Melanargia arge

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Melanargia arge
Melanargiaarge.JPG
Melanargia arge - Nature Conservation-001-073-g039.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Família: Nymphalidae
Tribu: Satyrini
Gènere: Melanargia
Espècie: M. arge
Nom binomial
Melanargia arge
(Sulzer, 1776)

Melanargia arge és una espècie de papallona de la família dels nimfàlids endèmica d'Itàlia.

Denominació[modifica | modifica el codi]

Melanargia arge fou descrita per Johann Heinrich Sulzer el 1776.

Sinònim: Papilio ines Hoffmannsegg, 1804.

Noms vulgars[modifica | modifica el codi]

Se l'anomena Italian Marbled White en anglès.[1]

Espècie propera[modifica | modifica el codi]

L'escac ibèric (M. lachesis) n'és un parent pròxim, però els dibuixos negres de l'anvers de M. arge són més petits.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una papallona de mida mitjana que presenta un escaquer negre i blanc, però amb els patrons negres petits (simplement el dibuix dels límits de l'escaquer), excepte a les parts distals. Un ocel marca l'àpex de les anteriors i una línia d'ocels les posteriors.

El dors dibuixs en negre els límits dels escaquers i els ocels hi són ocres amb el centre blavós.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Període de vol i hivernació[modifica | modifica el codi]

Vola al maig i el juny en una sola generació.[3]

Plantes hostes[modifica | modifica el codi]

L'eruga s'alimenta de gramínies.

Ecologia i distribució[modifica | modifica el codi]

M. arge només és present a Itàlia, des del centre d'Itàlia fins a Calàbria i el nord-est de Sicília.[1]

Biòtop[modifica | modifica el codi]

Habita llocs rocosos herbosos.

Protecció[modifica | modifica el codi]

M. arge apareix a la llista d'insectes estrictament protegits de l'annex 2 del Conveni de Berna.[4]

Figura a la llista europea d'espècies animals d'interès comunitari de la Directiva d'Hàbitats, annex II.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 funet
  2. M. Chinery, P. Leraut, Photo-guide des papillons d'Europe, Delachaux et Niestlé, 1998. ISBN 2-603-01114-6
  3. (Tolman & Lewington 1997)
  4. annex 2 del conveni de Berna
  5. conservation nature (francès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tolman, Tom; Lewington, Richard. Delachaux et Niestlé. Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord (en francès), 1997. ISBN 978-2-603-01649-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]