Metilamina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicMetilamina
Substància compost químic, gas inflamable i methylamines
Massa molecular 31,042 uma
Estructura química
Fórmula química CH₅N
Methylamine-2D.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,7 g/cm3 (13 °F)
Acidesa (pKa) 10,62
Punt de fusió -136 °F
Punt d'ebullició 21 °F
Pressió de vapor 3 atm
Perills
Límit inferior d'explosivitat 4,9 %
Límit superior d'explosivitat 20,7 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 12 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 14 °F
IDLH 127 mg/m3
NFPA 704.svg
4
3
0
 
Identificadors
CAS 74-89-5
InChIKey BAVYZALUXZFZLV-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6329
RTECS PF6300000
AEPQ 200-820-0
ChEBI 16830, 44374 i 57913
ONU 1061
KEGG C00218
ChemSpider 6089
ChEMBL CHEMBL43280
UNII BSF23SJ79E
ZVG 16060
DrugBank 01828
Infocard ECHA 100.000.746
HMDB HMDB00164
DSSTOX DTXSID7025683
Beilstein 741851
Modifica dades a Wikidata

La metilamina és un compost orgànic amb la fórmula química CH3NH2. És un gas incolor derivat de l'amoníac però amb un hidrogen substituït per un grup metil. És una amina primària simple. Té una olor forta similar a la del peix. La metilamina es fa servir com a bloc de construcció en la síntesi de molts compostos comercials. Se'n produeix al voltant d'un milió de tones cada any.[1]

Producció[modifica]

La metilamina es prepara comercialment per a la reacció d'amoníac amb metanol en presència d'un catalitador silicoaluminat. En la reacció es coprodueix dimetilamina i trimetilamina.[2]

CH3OH + NH3 → CH3NH2 + H2O

Reactivitat i aplicacions[modifica]

La metilamina és un bon nucleòfil i es considera una base feble.

Fàrmacs representatius produïts a partir de la metilamina inclouen l'efedrina i la teofil·lina, els pesticides carbofuran, carbaril, i metam sodi, i els solvents N-metilformamida and N-metilpirrolidona.

Química biològica[modifica]

La metilamina apareix de forma natural de la putrefacció i és un substrat per la metanogènesi.[3] Serveix com agent tamponador en el lumen del tilacoide del cloroplast e les plantes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metilamina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. S.N. Bizzari. «CEH Marketing Research Report: ALKYLAMINES (C1-C6)». Chemical Economics Handbook. SRI consulting, novembre 2008. [Consulta: juliol 2011].
  2. Corbin D.R.; Schwarz S.; Sonnichsen G.C. «Methylamines synthesis: A review». Catalysis Today, 37, 2, 1997, pàg. 71–102. DOI: 10.1016/S0920-5861(97)00003-5.
  3. Thauer, R. K., "Biochemistry of Methanogenesis: a Tribute to Marjory Stephenson", Microbiology, 1998, 144, 2377-2406.