Metana (en grec antic Μέθανα) era el nom d'una península rocosa de l'Argòlida connectada per un istme estret al territori de Trezè, amb la ciutat de Metana com a principal lloc. Pausànias descriu Metana com un istme que s'endinsa al mar.
La muntanya més alta és de formació volcànica i té una forma cònica. Tota la península presenta formacions volcàniques, i la roca predominant és la traquita, d'origen volcànic. També hi ha fonts d'aigües sulfuroses, utilitzades a l'antiguitat amb finalitats medicinals. Pausànias diu que a uns 30 estadis de la ciutat hi havia una instal·lació de banys calents, dels que diu que van aparèixer en temps d'Antígon II Gònates (cap al segle III aC) després d'una violenta erupció. Afegeix que al costat de les fonts calentes n'hi havia d'altres d'aigua freda, on la gent s'hi banyava, ja que el mar estava poblat de llops marins i altres monstres. Estrabó també parla d'aquesta erupció, i diu que el mar bullia a una distància de 5 estadis de terra.
La península formava part del territori de Trozen fins que els atenencs la van ocupar al setè any de la guerra del Peloponès, el 425 aC i la van fortificar, diu Tucídides. Les restes de les antigues fortificacions encara es conserven, i a l'edat mitjana es van refer i restaurar. Pausànias parla d'un temple d'Isis, i diu que a l'àgora hi havia estàtues d'Hermes i d'Hèracles.[1]
