Martin Eichler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartin Eichler
Martin Eichler.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Pinnow, Mecklenburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1992 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Arlesheim (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle (–1935)
Universitat de Königsberg
Universitat de Zuric Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaUntersuchungen in der Zahlentheorie der rationalen Quaternionenalgebren  (1936 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHeinrich Brandt, Heinrich Jung i Heinrich Grell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques i geometria algebraica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Basilea (1958–1980)
Universitat de Marburg (1956–1958)
Universitat de Münster (1949–1956)
Royal Aircraft Establishment (1947–1949)
Universitat Tècnica de Darmstadt (1940–1946)
Centre de Recerca de l'Exèrcit de Peenemünde (1939–1945)
Universitat de Göttingen (1937–1939)
Universitat de Halle (1936–1937) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJürg Kramer, Christian Blatter i Anatol Dauenhauer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeErika Paffen
FillsRalph Eichler Modifica el valor a Wikidata

Martin Eichler (Pinnow, Mecklenburg, 29 de març de 1912 - Arlesheim, 7 d'octubre de 1992) va ser un matemàtic alemany.

Eichler, fill d'un pastor luterà, va néixer a la localitat de Pinnow, a Pomerània i es va educar en un institut de Gütersloh, a Westfàlia. A partir de 1930 va estudiar matemàtiques, física i química a les universitats de Königsberg i de Zuric i, des del 1932, a la universitat de Halle, on el 1936 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Heinrich Brandt.[1] Inicialment va ser professor assistent a Halle, però va ser acomiadat per les autoritats nacionalsocialistes per la seva manca d'implicació política. Helmut Hasse li va aconseguir un treball com a editor de la nova edició de l'Enciclopèdia de Ciències Matemàtiques i, finalment, el va portar a la universitat de Göttingen en la qual es va habilitar per la docència el 1939.[2] Durant els anys de la Segona Guerra Mundial va treballar al Centre de Recerca de Peenemünde i a la universitat Tècnica de Darmstadt, involucrat en la resolució d'equacions diferencials relacionades amb problemes d'aerodinàmica. El 1947 va tornar a Göttingen, però va passar els següents dos anys a Anglaterra, a les instal·lacions de prova de la Royal Air Force a Farnborough. El 1949 va retornar a Alemanya, per a ser professor associat a la universitat de Münster i el 1956 com a professor titular a la universitat de Marburg. El 1959 va acceptar una proposta per succeir Alexander Ostrowski a la seva càtedra de la universitat de Basilea, en la qual va romandre la resta de la seva carrera.[3]

Eichler és conegut sobre tot pels seus treballs en el camp de les formes modulars[4] i de la cohomologia.[5] Va publicar més de vuitanta articles i monografies sobre aquests temes.[6]

Referències[modifica]

  1. Kneser, 1993, p. 293.
  2. Kramer, 2010, p. 351.
  3. Kramer, 2010, p. 352.
  4. Kneser, 1993, p. 295.
  5. Kramer, 2010, p. 360.
  6. Kneser, 1993, p. 297-300.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Eichler
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Martin Eichler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Ullrich, Peter. «Martin Eichler». Dictionnaire historique de la Suisse, 2004. [Consulta: 31 maig 2022]. (francès)
  • «Im Gedenken an Martin Eichler». Deutsche Mathematiker-Vereinigung, 2017. [Consulta: 31 maig 2022]. (alemany)