombo Clara Curtmetratge
El fotografo de Lucile Lucile
1997 El impostor Heredia
1999 Rier sur Robert Ana
2000 Tuyo firme Mare de Vincent Telefilm
2001 La repetition Mathilda
Sangre canibal Frida
2002 A+ Pollux Martha
2003 La pequeña pera de abedul Suzanne
2006 Mientras tanto Estela
2008 Bouquet final Carmen
Musée haut, musée bas Giovanna Perdelli
2009 Mentiras piadosas Madre
2012 Las mujeres llegan tarde Regina
La guayaba Mónica
2013 La sublevación Alicia
Solo Ester
2014 Sucesos intervenidos Veu en off
Aire libre Sofía
2015 Cómo funcionan casi todas las cosas Nelly
El eslabón podrido Ercilia
Mayo en la avenida Inés Curtmetratge
La intrusa Gabriela
2017 Los que aman, odian Andrea
Tigre Amanda
2019 Los sonámbulos Memé
Celine Mujer Curtmetratge
2021 Nocturna Dalia
Nocturno lado B
Pan de limón con semillas Úrsula
2022 Cuando la miro Madre de Javier
2023 El fred que crema Matilde
Bolivia Consuelo
La playa de los cangrejos Carmen

Televisió[modifica]

Ficcions
Any Títol Paper Notes
1958 Una cancion en el bar Andrea Participació
1959 Adiccion de la muerte Licha / Tísica Recurrent
1960 Monte hermoso Rosario Elenc secundari
1962 Un galan para mi madre Gabriela Hernandez Coprotagonista
1963 Cariño de familia Cecilia Ortiz Montiel Elenc secundari
1964 El gran maestro Paola Coprotagonista Juvenil
1965 Rebelion escolar Patricia Bussato Protagonista Juvenil
1968 Cadena de dolor Lorena Participació
1969 El encontrado Victoria / Gala
1970 Por Quererte Sofía Sanroman Protagonista
1971 Los canteros Isabela Ganzego Torres Antagonista
1972 Culposo dolor Brigitte Peñalva
1972-1973 Mi dulce enamorada Vanessa Roldan
1973 Dulce Ivana Ivana Carbajal Protagonista
1974 Presagio de amor Ana Laura Montesinos
1975 Las fieras Natalia Sanchez Coprotagonista
1976 Los años pasados Yolanda Guzman Antagonista
Recordar los años
1977 Blanca Angelica Pellegrini de Salvatierras
1978 El combate Lilian Recurrent
1980 Un extraño retorno Lucrecia Treviño / Irene Infante Antagonista
1981 A otro corazon Romina de Escandon
1982 La chef de familia Agostina Ditoro Recurrent
1983 Profesión: señora Mariana
1984 Las escolares Zulema de Olivan
1986 Inocente María Guadalupe "Lupe" Elenc secundari
1989 El regreso de Refael Heredia, Gitano Paulina Reyes
1991-1992 La moglie nella cornice Silvia Trozzi Recurrent
1992 Maigret Gigi Participació
1993 La operación Inés de Méndez Elenc secundari
2007 Los cuentos de Fontanarrosa Angela Participació
2012-2013 Tiempos compulsivos May Lapage Elenc secundari
2013 Televisión por la justicia Marta Episodi 4: "Corralito"
2014 Doce casas, historia de mujeres devotas Lidia 1a setmana – gener: "Historia de Lidia y Ester"
2014-2015 Guapas Amalia Participació
2015 El hipnotizador Domingas Coprotagonista
2016 Silencios de familia Noe de Diamante
2018 Sitiados 2 Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) Recurrent
2019 Atrapa a un ladron Teresa Participació
2020 Vampiros Belen
2022 Diario de un gigoló Barbara

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]