Miquel Constançó i Rufart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1739  Barcelona |
| Mort | 1814 (74/75 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, cartògraf, enginyer, arquitecte |
Miquel Constançó i Rufart (Barcelona, 1739 - Ciutat de Mèxic, 1814)[1] fou un enginyer, cartògraf i cosmògraf català.[2]
Biografia
[modifica]
Era fill de Miquel Constançó (o Constansó), escrivent i natural de Barcelona, i de Josepa Rufart, de Balaguer.[3] La casa familiar era a l'actual núm. 10 del carrer dels Boters.[3]
El 1762 va entrar al cos d'enginyers militars com a subtinent[3] i va ser assignat al departament marítim de San Blas, a la costa oest del virregnat de Nova Espanya. El 1769 va participar, en el paquebot San Carlos, com a cartògraf i enginyer en suport a l'expedició terrestre d'exploració i conquesta de Gaspar de Portolà i Juníper Serra a l'Alta Califòrnia, en la qual anava embarcat com a cartògraf i enginyer. Gràcies a la seva tossudesa es va poder arribar a la badia de San Francisco, on més endavant Juníper Serra va fundar una missió. Durant l'expedició va tenir l'oportunitat de fer amistat amb ell i amb els frares Joan Crespí Fiol i Francesc Palou.[4]
Tanmateix, va dur a terme les observacions astronòmiques de la campanya que va redactar en els seus informes sobre el viatge que més tard van tenir gran difusió sent traduïts a l'anglès i a l'alemany. En ells hi va glossar també una descripció de la toponímia, la flora, la fauna i detalls sobre els costums dels indis.[4]
Un cop de tornada a Mèxic, es va dedicar com enginyer al servei de la colònia durant prop de 50 anys. Entre les seves obres, s'hi pot trobar: la construcció de carreteres i camins (que conformarien més tard El Camino Real), la dessecació de la vall de Mèxic, construint unes quantes esglésies, l'Hospital de San Andrés i el palau del govern de San Luis de Potosí.[4]
Obres
[modifica]- Diario Histórico (1770).[5]
- Diario del viaje de tierra hecho al norte de la California (1770).
Documents
[modifica]- 1803. Cartes de Alexander von Humboldt a Miquel Constansó.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari dels catalans d'Amèrica. vol. 2. Comissió Amèrica i Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1992, p. 63. ISBN 847256987X.
- ↑ «Miquel Constançó i Rufart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Renau i Manent, Xavier. «Sobre la data de baptisme, filiació i família de Miquel Constançó, cosmògraf i descobridor de Califòrnia». A: 2nes Jornades d'Estudis Catalano-Americans. Maig 1986. Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d'America, 1987, p. 263-264.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Wilson Engstrand, Iris «Pedro Fages and Miguel Costansó Two Early Letters From San Diego in 1769 ». The Journal of San Diego History. San Diego History Center and the University of San Diego, 21 , 2 , Spring 1975. Arxivat de l'original el 2015-02-21 [Consulta: 1r novembre 2010].
- ↑ Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California : de orden del excellentissimo señor marques de Croix Virrey, Governador, y Capitan General de la Nueva España, y por direccion del illustrissimo señor D. Joseph de Galvez, del consejo, y camara de S. M. en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, Visitador General de este Reyno executados por la tropa destinada à dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portola Capitan de Dragones en el Regimiento de España, y Governador en dicha Peninsula y por los paquebots el S. Carlos, y el S. Antonio al mando de Don Vicente Vila piloto del número de primeros de la Real Armada, y de Don Juan Perez de la Navegacion de Philipinas, per Miquel Constançó. https://archive.org/details/diariohistoricod00costrich
- ↑ Cartas americanas. Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1989, p. 121–. ISBN 978-980-276-119-7.