Mayte Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMayte Martín

Mayte Martín cantant a la Nova Jazz Cava de Terrassa el 2012 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaría Teresa Martín Cadierno
19 abril 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant
Activitatdes de 1985
Gènereflamenc
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmayte-martin.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1892612 Last fm: Mayte+Martín Musicbrainz: b588be04-34c7-46ee-a99b-6ddcb668a9cd Songkick: 35483 Discogs: 1361732 Allmusic: mn0000336838 Modifica el valor a Wikidata

Mayte Martín (Barcelona, 19 d'abril de 1965) és una cantaora catalana de flamenc, nom artístic de María Teresa Martín Cadierno.[1]

Trajectòria artística[modifica]

Cantaora de flamenc i cantant de boleros, també és compositora, va enregistrar el seu primer disc Muy frágil l'any 1994, treball de flamenc tradicional alternat amb temes propis. Més tard enregistra el seu segon disc amb boleros, al costat del pianista Tete Montoliu amb el títol Free boleros el 1996, aquell any Mayte Martín és guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de Música. L'any 2000 edita el seu segon disc de flamenc: Querencias, basat en el contingut musical del primer espectacle que presentava amb la bailaora Belén Maya.[2]

El 2003 enregistra boleros clàssics i cançons seves en el quart treball de la seva discografia: Tiempo de amar, amb la col·laboració de la cantant cubana Omara Portuondo. També el 2003, la companyia Mayte Martín-Belén Maya estrena l'espectacle Flamenco de Cámara. El 2005 i 2006 presenta el seu espectacle d'aniversarsi Mis 30 años de amor al arte en el que interpreta temes de la seva trajectòria flamenca i també boleros, es va estrenar el 22 de setembre de 2005 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb posterior gira per altres teatres.[3]

El 2007 i amb les pianistes Katia i Marielle Labèque presenta un nou projecte amb el títol De fuego y de agua, en què inclouen cançons populars espanyoles que va recollir Federico García Lorca, juntament amb temes de Joaquín Rodrigo, Manuel de Falla, Enric Granados, Paco de Lucía, Carlos Gardel, diferents temes del repertori de Mayte Martín i altres escrits per a aquest treball per Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, autors dels arrenjamentes per a veu i dos pianos, aquest treball és editat l'estiu de 2008: De fuego y de agua (KML, 2008).[4]

El 2009, Mayte Martín publica i transforma en disc el seu espectacle alCANTARa MANUEL amb versos del poeta malagueny Manuel Alcántara que José Luis Ortiz Nuevo li va encarregar per musicar en homenatge al poeta per la biennal de flamenc de Màlaga el 2007.[5]

La seva versió del bolero "Procuro olvidarte" és la banda sonora del documental Bicicleta, cullera, poma dirigit per Carles Bosch el 2010. El 2012 autoedita el seu nou disc de boleros: "Cosas de dos" enregistrat en directe en els concerts d'11 i 12 de maig de 2012 a la Sala Luz de Gas de Barcelona.

El 24 de gener del 2013 estrena el seu espectacle en directe Por los muertos del cante a l'escenari de la Cúpula Las Arenas de Barcelona, recreant alguns cantes que l'han emocionat a la seva vida.[6]

Discografia oficial[modifica]

  • Muy frágil (1994)
  • Free boleros (1996) amb Tete Montoliu
  • Querencia (2000)
  • Tiempo de amar (2002)
  • De fuego y de agua (2008) amb les germanes Katia i Marielle Labèque al piano.
  • Al cantar a Manuel (2009), sobre poemes del poeta malagueny Manuel Alcántara.
  • Cosas de dos (2012), repertori de boleros i cançons d'amor.

Referències[modifica]

  1. «Flamenc a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. De flamenco: Mayte Martín (castellà)
  3. «Mayte Martín». Concurso Nacional de Tarantas Ciudad de Linares. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 19 abril 2020].
  4. Martorell, Núria. «El dúo Labèque se hermana con el flamenco de Mayte Martín» (en castellà). El Periódico, 27-07-2008. [Consulta: 19 abril 2020].
  5. «Desdebarcelona: Mayte Martín canta al poeta Manuel Alcántara». Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2009. [Consulta: 4 març 2011].
  6. Mayte Martín, en essència - El Periódico de Catalunya

Enllaços externs[modifica]