Martin Spanjaard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartin Spanjaard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1892 Modifica el valor a Wikidata
Borne (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Auschwitz (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –  març 1940 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCornelis Dopper i Friedrich Gernsheim Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí, piano i viola Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1941-1945Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Lieder.net: 25601 Modifica el valor a Wikidata

Martin Spanjaard (Borne, 30 de juliol de 1892 - Auschwitz, 30 de setembre de 1942) va ser un director i compositor neerlandès.

Biografia[modifica]

Martin Spanjaard va veure la llum per primera vegada a Borne. El seu pare era el fabricant tèxtil jueu Salomon Jacob Spanjaard, la seva mare Julia Dorothea Calisch.[1][2] La família es va traslladar a l'Haia el 1899, on va rebre les seves primeres lliçons de violí de Joseph Salmon. Més tard hi va estudiar violí amb André Spoor, harmonia amb Frits Koeberg i piano amb Willem Andriessen.[3] Als 17 anys ja va aparèixer com a director i compositor d'una serenata per a orquestra.[1] El 1915 va anar a Berlín, va estudiar composició amb Friedrich Gernsheim a la "Hochschule für Musik" i va treballar com a violista a l'orquestra del Conservatori de Willy Hess.[1] A Amsterdam va prendre més classes de composició de Cornelis Dopper i es va convertir en ajudant de Willem Mengelberg. Després de formar-se com a director a l'Òpera Estatal de Berlín, va començar com a primer violinista i segon director a lOrquestra Filharmònica d'Arnhem el gener de 1920 i va ser nomenat director principal el juny del mateix any.[1]

Ja el 1921 va fer gires de concerts com a director d'orquestra a Hamburg, Berlín i Múnic i va entrar per Jan van Gilse al podi de lUtrecht Stedelijk Orkest. El 1924 va dirigir per primera vegada lOrquestra d'Amsterdam Concertgebouw.[1] A partir de mitjans de la dècada de 1920, Spanjaard es va convertir en un director d'orquestra demanat a tota Europa, com confirmen nombroses crítiques a "Het Vaderland Den Haag, Neue Freie Presse Wien" i "De Telegraaf Amsterdam".[1] El 1926 va debutar a París i al "Wiener Konzerthaus" al podi de lOrquestra Simfònica de Viena amb el solista Eugène Bozza.[4] El 1927 es van produir altres debuts a Budapest amb Bronisław Huberman, a Praga i Bakú, combinats amb altres aparicions a la Unió Soviètica.[1] El 1929 i el 1930 va dirigir diverses vegades la Berliner Philharmoniker, com a solista, entre d'altres amb Maurice Rosenthal.[5] Del 1929 al 1931 va dirigir concerts al "Wiener Musikverein" amb solistes com Carl Flesch i Ludwig Wüllner, el 1930 va dirigir allà l'estrena austríaca del seu Capriccio amb Ígor Stravinski al piano el 1930.[6]

El 1932 Spanjaard va renunciar al seu lloc com a director de lOrquestra Filharmònica d'Arnhem i es va afirmar per què no oferia prou música popular.[1] Després que Adolf Hitler arribés al poder el 1933, la seva carrera a l'estranger es va aturar; depenia de rars conductors convidats als Països Baixos, com el Residentie Orkest Den Haag.[1] Va dirigir de nou lOrquestra Concertgebouw el juny de 1939 amb obres de Mozart, Henriëtte Bosmans i la Simfonia núm. 1 d'Anton Bruckner. Després d'això, només han sobreviscut dos conductors més el 1939 i 1940 amb la Residentie Orkest. Després de l'ocupació dels Països Baixos per part de les tropes nazis, se li va prohibir treballar i va intentar sobreviure seguint cursos de música.[1]

La nit del 2 d'agost de 1942, Martin Spanjaard i la seva segona esposa Elly Okladek van ser arrestats a l'Haia pels ocupants nazis alemanys,[1] i portats al camp de trànsit de Westerbork i deportats a Auschwitz el 7 de setembre.[7] Van ser assassinats allà el 30 de setembre de 1942.[1]

Creacions[modifica]

A més d'una serenata primerenca (1909), el 1915 es va escriure una doble fuga per a orquestra de corda, una obertura i un poema per a gran orquestra sota el títol Symphonisch Gedicht naar het sprookje uit de Duizend en ééne Nacht. Durant els seus anys a Berlín, Spanjaard va compondre tres cançons basades en poemes de Li Bai i un scherzo per a orquestra. En el següent temps, la direcció va sortir a la palestra. Als anys vint va publicar un Caprici per a piano, Claartjes wiegeliedje i la cançó Ausgrün Fluten.[1] Estilísticament, es va comprometre amb el romanticisme alemany i el romanticisme tardà, que va complementar amb influències de l'impressionisme francès.[1] També va escriure un llibre sobre les simfonies d'Anton Bruckner (1934).[3]

Familiars[modifica]

El nebot de Martin Spanjaard, Ed Spanjaard (* 1948), antic ajudant d'Herbert von Karajan i Georg Solti, també es va convertir en director d'orquestra.[3] Maarten van der Heijden (* 1947),[3] net de Martin Spanjaard, va treballar de vegades com a contrabaixista, entre d'altres. a l'orquestra del segle xviii de Frans Brüggen.[3] Laura van der Heijden, besneta, es va convertir en violoncel·lista i va guanyar el Premi Edison de música clàssica el 2018.[8]

Notes[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Carine Alders: Martin Spanjaard. In: Forbidden Music Regained. (englisch).
  2. ↑ Spanjaard Martin 1892–1942. In: Database Joods Biografisch Woordenboek. (niederländisch).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Martin Spanjaard. In: musiques regenerées. (englisch).
  4. ↑ Konzerthaus-Archiv, 15. März 1926, Konzert des Wiener Sinfonie-Orchesters unter Martin Spanjaard
  5. ↑ Konzertführer 1920–2012, 24. abril 1930, Konzert mit den Berliner Philharmonikern unter Martin Spanjaard
  6. ↑ Archiv Musikverein Wien, 29. novembre 1930, Konzert des Wiener Sinfonie-Orchesters unter Martin Spanjaard mit Igor Strawinsky
  7. ↑ Paul Hamans: Edith Stein and Companions on the Way to Auschwitz. Ignatius Press, San Francisco 2010, ISBN 978-1-58617-336-4, S. 185 (englisch, Volltext in der Google-Buchsuche [abgerufen am 31. Juli 2020]).
  8. ↑ Mischa Spel: Laura van der Heijden: „Zonder muziek word ik somber.“ In: NRC Handelsblad, Januar 2019

Bibliografia[modifica]

  • Carine Alders, Eleonore Pameijer: Compositors perseguits als Països Baixos. Música prohibida a la Segona Guerra Mundial. Hentrich & Hentrich, Leipzig 2020, ISBN 978-3-95565-379-8, pàgines 240-247 (314 pàgines).

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martin_Spanjaard&oldid=33326634»