Matthew Locke

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMatthew Locke
Matthew Locke.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1621 Modifica el valor a Wikidata
Exeter (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1677 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg i teòric musical Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHenry Purcell Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0516770 Musicbrainz: 114954fc-dcde-4eea-a1a6-261d70b10386 Songkick: 9426 Discogs: 1189683 IMSLP: Category:Locke,_Matthew Modifica el valor a Wikidata

Matthew Locke (Exeter, 1621 Londres, agost 1677) fou un compositor anglès.

Convertit al catolicisme el 1654, fou infant de cor en la catedral d'Exeter, sota la direcció de Edward Gibbons, de 1634 a 1641. Des de 1648 s'establí a Holanda fins al 1651, any en què es traslladà a Londres. En aquest període es dedicà a la composició d'obres per al teatre, col·laborant també amb d'altres músics.

Entre les principals representades a Londres s'hi compten: Cupid and Death amb col·laboració de Christopher Gibbons i lletra de James Shirley (1653); The Siege of Rhodes, aquesta partitura Locke la feu junt a quatre músics mes. La música vocal és de Locke, Lawes i el capità Cooke, i la música instrumental de Coleman i Hudson la lletra és de l'empresari William Davenant (1656); The Step-Mother (lletra de Robert Stapylton, 1663); Macbeth junt amb John Banister i Pelham Humfrey (lletra de W. Davenant i W. Shakespeare, 1663); Orpheus and Euridice (masque en el drama The Empresse of Morocco d'Elkanah Settle, 1671); The Tempest junt amb J. Banister i P. Humfrey (Thomas Shadwell, de Shakespeare, 1674).

La seva obra teatral oferí suggeriments i va influir en tota la música escènica i d'òpera posterior, fins Brown i Purcell. Des de 1660 el rei Carles II el tingué al seu servei com a mestre de capella. Més tard fou organista de la cort de la reina Caterina. Durant aquest període va escriure, malgrat mantenir la seva activitat teatral, música per a instruments de vent i música sacra. A Observationes upona Late Book... Th. Salmon (1672) afronta el problema de la tècnica de la notació, entrant en polèmica amb Th. Salmon sobre un sistema d'escriptura proposat per aquest últim.

A més va escriure Melothesia or Certain Generals Rules for playing upon a Continued Bass (1673), el qual és el primer tractat anglès sobre el baix continu.

Bibliografia[modifica]