Max Unger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 maig 1883  Taura (Alemanya) |
| Mort | 1r desembre 1959 (76 anys) Zúric (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, director d'orquestra, historiador de la música, compositor |
 | |
Max Unger (Taura, Saxònia, 28 de maig de 1883 - Zúric, 1 de desembre de 1959) fou un musicògraf i director d'orquestra alemany.
Feu els seus estudis en el Conservatori i Universitat de Leipzig, on tingué per mestres, entre d'altres a Riemann, Paul i Zöllner. El 1906 fou segon director del Teatre Municipal de Leipzig; el 1901 professor del Conservatori de Bromberg i després tornà a Leipzig per acabar els estudis de filologia, doctorant-se el 1911.
Establert en aquesta ciutat, més tard fou nomenat director de la Societat de Madrigals i crític de la Neue Zeitschrift fur Musik.
Se li deu:
- Muzio Clementis Leben (1911);
- Beethovens Heiratsprojekt im Jahre 1810;
- Auf Spuren von Beethovens unsterblichen Geliebten.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65. pàg. 1005 (ISBN 84-239-4565-0)