Vés al contingut

Marquesat d'Olivart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariMarquesat d'Olivart
Tipusmarquesat Modifica el valor a Wikidata
Primer titularRamon Maria de Dalmau i d'Olivart
ReiPapa Lleó XIII
Data7 de juliol de 1882
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Segona creació
Primer titularRamon Jordi de Dalmau i Falces
ConcessióAlfons XIII
8 d'abril de 1929
Actual titularGonzalo Orellana i de Dalmau

El Marquesat d'Olivart és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'abril de 1929 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Jordi de Dalmau i Falces, Diputat a Corts, President de l'Associació Espanyola de Dret Internacional Marquès pontifici d'Olivart, etc.[1][2]

El títol havia estat creat, com a pontifici, el 7 de juliol de 1882, pel Papa Lleó XIII a favor de Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (1861-1928),[3] Senyor de Gelida, Doctor en Dret Civil i Canònic, professor de les Universitats de Barcelona i Madrid. Va ser diputat a Corts pel Partit Liberal Conservador (1896-1902), especialitzat i mestre en Dret Internacional.

El títol va ser convertit en espanyol l'any 1929. L'actual titular, des de 1977 -i en sentència confirmatòria de 1994-, és Gonzalo Orellana i de Dalmau.

Marquesos d'Olivart

[modifica]
Titular Periodo
Creació por el Papa Lleó XIII
I Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart 1882-1928
I Ramon Jordi de Dalmau i Falces 1928-1929
Conversió en títol espanyol per Alfons XIII
I Ramon Jordi de Dalmau i Falces 1929-1970
II Gonzalo de Orellana-Pizarro i Dalmau 1977-actual titular

Història dels Marquesos de Olivart

[modifica]
  • Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (1861-1928), I marquès (pontifici) d'Olivart, Senyor de Gelida, Doctor en Dret Civil i Canònic, Diputat a Corts, Expert i mestre en Dret Internacional.
  1. Va casar amb Rita de Falces Machado Azara.
El va succeir el seu únic fill home:
  • Ramon Jordi de Dalmau i Falces, II marquès (pontifici) d'Olivart.

Convertit en títol espanyol, en 1929, pel rei Alfons XIII, a favor del mateix titular:

  • Ramon Jordi de Dalmau i Falces, († en 1970), I marquès d'Olivart.[4]
  1. Va casar amb Matilde Pérez del Pulgar.

Li va succeir, en 1977, Gonzalo de Orellana i de Dalmau, però aquesta successió va ser anul·lada en 1986. No obstant això, per sentència de l'Audiència Nacional, en 1994, va ser reconegut, aquesta vegada definitivament, com a successor:

  • Gonzalo de Orellana-Pizarro i Dalmau, II marquès d'Olivart, fill de María del Carmen de Dalmau i Falces, germana del I marquès d'Olivart.
  1. Va casar amb Elisa Ruiz de Elvira Bellón

Referències

[modifica]
  1. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
  2. «Marquesat d'Olivart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Armand de Fluvià i Escorsa «Títols pontificis concedits a catalans» Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine., Paratge, núm. 10, (1999).
  4. Ascendència de Ramon Jordi de Dalmau i Falces a geneall.net