Michael A. Lebowitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichael A. Lebowitz
Biografia
Naixement27 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Newark (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconòmic, economista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Simon Fraser Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarta Harnecker Modifica el valor a Wikidata

Michael A. Lebowitz (Newark, 27 de novembre de 1937 - 19 d'abril de 2023) fou un economista estatunidenc naturalitzat canadenc, conegut pels seus treballs sobre el marxisme.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Lebowitz va graduar-se a la Universitat de Nova York el 1960 i va obtenir el mestratge a la Universitat de Wisconsin el 1964. Des de 1965 va ser professor de la Simon Fraser University, a Vancouver, on va fer classes d'Història Econòmica, Economia marxista i Sistemes Econòmics Comparats. El 2004, va ser assessor del Ministeri per a l'Economia Social de Veneçuela i, entre 2005 i 2011, fou director del programa de Pràctiques transformadores i desenvolupament humà del Centre Internacional Miranda, a Caracas.[4]

En el seu llibre més conegut és Beyond Capital: Marx's Political Economy of the Working Class, fa una anàlisi crítica d'El capital de Karl Marx, concloent que, d'acord amb el mateix pla de l'autor, hi falta la part corresponent a l'economia política dels treballadors que sorgeix enfrontada a l'economia basada en el lucre pròpia del capitalisme, tal com va propugnar Marx el 1864 al manifest inaugural de l'Associació Internacional dels Treballadors. Per a Lebowitz, satisfer les necessitats pròpies per al desenvolupament de la classe treballadora és l'essencial.[5][6] Escrit en anglès, ha estat traduït al castellà, turc, xinès, hindi i coreà. Va guanyar el Premi Deutscher el 2004 com el millor llibre de tradició marxista al món anglòfon.[4] Va estar casat amb la teòrica marxista xilena Marta Harnecker.

Obra publicada[modifica]

  • Beyond Capital: Marx's Political Economy of the Working Class; London: Macmillan, 1992.
  • Lecciones de la autogestión Yugoslava; Caracas: La Burbuja Editorial, 2005.
  • Build it Now: Socialism for the Twenty-first Century; New York: Monthly Review Press, 2006.
  • El socialismo no cae del cielo; Mérida, Venezuela: La Imprenta de Mérida CA, 2006.
  • El camino al desarrollo humano: ¿capitalismo o socialismo?; Caracas: Centro Internacional Miranda, 2008.
  • La lógica del capital versus la lógica del desarrollo humano Caracas: El Perro y la Rana, 2008.
  • Following Marx: Method, Critique and Crisis; Leiden: Brill Academic Publishers, 2009; ISBN 9789004149427.
  • Karl Marx; Palgrave Macmillan, 2010; ISBN 9781403999450.
  • The Socialist Alternative: Real Human Development; New York: Monthly Review Press, 2010; ISBN 9781583672143.
  • Contradictions of "Real Socialism": the Conductor and the Conducted; New York: Monthly Review Press, 2012.
  • The Socialist Imperative: From Gotha to Now (2015).
  • Between Capitalism and Community (2021).

Referències[modifica]

  1. LEBOWITZ, Michael A; ABC BookWorld. Consultat el 9 de setembre de 2012.
  2. Pascual, Cira. «Protagonisme popular a la transició de Veneçuela al socialisme: una conversa amb Michael Lebowitz». Catarsi Magazín, 27-07-2020.
  3. News, Filed: Interview. «An Interview with Michael A. Lebowitz on Capital, “Real Socialism,” and Venezuela» (en anglès americà). Monthly Review, 15-07-2014. [Consulta: 22 maig 2023].
  4. 4,0 4,1 Michael A. Lebowitz; FreeList. Consultat el 9 de setembre de 2012.
  5. Larraín Saá, Sebastián (2012) Michael Lebowitz: “Los consejos comunitarios y obreros son las células de un nuevo Estado desde abajo”; El Ciudadano 137.
  6. Moreno Muñiz, Braulio y Ernesto Rojas Urbina (2007) Entrevista con Michael A. Lebowitz Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.. Filosofía, política y economía en el Laberinto 19. Instituto Argentino para el Desarrollo Económico. Consultada el 9 de setembre de 2012.