Mercaderia perillosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una mercaderia perillosa és qualsevol material o objecte que presenti un risc no tolerable per a la salut, per a la seguretat o que poden produir danys en el medi ambient, en propietats o a les persones. El terme mercaderia perillosa s'utilitza en l'àmbit del transport; en els àmbits de seguretat per a la salut o etiquetatge s'utilitza el terme substància o preparat perillós.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Totes les mercaderies perilloses estan classificades atenent les seves característiques físico-químiques i l'origen del perill. Existeixen tretze classes diferents.

Classe 1: Matèries i objectes explosius[modifica | modifica el codi]

Etiqueta genèrica per a materials classe 1

Són matèries o objectes que, a causa d'una reacció química desprenen gasos a una temperatura o velocitat que puguin produir danys; o matèries que poden produir reaccions exotèrmiques. Dins d'aquesta classe les matèries i els objectes se subdivideixen en funció del risc d'explosió en massa, de projecció o d'incendi. Exemples: Focs artificials, bengales, bombes, coets, municions, metxes, detonadors.

Els materials explosius es classifiquen en:

  • Divisió 1.1: Substàncies i objectes que representen un risc d'explosió de tota la massa. (Nitroglicerina)
  • Divisió 1.2: Substàncies i objectes que representen un risc de projecció, però no un risc d'explosió de tota la massa.(Combustible de coets, Pirotècnia professional)
  • Divisió 1.3: Substàncies i objectes que representen un risc d'incendi i un risc que es produeixin petits efectes d'ona de xoc.(Focs artificials, munició)
  • Divisió 1.4: Substàncies i objectes que no representen un risc considerable.
  • Divisió 1.5: Substàncies molt insensibles que no representen un risc d'explosió de tota la massa.
  • Divisió 1.6: Objectes summament insensibles que no representen risc d'explosió de tota la massa.

Classe 2: Gasos[modifica | modifica el codi]

Són matèries que a pressió normal i 20 °C es troben en estat gasós o bé amb una pressió de vapor superior a 3 bars a 50 °C. Els gasos poden presentar-se liquats, comprimits o refrigerats.

En funció de les seves propietats poden classificar-se com a asfixiants, comburents, inflamables o tòxics. En virtut d'aquesta classificació s'estableixen tres divisions.

2.1 Gasos inflamables[modifica | modifica el codi]

Gasos que, a 20 °C i a una pressió de 101,3 kPa:

  1. Són inflamables en barreja|mescla de proporció igual o inferior al 13% en volum.
  2. Té una gamma d'inflamabilitat amb l'aire d'almenys 12%.

Això és, resumint, gasos que poden inflamar-se en contacte amb una font de calor. Ex. propilè, età, butà.

2.2 Gasos no inflamables no tòxics[modifica | modifica el codi]

Són gasos que:

  1. Dilueixen , substitueixen o desplacen l'oxigen de l'aire produint asfíxia.
  2. Tenen característiques comburents i afavoreixen la combustió en major mesura que l'aire. Ex. oxigen, heli.
  3. No poden adscriure's a cap de les altres classes.

2.3 Gasos tòxics[modifica | modifica el codi]

Poden produir, per inhalació, efectes aguts o crònics o irritants, i fins i tot la mort. Els gasos tòxics poden, a més, ser inflamables, corrosius o comburents. Ex. clor. Se'ls considera tòxics quan presenten una CL50 de 5000 parts per milió.

Classe 3: Líquids inflamables[modifica | modifica el codi]

Classe 3

Són líquids amb un punt d'inflamació màxim de 60º C. Aquestes matèries poden presentar, a més, característiques tòxiques o corrosives. Ex. toluè, aiguarràs, gasolina, pintures, vernissos.

La classe 3 comprèn les següents substàncies:

  • Líquids inflamables.
  • Explosius líquids insensibles.

Punt d'inflamabilitat d'un líquid inflamable: És la temperatura més baixa d'aquest líquid a la que els seus vapors formen amb l'aire un barreja inflamable.

No s'ha de confondre amb el punt d'ignició que és la temperatura a la qual cal elevar mescla aire-vapors per a provocar realment una explosió.

Classe 4[modifica | modifica el codi]

Classe 4.1: Matèries sòlides inflamables, matèries autoreactives i matèries explosives dessensibilitzades sòlides[modifica | modifica el codi]

Classe 4.1

Són matèries o objectes que en condicions que es donen durant el transport s'inflamen amb facilitat, substàncies que reaccionen espontàniament (solidos o líquids) que poden experimentar una reacció exotèrmica. (per Ex. matèries pulvurentas que en contacte amb fonts de calor); o matèries inestables que poden experimentar reaccions de descomposició exotèrmiques. Ex. nitrats, fibres d'origen vegetal que humitejades alliberen calor, sofre.

Classe 4.2: Matèries que poden experimentar inflamació espontània[modifica | modifica el codi]

Són matèries que en contacte amb l'aire poden escalfar-se o inflamar-se i cremar. Per exemple: fòsfor blanc, residus de llana bruta, paper tractat amb oli no saturats, etc. Substàncies que poden experimentar escalfament espontani en les condicions presents durant el transport.

Classe 4.3: Matèries que al contacte amb l'aigua desprenen gasos inflamables[modifica | modifica el codi]

Són matèries o objectes que, en contacte amb l'aigua reaccionen desprenent gasos inflamables o que poden formar barreges|mescles explosives amb l'aire. Ex. bari, calci, amalgama líquida de metalls alcalins. Els materials classe 4.3 es divideixen en:

  • Els que produeixen inflamació espontània en qualsevol fase del procediment d'assaig
  • Els que tenen emanació de gas inflamable a una velocitat superior a 1 litre per quilogram de substància per hora.

