Mataparent de llop
Rubroboletus lupinus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Rubroboletus | ||||||||
| Espècie | Rubroboletus lupinus Costanzo, Gelardi, Simonini i Vizzini et al., 2015 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus lupinus | ||||||||
| Sinònims | Suillellus lupinus Boletus lupinus Dictyopus tuberosus var. lupinus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El mataparent de llop (Rubroboletus lupinus),[1][2] és un mataparent d'esponja roja de barret bàsicament rosa[2] i, amb l'edat, amb tons ocracis i brunencs.
Morfologia
[modifica]
És un bolet de solitari a gregari; robust; gran; barret de fins a 20 cm de diàmetre, d'hemisfèric a convex, gairebé pla en l'adult; blanquinós en el jove, més tard ocraci pàl·lid amb el marge rosaci, completament rosaci quan està madur, gris ocraci amb taques rosàcies quan sobremadurat; amb taques bru fosc al frec; superfície pruïnosa en el jove, mat en l'adult; llisa.
Tubs groc llimona a grocs, blavegen al frec i al tall; porus inicialment grocs, en madurar de vermells a vermell ataronjats, blavegen al frec o pressió
Cama robusta, de peu sovint molt inflat, bulbós; gairebé completament groga, amb l'edat pot ser groguenca amb tons vermellosos; la part superior coberta per granulacions grogues, llisa a la resta; blaveja al frec.
Carn molt consistent, ferma; groc viu, al tall d'un blau turquesa; olor i tast gens característics[3][4][5]
Hàbitat
[modifica]Ocasional; des de finals d'estiu a principis de tardor; prefereix sòls calcaris; termòfil; des de l'estatge submontà a la terra baixa i la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis; vora alzina, surera, roures, castanyer;[4][5]
En aquests hàbitats el mataparent de llop sol aparèixer acompanyat per mataparent belltintat (Rubroboletus pulchrotinctus), mataparent de Satanàs (Rubroboletus satanas) i mataparent lívid (Suillellus luridus).[4]
Comentaris
[modifica]Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama
Bolets amb els barret vermellosos poden recordar el mataparent de Dupain (Rubroboletus dupainii), però aquest darrer presenta nombroses granulacions fines i vermelles sobre la cama mentre que la cama del mataparent de llop és groga.[3]
També pot ser similar el mataparent de cama bleda-rave o mataparent de Quélet (Suillellus queletii), però se'n diferencia, entre d'altres, per la carn vinàcia del peu[3]
Altres mataparents d'esponja roja semblants com el mataparent purpuri (Imperator rhodopurpureus), el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus) disposen d'un evident reticle vermell sobre la cama.[4]
Menys problemàtics són certs exemplars de mataparent regi (Butyriboletus regius), que tot i que poden tenir el color del barret i la cama similars, tenen els porus de l'esponja de color groc i un reticle groc sobre la cama[4]
Comestibilitat
[modifica]No és comestible,[2] eI gust fortament amargant de la carn el fa totalment immenjable. Per reduir l'amargor de la carn es recomana consumir exemplars joves, prèviaments escaldats o conservats en salmorra; la dessecació evita tots aquests tractaments previs.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «B. lupinus « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 5,0 5,1 Muñoz, Jose Antonio. «Rubroboletus lupinus (Fr.) Costanzo, Gelardi, Simonini & Vizzini, micológica-barakaldo.org [en línea. Fichas Micológicas, nº 670]», (Actualitzada el 12-VIII-2022). [Consulta: 1r desembre 2023].