Metilamina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicMetilamina
Methylamine-3D-balls.png
Substància química compost químic, gas inflamable i methylamines Tradueix
Massa molecular 31,042 uma
Estructura química
Fórmula química CH₅N
Methylamine-2D.png
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Propietat
Densitat 0,7 g/cm³ (a 13 °F, líquid)
PKa 10,62
Punt de fusió −93 °C
Punt d'ebullició −6 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 3 atm (a 68 °F)
Perill
Límit inferior d'explosivitat 4,9 %
Límit superior d'explosivitat 20,7 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 12 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat −10 °C
IDLH 127 mg/m³
NFPA 704.svg
4
3
0
 
Modifica les dades a Wikidata

La metilamina és un compost orgànic amb la fórmula química CH3NH2. És un gas incolor derivat de l'amoníac però amb un hidrogen substituït per un grup metil. És una amina primària simple. Té una olor forta similar a la del peix. La metilamina es fa servir com a bloc de construcció en la síntesi de molts compostos comercials. Se'n produeix al voltant d'un milió de tones cada any.[1]

Producció[modifica]

La metilamina es prepara comercialment per a la reacció d'amoníac amb metanol en presència d'un catalitador silicoaluminat. En la reacció es coprodueix dimetilamina i trimetilamina.[2]

CH3OH + NH3 → CH3NH2 + H2O

Reactivitat i aplicacions[modifica]

La metilamina és un bon nucleòfil i es considera una base feble.

Fàrmacs representatius produïts a partir de la metilamina inclouen l'efedrina i la teofil·lina, els pesticides carbofuran, carbaril, i metam sodi, i els solvents N-metilformamida and N-metilpirrolidona.

Química biològica[modifica]

La metilamina apareix de forma natural de la putrefacció i és un substrat per la metanogènesi.[3] Serveix com agent tamponador en el lumen del tilacoide del cloroplast e les plantes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metilamina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. S.N. Bizzari. «CEH Marketing Research Report: ALKYLAMINES (C1-C6)». Chemical Economics Handbook. SRI consulting, novembre 2008. [Consulta: juliol 2011].
  2. Corbin D.R.; Schwarz S.; Sonnichsen G.C. «Methylamines synthesis: A review». Catalysis Today, 37, 2, 1997, pàg. 71–102. DOI: 10.1016/S0920-5861(97)00003-5.
  3. Thauer, R. K., "Biochemistry of Methanogenesis: a Tribute to Marjory Stephenson", Microbiology, 1998, 144, 2377-2406.