Jon Fosse
Jon Fosse (Haugesund, 29 de setembre de 1959) és un prosista, autor dramàtic, poeta i assagista noruec. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura de 2023.[1]
Biografia[modifica]
Fosse va néixer a Haugesund, Noruega. Va debutar el 1983 amb la novel·la Raudt, svart (Vermell, negre). La seva primera obra, Og aldri skal vi skiljast (I no ens separarem mai), es va representar i publicar l'any 1994. Jon Fosse ha escrit novel·les, contes, poesia, llibres infantils, assaigs i obres de teatre. Les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta idiomes.
Fosse va ser nomenat cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit de França el 2003.[2] També ha estat classificat com el número 83 de la llista dels 100 millors genis vius per The Daily Telegraph.[3]
Des del 2011, Fosse ha rebut el Grotten, una residència honorífica propietat de l'estat noruec i situada a les instal·lacions del Palau Reial al centre de la ciutat d'Oslo.[4] L'ús del Grotten com a residència permanent és un honor atorgat especialment pel rei de Noruega per les contribucions a les arts i la cultura noruegues.
Fosse va ser un dels consultors literaris de Bibel 2011, una traducció noruega de la Bíblia publicada el 2011.[5]
Fosse va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2015 per Andvake (Vigília), Olavs draumar (Somnis d'Olav) i Kveldsvævd (Cansament).[6]
Nombroses de les obres de Fosse han estat traduïdes al persa per Mohammad Hamed, també les seves obres s'han representat a les sales principals de l'Iran/Teheran.[7][8]
Obra dramàtica[modifica]
- Og aldri skal vi skiljast. 1994
- Namnet. 1995
- Nokon kjem til å komme. 1996
- Barnet. 1996
- Mor og barn. 1997
- Sonen. 1997
- Natta syng sine songar. 1997
- Gitarmannen. 1998
- Ein sommars dag. 1999
- Draum om hausten. 1999
- Medan lyset går ned og alt blir svart. 1999
- Sov du vesle barnet mitt. 2000
- Besøk. 2000
- Vinter. 2000
- Ettermiddag. 2000
- Vakkert. 2001
- Dødsvariasjonar. 2001
- Jenta i sofaen. 2002
- Lilla. 2003
- Suzannah. 2004
- Dei døde hundane. 2004
- Sa ka la. 2004
- Varmt. 2005
- Svevn. 2005
- Rambuku. 2006
- Skuggar. 2006
- Eg er vinden 2007
Traduccions al català[modifica]
- I mai no ens separarem. Traducció d'Alexandra Pujol Skjønhaug. Direcció i dramaturgia de Carlota Subirós. Intèrprets: Marta Calvó, Ramon Vila i Alicia Pérez. Estrenada al Teatre Malic de Barcelona el 21/12/2001.
- Vindrà algú. Traducció d'Anne Lise Cloetta i Sergi Belbel. Intèrprets: Andreu Benito, Mercè Mariné i David Vert. Escenografia de Max Galenzel i Estel Cristià. Il·luminació: Paco Azorín. Vestuari: Míriam Compte. Direcció: Antonio Simón Rodríguez. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona el 13/3/2002.
Referències[modifica]
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2023» (en anglès americà). [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ Fransk heder til Fosse, nrk.no.
- ↑ «Top 100 living geniuses». Telegraph.co.uk, 30-10-2007. [Consulta: 6 novembre 2015].
- ↑ «Winje Agency» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Kjell Kvamme (16 novembre 2013) Jon Fosse katolikk: Som å kome heim Arxivat 19 November 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. Vårt Land. Consultat 16 novembre 2013 (noruec)
- ↑ NRK. «Fosse vant Nordisk råds litteraturpris». NRK. [Consulta: 6 novembre 2015].
- ↑ «Iranian actor Kianian to perform in Fosse play» (en anglès), 04-11-2006. [Consulta: 19 abril 2019].
- ↑ Behnegarsoft.com. «IBNA - 2nd stage shortlisted works of Dramatic Arts» (en anglès), 01-01-2011. [Consulta: 19 abril 2019].
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jon Fosse |