Mesclat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMesclat
Mesclat.jpg
Els components del grup
Activitat
Període actiu 2000 - Actualitat
Membres Marcel Casellas (baix i cors)
Joan Reig (bateria i cors)
Francesc Ribera "Titot," (veu)
David Rosell (guitarra i veu)
Pep Toni Rubio (flabiol i tamborí, gralla i cors)
Pau Vinyoles
Discogràfica Discmedi
Artistes relacionats Els Pets, Brams, Aramateix
Estil Rock català

Web http://www.mesclat.cat/
Modifica dades a Wikidata

Mesclat és un grup de música català de folkrock. Els impulsors del projecte van ser l'acordionista Carles Belda, el cantant Francesc Ribera “Titot”, i el bateria Joan Reig. Originàriament, la formació es va crear amb l’única intenció de fer el cicle de concerts de l'Acústic ACIC (2000). Tanmateix, la bona rebuda de la crítica i el públic va derivar en la publicació de tres compactes i l’actuació en 224 concerts entre 2000 i 2013.

Integrants[modifica]

També van formar part de Mesclat Carles Belda (acordió diatònic i veu, 2000-2007) i Joan Aguiar (violí, madolina i cors).

Història[modifica]

Entre 2000 i 2001, Mesclat realitza vint-i-cinc concerts arreu de la geografia catalana. A finals de gener 2002 publica el primer compacte: Mesclat. Està format per catorze cançons que combinen un estil musical folk-rock amb melodies populars i lletres revolucionàries. Segons Francesc Ribera, “pretén arribar a l’exhibició de força que demostren en els seus directes”. El disc incorpora versions de Coses (“Au jovent”), Esquirols (“Torna, Serrallonga"), Ovidi Montllor (Tot explota, pel cap o la pota) i Maria del Mar Bonet (“Què volen aquesta gent?”).

En els premis Enderrock de l’any 2002, Mesclat va obtenir el reconeixement a millor artista folk, millor disc folk de l’any, millor cançó folk de l’any pel tema Com goses?, i millor directe/concert de folk.[2]

L’estiu de 2003, Mesclat presenta Xera!, un espectacle de més de tres hores de durada que incloïa “representacions teatrals, lectures de poemes, músiques de gralla i instruments de doble canya, cançons d’autor o projeccions d’imatges”.[3] La paraula xera fa referència simultàniament al foc i a la festa.[4]

Amb Manilla, Mesclat continua apostant pel so folk, així com per reivindicar artistes catalans contemporanis. El segon projecte de grup compta amb lletres dels literals Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, els músics Jaume Arnells i Miquel Pujadó, i versions de les famoses “No és això, companys” de Lluís Llach, i “El burgès”, de Francesc Pi de la Segarra.[5] Manilla va obtenir el premi Enderrock 2004 al millor disc de folk.

Segons Agnès Toda, “el seu objectiu musical era agafar música tradicional i tocar-la amb ritmes contemporanis a partir de cançons pròpies i adaptacions de folklore dels Països Catalans, o versions d’artistes que creien interessants reivindicar com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Coses”.[3] Els integrants de Mesclat aprofitaven els seus concerts per reivindicar la independència i la música dels Països Catalans.

Discografia[modifica]

Mesclat[modifica]

  1. Tall de rel (4:15)
  2. Com goses? (4:00)
  3. Au, jovent (4:32)
  4. Torna, Serrallonga (4:03)
  5. No res (3:11)
  6. Tot explota(pel cap o per la pota) (2:24)
  7. Cànon de la terra (3:33)
  8. Set cops (0:08)
  9. Què volen aquesta gent? (3:43)
  10. Mesclat (3:16)
  11. Xauen (3:08)
  12. El rei vol corona (5:12)
  13. Correllengua (3:22)
  14. No en volem cap (4:35)

Manilla[modifica]

  1. Els funerals del porc (3:11)
  2. Viure (3:07)
  3. Prou fingir l'orgasme (2:49)
  4. Serà cumbia o habanera? (3:40)
  5. El burgès (3:06)
  6. Com és possible? (3:49)
  7. Fel (3:52)
  8. També per tu (2:22)
  9. Quatre cavallers (4:13)
  10. Pastís de llima (3:14)
  11. Cançoneta prescindible (4:25)
  12. No és això, companys(4:06)
  13. Manilla (2:42)

Cròniques colonials[modifica]

  1. Toc d'inici (3:15)
  2. Crema catalana (3:27)
  3. Corrandes colonials (4:37)
  4. El carrer dels Teixidors (3:44)
  5. No passareu! (3:14)
  6. Torna-m'ho a dir (4:48)
  7. Revolta permanent (3:50)
  8. Rates (4:37)
  9. Poll ressuscitat (3:33)
  10. Permís per viure (3:56)
  11. Foravilers (2:51)
  12. El drac de Sant Llorenç del Munt (2:11)
  13. Acte de Sobirania (4:07)

Referències[modifica]

  1. Felipó, Ramon. «In, inde, independència!». El matí digital. [Consulta: 26 desembre 2015].
  2. «Mesclat». Musicanostra.com.
  3. 3,0 3,1 TODA I BONET, AGNÈS. Despullant en Carles Belda (Pàg. 181-184)
  4. «xera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «Mesclat». Botiboti.org.

Enllaços externs[modifica]