Melcior Domenge i Antiga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
10 maig 1871 Olot |
| Mort |
1939 (67/68 anys) Olot |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
 | |
Melcior Domenge i Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939) nascut en una casa humil esdevingué pintor i pessebrista català.
Es formà a l'Escola d'Art d'Olot, posteriorment a l'Escola de Belles Arts de Barcelona[1] i va ser pensionat en dos cursos per la Diputació de Girona. El president del tribunal que decidí atorgar-li la pensió fou el pintor i diputat provincial Joaquim Vayreda. Domenge fou alumne preferit de Vayreda, a qui preparà sovint els quadres. "...aquest ajut es traduïa sovint en el fet que Vayreda donava les pinzellades finals a la pintura a l'oli."[2]
Fou mestre de l'Escola d'Art d'Olot i representant de l'escola d'Olot, conreà el paisatge i la pintura religiosa. Esdevingué un pintor d'èxit que realitzà nombroses exposicions tant a Madrid com a Barcelona i rebé guardons[3] com la medalla de l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona de 1907.
L'any 1942 va exposar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[4]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Socias, Jaume. Pintura Catalana en el castell de la Geltrú (en castellà). Barcelona: Selecta, 1976. ISBN 84-298-0429-3.
- Sala i Plana, Joan «Melcior Domenge i una pensió de pintura polèmica» (PDF) (en català). Revista de Girona, 177, 1996 [Consulta: 15 gener 2012].
- Creus, Ricard «El paisatge anímic de Domenge» (PDF) (en català). Revista de Girona, 192, 1999 [Consulta: 15 gener 2012].
Enllaços externs[modifica]
- «Melcior Domenge i Antiga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
