Mesclat
![]() Els components del grup | |
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música ![]() |
Activitat | |
Activitat | 2000 - Actualitat |
Membres | Marcel Casellas (baix i cors) Joan Reig (bateria i cors) Francesc Ribera "Titot," (veu) David Rosell (guitarra i veu) Pep Toni Rubio (flabiol i tamborí, gralla i cors) Pau Vinyoles |
Segell discogràfic | Discmedi |
Artistes relacionats | Els Pets, Brams, Aramateix |
Estil | Rock català |
Lloc web | http://www.mesclat.cat/ |
Mesclat és un grup de música català de folk-rock. Els impulsors del projecte van ser l'acordionista Carles Belda, el cantant Francesc Ribera “Titot”, i el bateria Joan Reig. Originàriament, la formació es va crear amb l'única intenció de fer el cicle de concerts de l'Acústic ACIC (2000). Tanmateix, la bona rebuda de la crítica i el públic va derivar en la publicació de tres compactes i l'actuació en 224 concerts entre 2000 i 2013.
Història[modifica]
Entre 2000 i 2001, Mesclat realitza vint-i-cinc concerts arreu de la geografia catalana. El gener 2002 publica el primer compacte: Mesclat. Està format per catorze cançons que combinen un estil musical folk-rock amb melodies populars i lletres revolucionàries. Segons Francesc Ribera, “pretén arribar a l'exhibició de força que demostren en els seus directes”. El disc incorpora versions de Coses (“Au jovent”), Esquirols (“Torna, Serrallonga"), Ovidi Montllor (Tot explota, pel cap o la pota) i Maria del Mar Bonet (“Què volen aquesta gent?”).
En els premis Enderrock de l'any 2002, Mesclat va obtenir el reconeixement a millor artista folk, millor disc folk de l'any, millor cançó folk de l'any pel tema Com goses?, i millor directe/concert de folk.[1]
L'estiu de 2003, Mesclat presenta Xera!, un espectacle de més de tres hores de durada que incloïa “representacions teatrals, lectures de poemes, músiques de gralla i instruments de doble canya, cançons d'autor o projeccions d'imatges”.[2] La paraula xera fa referència simultàniament al foc i a la festa.[3]
Amb Manilla, Mesclat continua apostant pel so folk, així com per reivindicar artistes catalans contemporanis. El segon projecte de grup compta amb lletres dels literals Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, els músics Jaume Arnella i Miquel Pujadó, i versions de les famoses “No és això, companys” de Lluís Llach, i “El burgès”, de Francesc Pi de la Segarra.[4] Manilla va obtenir el premi Enderrock 2004 al millor disc de folk.
Segons Agnès Toda, “el seu objectiu musical era agafar música tradicional i tocar-la amb ritmes contemporanis a partir de cançons pròpies i adaptacions de folklore dels Països Catalans, o versions d'artistes que creien interessants reivindicar com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Coses”.[2] Els integrants de Mesclat aprofitaven els seus concerts per reivindicar la independència i la música dels Països Catalans.
Integrants[modifica]
- Marcel Casellas[5] (La Principal de la Nit), baix i cors.
- Joan Reig (Els Pets), bateria i cors.
- Francesc Ribera "Titot" (Brams), veu.
- David Rosell (Dept.), guitarra i veu.
- Pep Toni Rubio (Música Nostra), flabiol i tamborí, grall i cors.
- Pau Vinyoles
També van formar part de Mesclat Carles Belda (acordió diatònic i veu, 2000-2007) i Joan Aguiar (violí, madolina i cors).
Discografia[modifica]
Mesclat (Discmedi, 2002)
- Tall de rel (4:15)
- Com goses? (4:00)
- Au, jovent (4:32)
- Torna, Serrallonga (4:03)
- No res (3:11)
- Tot explota(pel cap o per la pota) (2:24)
- Cànon de la terra (3:33)
- Set cops (0:08)
- Què volen aquesta gent? (3:43)
- Mesclat (3:16)
- Xauen (3:08)
- El rei vol corona (5:12)
- Correllengua (3:22)
- No en volem cap (4:35)
Manilla (Discmedi, 2004)
- Els funerals del porc (3:11)
- Viure (3:07)
- Prou fingir l'orgasme (2:49)
- Serà cumbia o habanera? (3:40)
- El burgès (3:06)
- Com és possible? (3:49)
- Fel (3:52)
- També per tu (2:22)
- Quatre cavallers (4:13)
- Pastís de llima (3:14)
- Cançoneta prescindible (4:25)
- No és això, companys(4:06)
- Manilla (2:42)
Cròniques colonials (Música Global, 2007)
- Toc d'inici (3:15)
- Crema catalana (3:27)
- Corrandes colonials (4:37)
- El carrer dels Teixidors (3:44)
- No passareu! (3:14)
- Torna-m'ho a dir (4:48)
- Revolta permanent (3:50)
- Rates (4:37)
- Poll ressuscitat (3:33)
- Permís per viure (3:56)
- Foravilers (2:51)
- El drac de Sant Llorenç del Munt (2:11)
- Acte de Sobirania (4:07)
Referències[modifica]
- ↑ «Mesclat». Musicanostra.com.
- ↑ 2,0 2,1 TODA I BONET, AGNÈS. Despullant en Carles Belda (Pàg. 181-184)
- ↑ «xera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Mesclat». Botiboti.org.
- ↑ Felipó, Ramon. «In, inde, independència!». El matí digital. Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 26 desembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Mesclat a Plural Produccions Arxivat 2007-02-08 a Wayback Machine.
- Mesclat a Racó Català Arxivat 2006-09-16 a Wayback Machine.