Mesclat

    Afegeix enllaços
    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
    Infotaula d'organitzacióMesclat

    Els components del grup
    Dades
    Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
    Activitat
    Activitat2000 - Actualitat
    MembresMarcel Casellas (baix i cors)
    Joan Reig (bateria i cors)
    Francesc Ribera "Titot," (veu)
    David Rosell (guitarra i veu)
    Pep Toni Rubio (flabiol i tamborí, gralla i cors)
    Pau Vinyoles
    Segell discogràficDiscmedi
    Artistes relacionatsEls Pets, Brams, Aramateix
    EstilRock català
    Lloc webhttp://www.mesclat.cat/
    Musicbrainz: 654ab05b-b2a3-4680-a994-d93f8ee69718 Songkick: 391001 Discogs: 3078713 Viasona: mesclat Modifica el valor a Wikidata

    Mesclat és un grup de música català de folk-rock. Els impulsors del projecte van ser l'acordionista Carles Belda, el cantant Francesc Ribera “Titot”, i el bateria Joan Reig. Originàriament, la formació es va crear amb l'única intenció de fer el cicle de concerts de l'Acústic ACIC (2000). Tanmateix, la bona rebuda de la crítica i el públic va derivar en la publicació de tres compactes i l'actuació en 224 concerts entre 2000 i 2013.

    Història[modifica]

    Entre 2000 i 2001, Mesclat realitza vint-i-cinc concerts arreu de la geografia catalana. El gener 2002 publica el primer compacte: Mesclat. Està format per catorze cançons que combinen un estil musical folk-rock amb melodies populars i lletres revolucionàries. Segons Francesc Ribera, “pretén arribar a l'exhibició de força que demostren en els seus directes”. El disc incorpora versions de Coses (“Au jovent”), Esquirols (“Torna, Serrallonga"), Ovidi Montllor (Tot explota, pel cap o la pota) i Maria del Mar Bonet (“Què volen aquesta gent?”).

    En els premis Enderrock de l'any 2002, Mesclat va obtenir el reconeixement a millor artista folk, millor disc folk de l'any, millor cançó folk de l'any pel tema Com goses?, i millor directe/concert de folk.[1]

    L'estiu de 2003, Mesclat presenta Xera!, un espectacle de més de tres hores de durada que incloïa “representacions teatrals, lectures de poemes, músiques de gralla i instruments de doble canya, cançons d'autor o projeccions d'imatges”.[2] La paraula xera fa referència simultàniament al foc i a la festa.[3]

    Amb Manilla, Mesclat continua apostant pel so folk, així com per reivindicar artistes catalans contemporanis. El segon projecte de grup compta amb lletres dels literals Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, els músics Jaume Arnella i Miquel Pujadó, i versions de les famoses “No és això, companys” de Lluís Llach, i “El burgès”, de Francesc Pi de la Segarra.[4] Manilla va obtenir el premi Enderrock 2004 al millor disc de folk.

    Segons Agnès Toda, “el seu objectiu musical era agafar música tradicional i tocar-la amb ritmes contemporanis a partir de cançons pròpies i adaptacions de folklore dels Països Catalans, o versions d'artistes que creien interessants reivindicar com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Coses”.[2] Els integrants de Mesclat aprofitaven els seus concerts per reivindicar la independència i la música dels Països Catalans.

    Integrants[modifica]

    També van formar part de Mesclat Carles Belda (acordió diatònic i veu, 2000-2007) i Joan Aguiar (violí, madolina i cors).

    Discografia[modifica]

    Mesclat (Discmedi, 2002)

    1. Tall de rel (4:15)
    2. Com goses? (4:00)
    3. Au, jovent (4:32)
    4. Torna, Serrallonga (4:03)
    5. No res (3:11)
    6. Tot explota(pel cap o per la pota) (2:24)
    7. Cànon de la terra (3:33)
    8. Set cops (0:08)
    9. Què volen aquesta gent? (3:43)
    10. Mesclat (3:16)
    11. Xauen (3:08)
    12. El rei vol corona (5:12)
    13. Correllengua (3:22)
    14. No en volem cap (4:35)

    Manilla (Discmedi, 2004)

    1. Els funerals del porc (3:11)
    2. Viure (3:07)
    3. Prou fingir l'orgasme (2:49)
    4. Serà cumbia o habanera? (3:40)
    5. El burgès (3:06)
    6. Com és possible? (3:49)
    7. Fel (3:52)
    8. També per tu (2:22)
    9. Quatre cavallers (4:13)
    10. Pastís de llima (3:14)
    11. Cançoneta prescindible (4:25)
    12. No és això, companys(4:06)
    13. Manilla (2:42)

    Cròniques colonials (Música Global, 2007)

    1. Toc d'inici (3:15)
    2. Crema catalana (3:27)
    3. Corrandes colonials (4:37)
    4. El carrer dels Teixidors (3:44)
    5. No passareu! (3:14)
    6. Torna-m'ho a dir (4:48)
    7. Revolta permanent (3:50)
    8. Rates (4:37)
    9. Poll ressuscitat (3:33)
    10. Permís per viure (3:56)
    11. Foravilers (2:51)
    12. El drac de Sant Llorenç del Munt (2:11)
    13. Acte de Sobirania (4:07)

    Referències[modifica]

    1. ↑ «Mesclat». Musicanostra.com.
    2. ↑ 2,0 2,1 TODA I BONET, AGNÈS. Despullant en Carles Belda (Pàg. 181-184)
    3. ↑ «xera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    4. ↑ «Mesclat». Botiboti.org.
    5. ↑ Felipó, Ramon. «In, inde, independència!». El matí digital. Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 26 desembre 2015].

    Enllaços externs[modifica]

    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mesclat&oldid=30519694»