Mathias Énard

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mathias Enard)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMathias Énard
Mathias Enard 20100329 Salon du livre de Paris 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1972 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Niort (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióINALCO
Escola del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTraductor, escriptor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Signature mathias enard.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3423893 Discogs: 3344942 Modifica els identificadors a Wikidata

Mathias Énard (Niort, 11 de gener de 1972) és un escriptor i traductor francès.

Biografia[modifica]

Després dels estudis d'àrab i de persa a l'Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals (INALCO) i de llargues estades a l'Orient Mitjà, Mathias Énard s'instal·la el 2000 a Barcelona, on impulsa diverses revistes culturals. Participa també en el consell de redacció de la revista Inculte a París i, el 2010, ensenya àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Els anys 2005-2006 s'està a Vil·la Mèdici, de l'Acadèmia de França, a la ciutat de Roma.[2]

Publica l'any 2010 una novel·la curta, Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants, que tracta d'un episodi probablement fictici de la vida de Miquel Àngel: una estada a Constantinoble del maig de 1506 convidat pel soldà Baiazet II. S'hi mostra la Constantinoble tolerant i europea que ha sabut acollir els jueus i musulmans expulsats d'Espanya pels Reis Catòlics. Amb aquesta novel·la guanyà el Premi Goncourt des Lycéens i el 25è Premi del Llibre de Poitou-Charenes concedit pel Centre del llibre i de la lectura de Poitou-Charentes.

Amant de l'art contemporani, Énard ha creat el 2011 les edicions Scrawitch.

El 2015 va ser guardonat amb el Premi Goncourt per la seva novel·la Boussole.[3]

Obres[modifica]

Autor
  • La Perfection du tir, Actes Sud, 2003, (El Tret perfecte, Pagès, 2004)
  • Remonter l'Orénoque, Actes Sud, 2005 (Remuntar l'Orinoco, Pagès 2006) adaptada cinematogràficament per Marion Laine en la pel·lícula À cœur ouvert
  • Bréviaire des artificiers, il·lustracions de Pierre Marquès, Éditions Verticales, 2007
  • Zone, Actes Sud, 2008, caracteritzada per una sola frase de 500 pàgines.
  • Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants, Actes Sud, 2010 (Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants, Columna 2011)
  • L'alcool et la nostalgie, Inculte éditions, 2011 (L'Alcohol i la nostàlgia, Columna 2012)
  • Rue des voleurs, Actes Sud, 2012 (Carrer Robadors, Columna, 2013)
  • Boussole Arles, França, Actes Sud, 2015, 400p (Premi Goncourt 2015) (Brúixola, Empúries 2016)
Traduccions
  • Mirzâ Habib Esfahâni, Épître de la Queue, Verticales, 2004
  • Youssef Bazzi, Yasser Arafat m'a regardé et m'a souri, Verticales, 2007

Notes i referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mathias Énard