Mercè Carandell Robusté

De Viquipèdia
Infotaula de personaMercè Carandell Robusté
Biografia
Naixement4 de març del 1948
Barcelona
Dades personals
ResidènciaVilanova i La Geltrú
Formació professionalMedicina

Mercè Carandell i Robusté (Barcelona, 1948) és una metgessa retirada i escriptora en llengua catalana. Neix al carrer Provença, entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, on hi ha també el despatx d’advocats del seu pare, el conegut novel·lista català Joan Carandell i Marimón, i la Biblioteca Carandell d’Economia, actualment allotjada a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1952, però, per un sobtat canvi de fortuna, la família es muda a un mas de Reus. El 1957 es traslladen a viure a Madrid per raons laborals del pare. L'any 1962 tornen a Barcelona. Sigui com sigui, la família Carandell sempre és al bell mig de l’ambient cultural, tant abans com després de la Guerra Civil.

L'autora fa la carrera de medicina entre 1965 i 1971, i entremig passa un any a Cambridge. Escull les especialitats de medicina interna i reumatologia. Treballa a diversos hospitals de Barcelona. Durant les seves estades a Madrid i el Leeds General Infirmay, a Yorkshire, s’especialitza en metabolisme mineral.

És filla de l'escriptor Joan Carandell Marimon, advocat de professió i fundador de la Biblioteca Econòmica Carandell. És germana de Luís Carandell (qui és també escriptor, en llengua castellana), Josep Maria Carandell, Cristian Carandell (traductor del grec i guanyador del premi Josep Maria de Segarra 1987) i Teresa Carandell (poeta en llengua anglesa).

Rafel Carandell Paretas, germà del seu avi patern, va ser un escriptor empordanès entre els segles XIX i XX. Per part materna, és neboda de l'escriptor Eloi Robusté Rosés, autor de diversos llibres d’assaig i d’una novel·la, Sasha, prologada per Josep Pla. Robusté apareix també al conjunt de cent un personatges del món de la cultura, recollits per Josep Pla sota el nom de Retrats de passaport. També és cunyada de José Agustín Goytisolo, poeta de la Generació del 50.

Com a escriptora, obté el premi Eugeni Molero de periodisme l’any 1996, atorgat pel Consell Comarcal del Garraf, per la sèrie de relats publicats setmanalment a la secció «Vist en consulta» del setmanari l’Hora del Garraf. El mateix Consell i l’Hora del Garraf li publiquen el recull d’articles Històries de malalts, a la col·lecció Llibres de l’Arc. El 2019 publica El Paradís rere el mar, una novel·la històrica d’indians, editada per Letra Minúscula, per la qual ha viatjat diverses vegades a Cuba, Liverpool i les Illes Canàries.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Obra[modifica]