Marquesat de Monistrol d'Anoia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Marquesos de Monistrol)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Monistrol d'Anoia
Corona de marqués.svg
Tipusmarquesat d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Primer titularFrancesc de Paula de Dusai i de Marí
ReiCarles IV d'Espanya
Data4 de juliol de 1796
Actual titularAlfons Escrivà de Romaní i Mora
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El marquesat de Monistrol d'Anoia és un títol nobiliari creat el 4 de juliol de 1796 pel rei Carles IV a favor de Francesc de Dusai i de Marí. La denominació inicial de Marquesat de Dusai, es va crear l'any 1795 per distingir la família Usall (o Dusai). Aquesta família, que al segle xii ja va tenir Ramon d'Usall, bisbe de Girona, com a membre, i al segle xiii, Eimeric d'Usall, ambaixador i familiar del rei Jaume el Just, més endavant tingué membres exercint càrrecs tan importants com veguer, virrei de Sardenya, Diputat del General de Catalunya o Conseller en cap de Barcelona.

La seva denominació fa referència a la localitat de Monistrol d'Anoia al municipi de Sant Sadurní d'Anoia.[1]

Marquesos de Monistrol d'Anoia[modifica]

Titular Període
Creació per Carles IV
I Francesc de Dusai i de Marí 1796-1824
II Francesca de Dusai i de Fiveller 1850-1854
III José María Escrivà de Romaní i Dusai 1856-1890
IV Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba 1891-1897
V Luis Bertrán Escrivà de Romaní i Sentmenat 1898-1977
VI Ildefonso o Alfonso Escrivà de Romaní i Patiño 1978-1982
VII Alfons Escrivà de Romaní i Mora 1982-actual titular

El primer marquès va ser Francesc de Paula de Dusai i de Marí, fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller.[2] Va casar amb Montserrat de Fivaller i Rubi, filla dels senyors de Margalef i Almenara Alta.

El marquesat va passar a (María) Francesca Dusai i Fivaller, Marí i Rubi, 2. marquesa de Monistrol d'Anoia (carta 20.2.1856), marquesa de San Dionís, que va casar amb Joaquín Escrivà de Romaní i Taverner, Camprodón y González de La Camara, baró de Beniparrell, * 24.1.1793, + 3.2.1850. La línia de descendència masculina es va estroncar i el títol i els béns es van fusionar amb els de la família valenciana dels Escrivà de Romaní, que encara ostenten el marquesat.

El tercer marquès va ser José María Escrivà de Romaní i Dusai, 14. baró de Beniparrell i Prullens, 1. marquès de Sant Dionís, senador del Regne vitalici, gran creu i collar de l'Orde de Carles III, cabrestant de la Reial Maestranza de València, regidor i tinent d'alcalde de Barcelona, acadèmic de San Ferran, president de la Comissió permanent de l'Institut agrícola català de Sant Isidre, Barcelona 20.6.1825. L'any 1855 va ordenar l'enderrocament de l'antiga Casa Dusai al carrer del Regomir de Barcelona, i l'encàrrec a Josep Fontseré de la construcció d'un nou edifici.

El quart, Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, 7. marquès de Aguilar d'Ebre, 7. marquès d'Espinardo, marqués de Sant Dionis, 15. baró de Beniparrell, diputat, gentilhome de cambra, * Madrid 2.6.1858, mort a Torreblanca, San Felíu de Llobregat 14.9.1897; Casat amb María del Pilar de Sentmenat i Patiño, Osorio i Queralt, 1. comyessa d'Alcubierre, Gran d'España.

El cinquè, Luis Bertrán Escrivà de Romaní i Sentmenat, 16. comte de Sàstago, 4. comte de Glimes de Brabante, 7. marquès d'Aguilar d'Ebre, (8) marquès de Peñalba, 16. baró de Beniparrell, 2 vegades Gran d'Espanya, * Barcelona 4.12.1888, + Madrid 9.9.1977; casat amb Josefa Patiño i Fernández-Durán

Sisè: Ildefonso (Alfonso) Escrivà de Romaní i Patiño, 10. marquès d'Aguilar d'Ebre, 17. comte de Sàstago, Gran d'Espanya; casat amb María de las Nieves de Mora i Aragó.

L'actual marquès és Alfons Escrivà de Romaní i Mora, XVIII comte de Sàstago, setè marquès de Monistrol d'Anoia, baró de Beniparrell. Casà, en primeres núpcies amb N. de Miguel, i en segones núpcies amb Patrice Rutl Verhaaren.

Bibliografia[modifica]

La Gran Enciclopèdia Catalana conté algunes ressenyes sobre membres de la família i un arbre genealògic parcial.

Referències[modifica]

  1. «Monistrol d'Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 març 2020].
  2. Gran Enciclopèdia Catalana