Vés al contingut

Marta Calvó i García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marta Calvó)
Plantilla:Infotaula personaMarta Calvó i García
Biografia
Naixement3 gener 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu de doblatge, actriu de teatre, actriu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0131002 Allocine: 126889 Allmovie: p533677 TMDB.org: 1002390 Modifica el valor a Wikidata

Marta Calvó i García (Barcelona i Castelló de la Plana, 3 de gener de 1962) és una actriu catalana de teatre, televisió, cinema i doblatge.[1] Es va graduar en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona i va estudiar teatre a l'Escola d'Actors de Barcelona i treball vocal amb Margarida Sabartés.[2]

Ha participat de manera habitual en sèries com Poblenou (1994), Sitges (1996), Laberint d'ombres (1998), Amar en tiempos revueltos (2005), Gavilanes (2010), Infidels (2010) i La Riera,[3] i ha aparegut ocasionalment a Quico (1993), Pedralbes Centre (1995), Oh, Espanya! (1996), Psico express (2002), Majoria absoluta (2002), La que se avecina (2009), Los misterios de Laura (2009), La sagrada família (2011) i Merlí (2015), entre altres. Com a actriu de doblatge, ha treballat principalment en català però també en castellà, i els principals personatges als quals ha posat veu han estat a les pel·lícules Terminator (1984) i Karate Kid (1984) i a les sèries Els àngels de Charlie i Bola de Drac Z. En els escenaris teatrals, ha actuat en més de 35 obres al llarg de la seva carrera.[1]

El 2003 va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu per la interpretació femenina més rellevant de la temporada en l'obra Celobert.[4]

Filmografia principal

[modifica]
  • 1989: La claror daurada (sèrie), com a Cati
  • 1994: Poble Nou (sèrie), com a Kati
  • 1996: Sitges (sèrie), com a Lluïsa Ortega
  • 1997: Per a què serveix un marit? (sèrie), com a Esther
  • 1998: Dues dones (telefilm), com a Hermínia
  • 1998–2000: Laberint d'ombres (sèrie), com a Mati
  • 2000: Andorra. Entre el torb i la Gestapo (minisèrie), com a Victòria
  • 2005: Habana Blues, de Benito Zambrano, com a Marta
  • 2005: Falsa culpable (telefilm), com a Blanca Ferrer
  • 2005: Motivos personales (sèrie), com a Virginia Palazón
  • 2007: Masala (telefilm), com a Marga
  • 2007: Círculo rojo (sèrie), com a Montse Capdevila
  • 2007–2009: Amar en tiempos revueltos (sèrie), com a Regina Caballero
  • 2008: El castigo (minisèrie), com a Ara
  • 2009: Desátate (telefilm), com a Rita
  • 2009: Los exitosos Pells (sèrie), com a Marcela Núñez
  • 2010: Henry 4, de Jo Baier, com a Jeanne d'Albret
  • 2010: La Duquesa (minisèrie), com a Sra. Hermosilla
  • 2010: Gavilanes (sèrie), com a Eva Suárez
  • 2010: Infidels (sèrie), com a Sònia Besora
  • 2012: Los protegidos (sèrie), com a mare
  • 2012: Bandolera (sèrie), com a Tía Aurora
  • 2013: Gran Hotel (sèrie), com a Mercedes
  • 2013: Mario Conde, los días de gloria (minisèrie), com a Rosa Conde
  • 2013: Gran Reserva. El origen (sèrie), com a Clotilde Ontiveros
  • 2014: Ciega a citas (sèrie), com a Araceli
  • 2014: El clavo de oro (telefilm), com a alcaldessa
  • 2015–2017: La Riera (sèrie), com a Tere
  • 2016: Mar de plástico (sèrie), com a guàrdia civil
  • 2017: Mónica Chef (sèrie), com a Ángela[5]
  • 2018–2020: Servir y proteger (sèrie), com a Elvira Soler
  • 2019: 45 Revoluciones (sèrie), com a mare de Diego
  • 2019: Matadero (sèrie), com a Teresa
  • 2020: Adú, com a advocada Mateo

Obres teatrals destacades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Marta Calvó: noticias, fotos y vídeos de Marta Calvó García - FormulaTV» (en castellà). FormulaTV. [Consulta: 26 maig 2023].
  2. «Marta Calvó» (en castellà). Biografias.es. [Consulta: 12 abril 2016].
  3. Els nous personatges de "La Riera"
  4. 4,0 4,1 «Marta Calvó rep el premi Memorial Margarida Xirgu 2003 pel seu treball en l'obra "Celobert"». CCMA [Consulta: 12 abril 2016].
  5. «Clan estrena 'Mónica Chef', serie musical sobre una adolescente que sueña con ser una profesional de la cocina - RTVE.es» (en castellà). RTVE.es, 19-10-2017. [Consulta: 26 maig 2023].
  6. «El despertar de la primavera - bdam:261145 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
  7. «El dret d'escollir - bdam:262497 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
  8. «Lorenzaccio - bdam:323922 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
  9. «Flotats estrena hoy en Barcelona 'El misàntrop'» (en castellà). El País, 06-01-1989. [Consulta: 26 maig 2023].
  10. «Un dels últims vespres de carnaval - bdam:514703 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
  11. «Pilar Miró dice que la seducción es un arma para conseguir poder» (en castellà). El País, 28-12-1993. [Consulta: 26 maig 2023].
  12. «Pilar Miró estrena con éxito su versión de la obra teatral 'Cristales rotos'» (en castellà). El País, 06-02-1995. [Consulta: 26 maig 2023].
  13. «Pel davant... i pel darrera - bdam:341241 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Marta Calvó biografía, filmografía» (en castellà). LaHiguera.net. [Consulta: 26 maig 2023].
  15. Coca, Jordi. «I mai no ens separarem». Quadern de teatre p. 35. Avui, 07-01-2002. [Consulta: 26 maig 2023].
  16. «Vic acull l'estrena de "Sum Vermis, Verdaguer o fals"». VilaWeb, 22-02-2002. [Consulta: 26 maig 2023].

Enllaços externs

[modifica]
  • Els seus treballs de doblatge al català a ElDoblatge.com
  • Els seus treballs de doblatge al castellà a Eldoblaje.com (castellà)
  • Fitxa professional a Borial Management (castellà)