Metana

Infotaula de geografia físicaMetana
Imatge
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
Part deArgolid Peninsula (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTroizinia-Methana Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 36′ 14″ N, 23° 21′ 58″ E / 37.60397°N,23.36613°E / 37.60397; 23.36613

Lloc webmethana.gr Modifica el valor a Wikidata

Metana (en grec: Μέθανα, Méthana) és una península del Peloponès (Grècia) situada al golf Sarònic, entre Egina i Trezè. Es tracta d'una formació volcànica connectada a la península Argòlica per un istme de 100 m d'amplada.[1] La península, de 50 km², conforma una unitat municipal, que té uns 900 habitants i fa part del municipi de Trezè-Metana, i per tant pertany a la unitat perifèrica d'Illes.

El punt més alt de la península, de forma cònica, és el puig Khelona (Χελώνα), de 740 m, i és de formació volcànica, com tota la península, en la qual la roca predominant és la traquita, d'origen volcànic. També hi ha fonts d'aigües sulfuroses, utilitzades a l'antiguitat amb finalitats medicinals.[2]

La capital, Metana, té un petit port, que connecta amb Poros i també amb Egina. No obstant això, la principal via de comunicació és la carretera que travessa l'istme i que connecta amb Galatàs, Trezè i Epidaure.

Història[modifica]

A l'antiguitat, Metana (grec antic: Μεθάνα (dòric) o Μεθώνη (jònic); gentilici Μεθαναῖος, metaneu) constituí una polis que, en època clàssica, depenia de Trezè.[1]

Durant la guerra del Peloponnès, l'any 425 aC, els atenesos la varen ocupar i la van fortificar, construint un mur a l'istme, per convertir-la en base naval. Després de la Pau de Nícies, es va integrar a la Lliga del Peloponnès, sota la influència d'Esparta. En època hel·lenística, era controlada pels Ptolemeus, que la varen reanomenar Arsínoe (Ἀρσινόη ἐν Πελοποννήσῳ).[1]

Pausànias diu que a uns cinc quilòmetres de la ciutat hi havia una instal·lació de banys termals, i que diu que van aparèixer en temps d'Antígon II Gònates, cap al segle iii aC, després d'una violenta erupció volcànica. Estrabó també parla d'aquesta erupció, i diu que la mar bullia a una distància de gairebé un quilòmetre de terra ferma.[2]

La ciutat era situada a la costa occidental, i ocupava una extensió d'unes 5-8 hectàrees. L'acròpoli era protegida per un mur perimetral amb torres quadrades que data del segle iv aC.[1] Pausànias parla d'un temple d'Isis, i diu que a l'àgora hi havia estàtues d'Hermes i Hèracles.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metana
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 611. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Methana». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 abril 2021].