Mimosa espinosa
Acacia paradoxa  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198972253 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia paradoxa DC. |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
La mimosa espinosa (Acacia paradoxa)[1] és una espècie del gènere Acacia de la família de les lleguminoses.[2] És nativa d'Austràlia, però s'ha introduït a altres contintents. Als Estats Units és una mala herba nociva ben coneguda a Califòrnia.[3]
Descripció[modifica]
És un gran arbust que arriba a mesurar fins a 3 metres d'alt i ample. És dens de fullatge, i les fulles en realitat són pecíols ampliats. Els nous estan recoberts de pèls. L'arbust està també ple de llargues espines. Floreix en petits i brillants caps esfèrics amb flors gorgues. Els fruits són beines marrons de 4 a 7 cm de llargària.
Les espines que creixen a la base de les fulles dissuadeixen al bestiar d'alimentar-se d'aquesta planta o d'estar-hi a prop.
Acacia paradoxa està molt estesa a tota Austràlia, regenerant-se les llavors després de les pertorbacions, com seria el cas d'un incendi forestal, per exemple. Els ocells petits, com els de la família Troglodytidae, utilitzen aquesta planta com a refugi i hàbitat, alhora que és la font d'aliment per a arnes, papallones i altres insectes. Les aus també s'alimenten de les llavors.
Taxonomia[modifica]
Acacia paradoxa va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicada a Catalogus plantarum horti botanici monspeliensis 74. 1813.[4]
Etimologia[modifica]
- Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[5] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[6]
- paradoxa: epítet llatí que significa "paradoxal, no esperat".[7]
Sinonímia[modifica]
|
|
Referències[modifica]
- ↑ «Acacia paradoxa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ «Acacia paradoxa». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government, Canberra. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ «Acacia paradoxa». Plants Profile. United States Department of Agriculture. [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ «Acacia paradoxa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ « paradoxa» a Epítetos Botánicos.
- ↑ «Acacia paradoxa» a EOL. Data consulta: 08 de gener de 2014.
Bibliografia[modifica]
- Anthony Y. Orchard & Annette J. G. Wilson: Flora of Australia: Mimosaceae Acacia, Band 11, Teil 1: Mimosaceae, Acacia, Csiro Publishing, 2001, 673 Seiten ISBN 978-0-643-05702-9
- Clement, B.A., Goff, C.M., Forbes, T.D.A. Toxic Amines and Alkaloids from Acacia rigidula, Phytochem. 1998, 49(5), 1377.
- Shulgin, Alexander and Ann, TiHKAL the Continuation. Transform Press, 1997. ISBN 0-9630096-9-9
- Stephen Midgley, Peter Stevens, Ben Richardson, Paul Gioia & Nicholas Lander: WorldWideWattle - Webseite über die Akazien, mit einem Schwerpunkt auf die australischen Arten.
