Mataparent rosa i blanc
Pulchroboletus roseoalbidus  | |
|---|---|
_G._Moreno_%26_Heykoop_432123.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Pulchroboletus |
| Espècie | Pulchroboletus roseoalbidus Gelardi, Vizzini i Simonini, 2014 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Xerocomus roseoalbidus |
| Sinònims | Boletus roseoalbidus Xerocomus roseoalbidus
|
El mataparent rosa i blanc[1] (Pulchroboletus roseoalbidus) és una espècie de mataparent del grup dels mataparents xerocomoides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals. Es reconeix per la mida més aviat petita, la superfície del barret de tons rosats, algun cop vermellosa, la cama radicant i coberta de puntuacions vermelles, especialment a la part inferior, sense reticle, amb miceli basal blanc; la carn groguenca, rosàcia vermellosa en la perifèria del barret i que blaveja amb rapidesa.[2][3]
Taxonomia[modifica]
Va ser descrita originalment com Xerocomus roseoalbidus Alessio & Littini, més tard considerat Boletus roseoalbidus (Alessio & Littini) G. Moreno & Heykoop[4] i el binomi actual és Pulchroboletus roseoalbidus (Alessio & Littini) Gelardi, Vizzini & Simonini [3]
_G._Moreno_%26_Heykoop_1995_91074.jpg)
_G._Moreno_%26_Heykoop_432122.jpg)
_G._Moreno_%26_Heykoop_459703.jpg)
Descripció[modifica]
Bolets de solitaris a cespitosos, sovint en fascicles, formant flotes; de petits a mitjans; de barrets fins a 10 cm de diàmetre; hemisfèric de jove, després convex per finalitzar aplanat; superfície llisa, mat, seca, de pruïnosa a lleugerament viscosa en temps humit, a vegades clivellada; amb depressions i bonys, de color rosaci a ocre rosaci, que amb la maduració tendeix a decolorar-se gradualment per quedar crema rosaci o beix rosaci; a vegades amb àrees vermell vinàcies; de gairebé immutable a tenyir-se de vermell porpra intens al frec, blava quan es lesiona; subcutícula rosa-porpra; marge excedent.
Tubs groc viu, blavegen al tall; porus angulosos, groc intens; blaus a la pressió.
Cama de fins a 9 cm de longitud; de cilíndrica a afusada, radicant; superfície de groga a groguenca en la part superior, lleugerament puntejades de vermell ataronjat, en la zona anular l'ornamentació granular és més manifesta, cap el peu els grànuls són menys manifestos però més densos i de color vermell; reticle absent; no blaveja o només lleument després de frec agressiu; miceli basal blanc.
Carn groc llimona a la cama, més pàl·lida en la base del barret i sobre els tubs, porpra rosàcia a la resta del barret i porpra al peu, com en el mataparent de cama bleda-rave (Suillellus queletii); blaveja intensament al tall; olor i tast no distintius[3][5][6][7]
Distribució i hàbitat[modifica]
Molt rar; des de finals d’estiu a tardor; només sobre sòls silícics, s’ha citat però a la Serra de Tramuntana de Mallorca, de sòl calcari; termòfil; de la terra baixa i muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, vora alzina, surera i roures, principalment roure reboll[5][8][6]
Comentaris[modifica]
Molt proper al mataparent d’Ichnusa (Alessioporus ichnusanus) i, de manera menys significativa, a altres mataparents xerocomoides dels gèneres Hortiboletus i Xerocomellus (Hortiboletus rubellus, Xerocomellus ripariellus, X. porosporus, X. cisalpinus). De tots aquests darrers se'n diferencia pel fet de disposar el mataparent rosa i blanc d'una cama radicant o soldada en flotes, la carn blavejar al frec de manera més o menys intensa i ser una espècie meridional.
El mataparent d'Ichnusa té el barret de bru olivaci a bru fosc o bru negrós, la cama robusta, amb reticle ben visible, especialment a la part superior, amb malla ampla, vermellosa; la carn és blanquinosa al barret, groc llimona pàl·lid a la cama, vinaci a bru vinaci al peu i blaveja homogèniament quan s'exposa a l'aire. El mataparent rosa i blanc té el barret de colors rosacis, la cama més prima, radicant i unida a altres cames de forma fasciculada; ornamentada amb grànuls vermellosos però sense reticle i la carn rosàcia al barret, que blaveja a la cama i vermella al peu[5]
Comestibilitat[modifica]
Comestible; considerat de qualitat mediocre, a causa de la seva raresa és aconsellable no consumir-lo i preservar-lo.
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Alessio, Carlo Luciano «Un boleto non ancora noto. Xerocomus ichnusanus Alessio, Galli et Littini sp. nov». Boll. Gr. Micol. Bres, 27, 1984, pàg. 166–170..
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gelardi, Matteo; Simonini, Giampaolo; Ercole, Enrico; Vizzini, Alfredo «Alessioporus and Pulchroboletus (Boletaceae, Boletineae), two novel genera for Xerocomus ichnusanus and X. roseoalbidus from the European Mediterranean basin: molecular and morphological evidence» (en anglès). Mycologia, 106, 6, 2014-11, pàg. 1168–1187. DOI: 10.3852/14-042. ISSN: 0027-5514.
- ↑ Moreno, Gabriel; Heykoop, M; González, Vicente; Arenal; F «Suillus bovinoides (Blum) y Boletus roseoalbidus (Alessio & Littini) comb. nov. Two interesting mediterranean species». Documents Mycologiques, pàg. 98-100 -.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Muñoz, Jose Antonio; Cadiñanos, Jose Antonio; Fidalgo, Eduardo «Contribución al catálogo corológico del género Xerocomus en la peninsula iberica». Bol. Soc. Micol. Madrid, 32, 2008, pàg. 249-277.
- ↑ 6,0 6,1 «X. roseoalbidus « boletales.com». [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ Assyov, Boris «First record of Boletus ichnusanus (Boletaceae) in Bulgaria». Phytologia Balcanica, 17, 3, 2011, pàg. 269–272.
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].