Martí Olivella
.jpg) Martí Olivella (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1955 (67/68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | activista social |
| Membre de | |
Martí Olivella i Solé (Barcelona, 1955)[1] és un innovador social català. Va ser un dels iniciadors del moviment per la pau a Catalunya a la dècada del 1970. Entre altres coses, és un ferm defensor d'una reforma monetària orientada a un sistema monetari digital i transparent, i que contempli el control social del crèdit; ha estat un dels defensors de l'anomenada banca ètica i impulsor del Rec - moneda ciutadana. I, també de la lluita noviolenta per enfortir els moviments socials, per aturar les guerres i com a base de l'AutoDefensa Noviolenta.
Des de 1975 al 1978, va formar part del primer grup d'objectors que no acceptaven sotmetre's al servei militar. Va estar 5 mesos a la presó del Castell de Sant Ferran de Figueres. Més tard es va especialitzar en la investigació i el disseny de nous models socials. Va ser coordinador del Centre d'Estudis Joan Bardina (1984-1989), promotor de l'enquesta mundial "Alternativa Intercultural" (1989) sobre els canvis de final de segle. Més tard va cofundar EcoConcern-Innovació Social (1990) i va col·laborar amb Agustí Chalaux; d'aquesta col·laboració va sorgir la publicació del llibre El Poder dels diners el 1992, que va rebre el premi Joaquim Xirau 1991.[2] També fou un amic i admirador de Lluís M. Xirinacs.
Ha estat co-fundador, director i president de l'organització no governamental catalana Nova - Centre per a la Innovació Social [3], avui anomenada NOVACT - Institut internacional per a la NoViolència Activa.
Un recull de les seves publicacions es troba a www.equilibra.cat
Referències[modifica]
- ↑ Martí Olivella: Biografia , lloc digital 'Novact'.
- ↑ Martí Olivella (1992), El poder dels Diners (archivo, cita del pròleg escrit per Johan Galtung: Martí Olivella ha escrit un llibre important. S'ha endinsat en un camí en què els economistes no acostumen a atrevir-se ni a entrar-hi, i no precisament perquè siguin àngels... Diners, diners com a tals, ens dona les seves anàlisis, els seus pronòstics i les seves proposicions per a possibles remeis... Planteja innovacions socials radicals que, com ell mateix exposa, no s'acceptaran amb facilitat, encara que el mínim que pot passar és que se susciti un debat social sobre un dels fenòmens més importants del nostre temps, la conversió massiva de «diners en moneda» i «paper diners» en «diners de plàstic».).
- ↑ Nova - Centre per a la Innovació Social Arxivat 2010-04-12 a Wayback Machine., lloc oficial.