Marcel Casellas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarcel Casellas
MarcelCasellasN.jpg
Biografia
Naixement 1 de març de 1954 (1954-03-01) (64 anys)
Esplugues de Llobregat
Activitat
Ocupació Músic, compositor i pedagog
Gènere artístic World music

Lloc web http://www.marcelcasellas.cat
Modifica les dades a Wikidata

Marcel Casellas i Navinés (Esplugues de Llobregat, 1954) és contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional. Des de 1978, ha participat en una norantena de compactes que inclouen estils musicals molt eclèctics: cançó, folk, cobla, jazz, música electrònica, pop-rock, sardana... Exerceix de professor d’“Improvisació i Acompanyament de la Música Tradicional” “ i “Conjunt d’arrel-fusió” a l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC). Formà part de l’equip que creà l’Aula de Música Tradicional i Popular (1992), de la qual en fou director fins al 2003.[1]

Interessos musicals[modifica]

La trajectòria musical de Casellas és llarga i prolífica. Ha participat una quarantena de projectes musicals, ja sigui com a intèrpret, compositor o productor. És un dels impulsors (juntament amb Jaume Arnella, Jordi Fàbregas i d’altres) de la recuperació de la música tradicional catalana després del franquisme.[2] Com a intèrpret, ha participat en treballs d’alguns tòtems de la Nova Cançó: Marina Rosell, Joan Isaac, Miquel Pujadó, Guillermina Motta... La trajectòria musical de Casellas inclou la creació i lideratge de formacions reconegudes, com ara Transardània (1992), La Principal del Metro (1993-99), Casellas Sextet Folk (1996-99), La Principal de la Nit (2014-12), Cobla Catalans dels Sons Essencials (2011-Actualitat) i “Cobla del Salt de la Nina”, aquesta darrera juntament amb Jordi Molina. Ha participat en projectes col·lectius, com ara l’Orquestrina Galana (1982-86), el Quintet Fibonnaci (1990-91) o Mesclat (2002-07).

Marcel Casellas

També ha fet alguna incursió en el món de la música cambrística o simfònica (música per a piano, quartets de corda, banda, orquestra ...). En aquests gèneres, s’hi entreveuen trets formals o melòdics de la música tradicional catalana i mediterrània, i sovint la tenora, el tible o la barítona hi tenen un paper destacat. Ha compost una vintena de sardanes i diverses obres per a cobla.

Concepció musical[modifica]

“La rumba, el ball pla, la jota i el contrapàs, així com tots els aires i gèneres emparentats o que se’n deriven (rebatuts, sardanes curtes, llargues, mitjanes, trans-, -noves…, fandangos i havaneres), són segons Casellas el pal de paller del repertori que fa bellugar la nostra terra”.[3] Els seus principals projectes musicals consisteixen a agafar sons i ritmes moderns i revestir-los d’una estructura musical arquetípica catalana. Casellas defensa que la tradició no s’ha de modernitzar ràpida i artificialment, ja que “ella té el seu propi ritme, gràcies a déu força pausat”, sinó que són els sons moderns qui haurien de recollir el llegat històric del propi país. Els grups musicals que practiquen estils contemporanis –jazz, ska, pop, reggae, hip hop, electrònics...—haurien de tenir un cert grau de presa de terra.

En els darrers anys de carrera musical, els projectes de Casellas han explorat els anomenats “gèneres esporògens", definits com aquells que “conviden l’oient a moure’s a la catalana”. En el llibre-disc "La merceria" (2002) afirma: “No puc concebre la música sense el ball. Això és una perogrullada si parlem de música destinada a ballar, sigui un ball de nans, de gegants, de gitanes..., d’envelat o bé un ballet... però en l’actualitat es compon molta música creada amb altres finalitats. La majoria de músiques que he compost han nascut amb la finalitat de ser ballades”. En la mateixa publicació, afirma que “la sardana, la jota, el ball pla, els rebatuts i el contrapàs són els gèneres de ball que més m’atrauen”.[4] A través de La nostra estimada sardana, un recull de quinze sardanes, Casellas repassa la seva trajectòria i evolució musical.

Projectes i discografia[modifica]

Anys d'iniciació (1982-1991)[modifica]

  • Orquestrina Galana
       Orquestrina Galana (1982, PDI, C-30494)
       Ball amable (1983, PDI, C-30497)
       Canvi de parella (1984, PDI, C-30394)
       Aquesta nit tu i jo podem somniar (1985, PDI, E-30.1026)
       No despertaràs el son dels càtars (1986, PICAP, 10 0033)
  • Quintet Fibonacci
         Tradicionàrius. 3r cicle (1990, Tram, TRM 0001/2-A)
         Quintet Fibonnaci (1991, Tram, TRM 0014/A)
         Tradicionàrius. 4r cicle (1991, Tram, TRM 0012/2) 


Anys de consolidació (1992-1999)[modifica]

  • La Principal del Metro
         Tradicionàrius 93 (1993, Tram, TRM 0030CD)
         Tradicionàrius 7è cicle (1994, Tram, TRM 0036CD2)
         Tradicionàrius 8è cicle (1995, Tram, TRM 0051CD2)
         Tradicionàrius 9è cicle (1996, Tram, TRM 0621CD2)
         Balls de Gitanes del Baix Montseny (1999, Tram, TRM0112CD) 
          El Neomodernista (1996, Tram, TRM0068CD)
          Eròtic Giust (1999, l'E. Digitale, ED 13102)


Anys d'experimentació (2000-Actualitat)[modifica]

          L’Envelat Violeta (2004, Discmedi, DM 906 02)
          El Cremallera de Núria (2006, Discmedi, DM 4202 02)
          El Club del BGI (2008, Discmedi, 910686 11)
          Del Pirineu a l'Atles (2008, Errabal, ER023)
          Mesclat (2002, Discmedi, DM 640 02)
          Manilla (2004, Discmedi, DM 985 02)
          Cròniques colonials (2007, Música global, 66507) 
          Cobla Catalana dels Sons Essenc ials (2012, Autoedició)            
          Terra d'Espores (2014, Picap)
          L'Aloja (2016, Discmedi)

Referències[modifica]

  1. ESMUC.Escola de Música de Catalunya (http://www.esmuc.cat/L-Escola/Departaments/Musica-Tradicional/Musica-tradicional-catalana/Professorat)
  2. DUCABLE ROGÉS, POL, Marcel Casellas y la búsqueda de una musica tradicional y popular catalana ("www.cancioneros.com", 29/11/2010)
  3. CARRERAS, LAIA, La Cobla Catalana dels Sons Essencials ("Núvol, el digital de cultura", 20/08/2012)
  4. MARCEL CASELLAS. La Merceria (2002). Pàg. 16 i 45