Miguel Roa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1944  Madrid |
| Mort | 4 febrer 2016 (71 anys) Illescas (província de Toledo) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
   | |
Miguel Roa García[1] (Madrid, 7 d'abril de 1944 - Illescas, 4 de febrer de 2016)[2] va ser un director d'orquestra espanyol.[3]
Biografia[modifica]
Va completar els seus estudis musicals a Madrid, Itàlia i Estats Units,[2] i els seus inicis en la direcció van ser en el Teatre Eslava de Madrid on va estrenar Rigoletto[4] amb tan sols 20 anys.[3] Va seguir amb la seva carrera a l'Orquestra Joventuts Musicals, la Santa Cecilia de Pamplona[4] i posteriorment a l'Opera lírica de Chicago i al Teatre Massimo Bellini de Catània.[3] Entre 1974 i 1978, va tornar a Espanya, on va dirigir el Cor Nacional i va ser segon director dels Festivals d'Òpera madrilenys, al mateix temps que va treballar com a professor a l'Escola Superior de Cant.[4]
El 1978 va instal·lar-se finalment en el Teatre de la Zarzuela, on va ser director des de 1985[4] i durant més de vint-i-cinc anys. Al llarg de tota la seva vida va ser un músic compromès amb la sarsuela i va destacar la seva tasca de difusió i defensa del gènere més enllà d'Espanya.[3] Així, va col·laborar amb Plácido Domingo en la seva difusió internacional (Chicago, Londres, Múnic, entre altres ciutats)[3] i va ser el primer director que estrenava una sarsuela, Luisa Fernanda, a la Scala de Milà.[3] Va col·laborar com a director també amb la Companyia Nacional de Dansa en els seus inicis i la Companyia Lírica Nacional, recorrent Europa (França, Itàlia, Regne Unit), Estats Units (Òpera de Los Angeles) i l'Argentina (Teatre Colón).[4] El 2001 va fer una gira per Mèxic i Estats Units amb l'Orquestra de la Comunitat de Madrid que va incloure un concert en el Carnegie Hall novaiorquès.[4]
Del conjunt de la seva producció discogràfica, en destaquen les seves interpretacions de El gato montés de Manuel Penella, amb Teresa Berganza, Plácido Domingo i el cor titular del Teatre Líric Nacional, amb l'Orquestra Simfònica de Madrid (1998), Doña Francisquita, d'Amadeo Vives amb Ainhoa Arteta, Plácido Domingo i Linda Mirabal amb el cor del Gran Teatre de Còrdova i l'Orquestra Simfònica de Sevilla, El hijo fingido. Comedia lírica en un prólogo y dos actos. de Joaquín Rodrigo (2002) i Preludios y coros para zarzuelas (2003).[2][4]
Al llarg de la seva carrera va obtenir diferents guardons, entre els quals destaquen el Premi al Millor Intèrpret de Música Clàssica, el Premi Federico Romero a la Millor Trajectòria com a Director Musical en el Gènere Líric[5] i el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Roa, Miguel (1944-)». Biblioteca Nacional d'Espanya. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 EFE «Mor Miguel Roa, un dels grans ambaixadors de la sarsuela». El Mundo, 04-02-2016 [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Mor Miguel Roa, el guardià de la Zarzuela». El País, 04-02-2016 [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Miguel Roa». zarzuela.net. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Miguel Roa, mig segle de música». Sherzo Editorial, S.L., 2014. [Consulta: 29 febrer 2016].