Classe 5[modifica | modifica el codi]

Classe 5.1: Matèries comburents[modifica | modifica el codi]

Són líquids o sòlids que poden provocar o afavorir la combustió (generalment donen lloc a reaccions que desprenen oxigen). Per tant, en contacte amb altres materials augmenten el risc que es produeixin incendis i afavoreixen el desenvolupament dels mateixos. Ex. nitrat amònic, permanganat sòdic. Les barreges de substàncies comburents amb matèries combustibles, i fins i tot amb matèries com a sucre, farina, olis comestibles, olis minerals, són perilloses. En contacte amb àcids líquids, la majoria de les substàncies comburents produeixen una reacció violenta amb despreniment de gasos tòxics.

Classe 5.2: Peròxids orgànics[modifica | modifica el codi]

Els peròxids orgànics són substàncies susceptibles d'experimentar descomposició exotèrmica a temperatures normals o elevades. la descomposició pot produir-se per efecte de la calor, del contacte amb impureses, per fricció o impacte. Són matèries derivades del peròxid d'hidrogen, en el qual un o dos dels àtoms d'hidrogen són substituïts per radicals orgànics.

Els peròxids orgànics es divideixen en:

  • No més d'1% d'oxigen actiu procedent de peròxids orgànics quan el seu contingut de peròxid d'hidrogen sigui de no pas més d'un 1 %.
  • No més de 0,5% d'oxigen actiu procedent de peròxids orgànics quan el seu contingut de peròxid d'hidrogen sigui de més d'un 1% però de no pas més d'un 7%.

Classe 6.1: Matèries tòxiques[modifica | modifica el codi]

Matèries que, en quantitats relativament petites, que poden danyar a la salut del ser humà o causar la seva mort per inhalació, absorció cutània o ingestió. Ex. metanol, clorur de metilè. Per la seva pròpia naturalesa, aquesta substàncies comporten el risc d'enverinament si entren en contacte amb el cos humà. Gairebé totes les substàncies tòxiques desprenen gasos tòxics si un incendi les afecta o o si s'escalfen fins i tot la seva descomposició.

Classe 6[modifica | modifica el codi]

Classe 6.2: Matèries infeccioses[modifica | modifica el codi]

  • Matèries de les quals se sap que contenen agents patògens, és a dir o es creu que contenen agents patògens, és a dir, microorganismes (bacteris, virus, prions) que poden provocar malalties als animals o als éssers humans. Ex. mostres de diagnòstic o assaig.
  • Productes biològics, productes derivats d'organismes vius que requereixin de tractament espacial per al seu transport, Ex. material destinat a la confecció de vacunes per a éssers humans o animals.
  • Cultius, de laboratori per a l'estudi de malalties humanes o animals.
  • Espècimens de pacients: Materials animals o humans extrets de pacients. Ej secrecions, excrements, sang o teixits cel·lulars.
  • Microorganismes genèticament modificats: qualsevol organisme que ha estat modificat mitjançant enginyeria genètica que no es produeix de forma natural.
  • Rebuigs mèdics o clínics: material descartable de la pràctica clínica en humans o animals o bé d'investigació biològica.

Classe 7: Matèries radioactives[modifica | modifica el codi]

Són objectes o matèries que contenen radionúclids en els quals tant la concentració d'activitat com l'activitat total de la remesa superin els valors específics mínims. Per substàncies fissionables s'entén:

Materials emissors alfa de baixa toxicitat són:

Tots ells continguts en minerals o en concentrats físics o químics o emissors alfa amb un període de semidesintegració de menys de 10 dies.

Classe 8: Matèries corrosives[modifica | modifica el codi]

Les matèries o objectes que, per contacte, fan malbé el teixit epitelial de la pell , les mucoses o els ulls; o que poden donar lloc a danys en altres mercaderies o en propietats en cas de vessament. Per exemple àcid sulfúric, hipoclorit sòdic. Totes les substàncies de la present classe amb efectes destructius en major o menor grau sobre materials els metalls o els tèxtils. A més d'actuar directament de manera destructiva si entren en contacte amb la pell o les mucoses, algunes de les substàncies d'aquesta classe són tòxiques o perjudicials. La seva ingestió o inhalació dels seus vapors poden donar per resultat un enverinament i algunes d'elles poden fins i tot travessar la pell.

Classe 9: Matèries i objectes que presenten perills diversos[modifica | modifica el codi]

Són matèries que suposen algun tipus de perill no contemplat|previst entre els anteriors: dioxines, pols fines que poden provocar danys en les vies respiratòries, piles de liti, matèries perilloses per al medi ambient, dins d'aquesta categoria la mercaderia més comuna és el Gel sec (CO2) que s'usa per refrigerar diversos productes.

Les substàncies que es transporten o es presenten per al seu transport a temperatures iguals a 100°C.

Els organismes genèricament modificats que no responen a definició de substàncies infeccioses però que poden provocar en animals plantes o substàncies microbiològiques modificacions que normalment no es produirien com a resultat de la reproducció natural.

Condicions de transport[modifica | modifica el codi]

A fi de realitzar un transport segur i d'eliminar o minimitzar els riscs derivats d'aquestes matèries les diverses legislacions estableixen una sèrie de condicions mínimes que s'han de complir en qualsevol operació de càrrega, descàrrega o transport. En general totes les legislacions estableixen les mercaderies que es poden, o no, transportar i les quantitats màximes; les característiques i homologacions requerides als embalatges i als vehicles; la formació de les persones intervinents; l'etiquetatge i la documentació i les condicions de seguretat requerides.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercaderia perillosa