Maurice Paléologue
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1859 París |
| Mort | 18 novembre 1944 (85 anys) 8è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Passy |
| 17è Seient 19 de l'Acadèmia Francesa | |
| 7 juny 1928 – 18 novembre 1944 ← Charles Jonnart – Charles de Chambrun → | |
President Société des amis de Versailles (en)  | |
| 1920 – 1926 ← Alexandre Millerand – Alexandre Millerand → | |
| Secretari general del Ministeri d'Afers Estrangers | |
| 1920 – 1920 ← Jules Cambon – Philippe Berthelot → | |
| Ambassador of France to Russia (en) | |
| 1914 – 1917 ← Théophile Delcassé – Joseph Noulens → | |
| Ambassador of France to Bulgaria (en) | |
| 1907 – 1912 – André de Panafieu → | |
| Dades personals | |
| Formació | Lycée Henri-IV Liceu Louis-le-Grand |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Sant Petersburg |
| Ocupació | diplomàtic, biògraf, historiador, escriptor |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1928–1944) |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Pares | Alexandru Gulianu-Paleologu (en) i Frederique de Ridder (en) |
| Germans | Zinka Paléologue (en) |
Premis | |
Maurice Paléologue (París, el 13 de gener de 1859 i mort el 18 de novembre de 1944) fou un diplomàtic i intel·lectual francès que estudià l'art xinès (les obres posteriors el van allunyar del camp de la sinologia. Membre de l'Acadèmia Francesa (elegit, després de dues ocasions anteriors frustrades, el 1928; ocupà el seient 19). De família descendent de basileus bizantins, el seu pare era d'origen romanès. Llicenciat en dret. Entrà al ministeri d'Afer Estrangers el 1880. Secretari d'ambaixada a Tanger, a Pequín i a Roma. Ministre plenipotenciari el 1901. Després de ser el responsable de legació de Sofia, fou nomenat ambaixador a Sant Petersburg (1914) on va tenir un paper clau en la diplomàcia francesa de la Tercera República arran les negociacions en relació amb la Primera Guerra Mundial. Fou substituït amb la caiguda del zarisme.[1]
Obres[modifica]
- L'Art chinois (1887)
- Vauvenargues (1890)
- Alfred de Vigny (1891)
- Profils de femmes (1895)
- Le Cilice (1901)
- Rome, notes d'histoire et d'art (1902)
- La Cravache (1904)
- Le Point d'honneur (1907)
- Dante, essai sur son caractère et son génie (1909)
- La Russie des tsars pendant la Grande Guerre (1921-23)
- Le Roman tragique de l'empereur Alexandre II (1923)
- Les Entretiens de l'impératrice Eugénie (1928)
- Alexandra Feodorowna, impératrice de Russie (1932)
- Un prélude à l'invasion de la Belgique. Le Plan Schlieffen, 1904 (1932)
- Guillaume II et Nicolas II (1935)
- Alexandre Ier, un tsar énigmatique (1937)
- Les Précurseurs de Lénine (1938)
- Élisabeth, impératrice d'Autriche. L'hérédité sinistre des Wittelsbach (1939)
- L'Écroulement du tsarisme (1939)
- Aux portes du jugement dernier. Élisabeth-Féodorowna, grande-duchesse de Russie (1940)
- Au quai d'Orsay à la veille de la tourmente. Journal, 1913-1914 (1947)
- Journal de l'affaire Dreyfus, 1894-1899, l'affaire Dreyfus et le Quai d'Orsay (1955)
- Le crépuscule des tsars,[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Paléologue |
- ↑ Biografia a l'Acadèmia Francesa (francès)
- ↑ «Introduction de Nicolas Mietton». Arxivat de l'original el 2011-09-21. [Consulta: 24 març 2013].