Marquesat d'Alella
(S'ha redirigit des de: Marquès d'Alella)
 Corona de marquès | |
| Tipus | marquesat jurisdiccional  |
|---|---|
| Primer titular | Camil Fabra i Fontanills |
| Rei | Maria Cristina d'Habsburg Lorena |
| Data | 3 de juny de 1889 |
| Actual titular | Joan Peláez i Fabra |
| Estat | Espanya |
El marquesat d'Alella és un títol nobiliari concedit durant el regnat d'Alfons XIII, per la Reina Regent, Maria Cristina d'Habsburg Lorena, el 3 de juny de 1889 a favor de Camil Fabra i Fontanills, senador del regne i alcalde de Barcelona. A aquest li succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig. Ha passat recentment a la família Peláez.[1]
La seva denominació fa referència al municipi d'Alella (Maresme), on estiuejava el seu primer titular.[2]
Marquesos de Alella
[modifica]| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació per Maria Cristina d'Habsburg Lorena | ||
| I | Camil Fabra i Fontanills | 1889-1902 |
| II | Ferran Fabra i Puig | 1902-1944 |
| III | Maria Eugènia Fabra i Boada | 1945- |
| IV | Joan Peláez i Fabra | 1967-actual titular |
Història dels marquesos d'Alella
[modifica]- Camil Fabra i Fontanills (1833-1902), I marquès d'Alella.
- Casà amb Dolors Puig i Cerdà. El succeí el seu fill:
- Ferran Fabra i Puig (1866-1944), II marquès d'Alella.
- Casà amb Maria de Sentmenat i de Patiño. El succeí, del seu fill Joan Fabra i de Sentmenat (1892-1937), II marquès d'Aguilar de Vilaür, que casà amb Adela Boada i Ribas, llur filla, per tant la seva neta:
- Maria Eugènia Fabra i Boada (1920-1965[3]), III marquesa d'Alella, III marquesa d'Aguilar de Vilaür.
- Casà amb Dionís Peláez i Latorre. La succeí, per cessió, el seu fill:
- Joan Peláez i Fabra (n. el 1940), IV marquès d'Alella, IV marquès d'Aguilar de Vilaür.
- Casà amb Inés de Sarriera i Fernández de Muniain.
- Casà, en segones núpcies, amb Macarena Herrero i Pérez-Gamiz.
Referències
[modifica]- ↑ «Marquesat d'Alella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. 2. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2001, p. 210. ISBN 8477948011.
- ↑ «Hemeroteca - La Vanguardia - Home». [Consulta: 11 març 2023].