Vés al contingut

Maxime Le Forestier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaxime Le Forestier
Imatge
Maxime Le Forestier durant un concert dels Enfoirés el 2013 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bruno Le Forestier Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMaxime Le Forestier Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereMúsica de varietats, chanson i música del món Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPolydor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansCatherine Le Forestier Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmaximeleforestier.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1030798 TMDB (persona): 584497 Allmovie (artista): p229064 Spotify: 63daU3zd0ubMpG5sgOorgC Apple Music: 14785967 Musicbrainz: 2927facc-d327-4bd4-a7d6-4a4363ddd904 Discogs: 374137 Allmusic: mn0000401148
Youtube (canal): UCa9tiFn-rGh73xb5MQdns3w Modifica el valor a Wikidata

Bruno Le Forestier, més conegut pel seu nom d'artista Maxime Le Forestier, (París, 10 de febrer de 1949) és un cantautor francès. Se'l coneix internacionalment sobretot gràcies a la cançó San Francisco.[1][2][3][4][5]

Discografia

[modifica]
  • Mon frère (1972)
  • Le Steak (1973)
  • Saltimbanque (1975)
  • Hymne à sept temps (1976)
  • N°5 (1978)
  • Les Rendez-vous manqués (1980)
  • Dans ces histoires… (1981)
  • Les Jours meilleurs (1983)
  • After Shave (1986)
  • Né quelque part (1988)
  • Sagesse du fou (1991)
  • Passer ma route (1995)
  • L'Écho des étoiles (2000)
  • Restons amants (2008)
  • Le Cadeau (2013)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Maxime Le Forestier».
  2. ↑ «Loi sur le piratage : des artistes "de gauche" dénoncent la stratégie du PS». [Consulta: 26 febrer 2013].
  3. ↑ Alexis Venifleis «Parisian finds S.F.'s much sung of blue house». San Francisco Chronicle, 25-09-2010.
  4. ↑ Sophie Delassein «Sacrilège: La maison bleue de Maxime Le Forestier est verte!». Nouvel Observateur, 30-08-2010.
  5. ↑ France-Amérique, 12 June 2011[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxime Le Forestier
  • Maxime Le Forestier - Lloc web oficial (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maxime_Le_Forestier&oldid=36050691»