Mila Segarra i Neira

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mila Segarra)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMila Segarra i Neira
Biografia
Naixement1r octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLingüista, filòloga, catedràtica i escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJesús Tuson Valls Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: desapiedada Modifica el valor a Wikidata

Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1 d'octubre de 1950) és una filòloga i professora catalana.[1]

Biografia[modifica]

El 1974 es va llicenciar en filosofia i lletres (Secció de Filologia Hispànica) a la Universitat Autònoma de Barcelona i, el 1985, s'hi va doctorar, amb la tesi La reforma lingüística catalana: Vol. 1: Ortografia. Vol. 2: Ortografia i morfologia. Vol. 3: Sintaxi. Vol. 4: Notes i bibliografia.[2]

Ha estat professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha exercit la docència des del curs 1974-1975 fins a la seva jubilació.[3] Les seves línies d'investigació han estat l'estandardització i codificació, la llengua i els mitjans de comunicació, i la lingüística històrica.[1]

Des del 1991 ha participat en diversos projectes d'investigació, en especial sobre models de llengua als mitjans (Els models de llengua i els mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio i televisió) en català, 1991-1995; La interrelació dels discursos oral i escrit en l'audiovisual, 1996-1999; Variació i creativitat en la subtitulació, 2000-2003), dirigits per la doctora Anna M. Torrent. Ha format part també del projecte Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de J. B. Alart (2000-2004), dirigit per Vicent de Melchor Muñoz.

És membre del grup d'investigació Llengua i Media de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha participat, dins del grup Llengua i Media, en l'elaboració dels criteris per a la subtitulació del col·loquial en els programes de televisió, per encàrrec de Televisió de Catalunya, i en l'informe La qualitat de la llengua catalana a la televisió, encarregat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.[2]

Ha publicat diverses obres sobre la llengua catalana, d'entre les quals destaquen la Història de l'ortografia catalana i la Història de la normativa catalana, ambdues de 1985, i biografies i estudis sobre Pompeu Fabra (1991, 1998).[3]

És també membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2005. N'ha estat Vicepresidenta de la Secció Filològica entre 2017 i 2018 i des de 2018 Secretària de la Secció Filològica.[1]

Premis[modifica]

El 2018 va ser guardonada en la VII edició dels Premis Pompeu Fabra, per la seva trajectòria professional, científica i cívica.[1][4]

Obres[modifica]

Obres especialitzades[modifica]

  • Història de l'ortografia catalana (Empúries, 1985) ISBN 978-84-7596-057-9
  • Història de la normativa catalana (Enciclopèdia Catalana, 1985, Premi de la Recerca sobre llengua catalana de la Generalitat de Catalunya)
  • Gramática y apología de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot (1987; edició i estudi introductori)
  • Pompeu Fabra. L'enginy al servei de la llengua (1998)

Biografies[modifica]

En col·laboració[modifica]

  • La llengua de TV3 ( Empúries, 1997, amb M. Bassols, J. A. Castellanos, M. Dolç, N. Faura, J. Martí, D. Paloma, A. Rico, L. Santamaria, E. Teruel i A. M. Torrent)
  • La llengua de Televisió de Catalunya. Materials per a l'anàlisi (Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, amb els mateixos autors que el llibre anterior)
  • Llengua oral i llengua escrita a la televisió, per Anna Cros, Mila Segarra i Anna M. Torrent (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Membres numeraris i emèrits: Mila Segarra i Neira». IEC. [Consulta: 6 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Mila Segarra i Neira». IEC. Memòria: CURS 2004-2005, pàg. 160-162.
  3. 3,0 3,1 Zaballa, Bel. «Mila Segarra: 'La societat catalana és prou adulta per a fer passos lingüístics arriscats'». Vilaweb, 24-06-2018. [Consulta: 6 setembre 2020].
  4. «Els VII premis Pompeu Fabra distingeixen set entitats i persones per la seva contribució a la projecció social de la llengua catalana» (en català). [Consulta: 30 maig 2019].

Enllaços externs[modifica]