Meló coreà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúMeló coreà
Nom comú sense valor taxonòmic

El meló coreà o chamoe (en coreà: 참외, literalment "veritable meló"), també conegut com a meló oriental, és un tipus de meló cultivat a la Àsia de l'Est.[1][2]

Producció[modifica]

En 2017 a Corea del Sud, 41.943 hectàrees de terra es van utilitzar per al cultiu, produint prop de 166.281 tones de melons coreans.[3] El comtat de Seongju, a la província de Gyeongsang del Nord, és famós per ser el centre de cultiu de meló coreà, amb granges de la regió que representen un 70% de la producció total del país.

Consum[modifica]

El meló fresc, amb pell fina i llavors petites, es pot menjar sencer.[4] És notablement menys dolç que les varietats occidentals de meló, i consta d'un 90% d'aigua. Té un gust que ha estat descrit com a barreja de meló i cogombre.[4]

La fruita és bastant consumida a Corea, on es considera una fruita representativa de l'estiu. En la cuina coreana, els melons també s'escabetxen per fer una menja que s'anomena jangajji.[4]

En la cultura[modifica]

Els números 94 i 114 dels Tresors nacionals de Corea es formen en forma de meló coreano.

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Shin, Ah-Young; Kim, Yong-Min; Koo, Namjin; Lee, Su Min; Nahm, Seokhyeon «Transcriptome analysis of the oriental melon (Cucumis melo L. var. makuwa) during fruit development» (en anglès). PeerJ, 5, 2017, pàg. e2834. DOI: 10.7717/peerj.2834. ISSN: 2167-8359. PMC: PMC5217523. PMID: 28070461 [Consulta: 29 octubre 2018].
  2. Katzir, Nurit; Paris, Harry S. Cucurbitaceae 2000 : proceedings of the 7th Eucarpia Meeting on Cucurbit Genetics & Breeding (en anglès). 510. Leuven, Belgium: International Society for Horticultural Science, 2000, p. 391 (Acta horticulturae). ISBN 9066058528. OCLC 44083803. 
  3. «채소생산량(과채류)» (en coreà). Korean Statistical Information Service. Statistics Korea, 06-09-2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 Lim, T. K.. Cucumis melo (Makuwa Group) (en anglès). Dordrecht: Springer, 2012, p. 219–221. DOI 10.1007/978-94-007-1764-0_34. ISBN 978-94-007-1763-3 [Consulta: 29 octubre 2018].